Marina Garcés celebra la Barcelona que respon als abusos

No es va tallar la filòsofa Marina Garcés, i quan abans de l'estiu l'alcaldessa Ada Colau va anunciar que seria la pregonera de la Mercè, va dir que acabava de deixar-la sense vacances. A la responsabilitat del pregó s'han sumat setmanes d'esdeveniments que no han donat treva i l'han obligada a reescriure fins a l'últim minut. Primer pels atemptats. I aquesta setmana, per l'ofensiva del Govern espanyol per impedir el referèndum.

Poques vegades el pregó ha estat tan pegat a l'actualitat i l'actualitat tan calenta. Un pregó molt polític encara que no ho semblés. Que va reivindicar “la paraula lliure com a condició fonamental de la vida”. Que va parlar d'“un any d'absències especialment doloroses” que donaran un gust “amarg” a la festa. Que després de recordar les víctimes dels atemptats del 17 d'agost, Garcés va esmentar també els terroristes, obrint un debat incòmode: “L'absència d'uns joves de Ripoll que tampoc estaran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer”, va dir.

“Contundent” va ser l'adjectiu que la filòsofa va posar a la “resposta social col·lectiva” amb la qual entén que la societat hauria d'actuar davant de “la prohibició de poder exercir el dret dels catalans a l'autodeterminació”. Garcés va assegurar que a Barcelona no li agrada el poder. Ni que la manin. Per això reacciona amb contundència als abusos, va dir. I va defensar “poder votar, poder dir-ho tot i qüestionar les bases de la nostra convivència no només nacional, sinó social i política”.

Com era d'esperar, Garcés també va arremetre contra la Marca Barcelona, la d'una ciutat on “cada vegada és més difícil poder arribar i construir una vida”, amb desigualtat, creixent i on la cultura “s'ha convertit en un producte de festival vinculat al consum i al turisme”. Va explicar que, encara que porta 14 anys vivint a Saragossa, no ha volgut construir allà una llar i dorm en hotels. Per tornar cada setmana a Barcelona. La ciutat que lluita contra “la privatització de la vida” i es rebel·la contra “el capitalisme salvatge i els seus efectes devastadors”. La que “té una potència política especial que apareix de tant en tant per protagonitzar grans mobilitzacions” i que existeix gràcies “al compromís diari de molta gent”.

Però com sol fer, Garcés va acabar amb una recepta. Aquesta vegada, per a un futur “fosc”. “La vida s'il·lumina si aprenem a imaginar”, va dir, i va convidar a “confiar en la possibilitat que tenim tots, la de pensar radicalment com volem viure i què ens importa”. “L'essencial”, va dir, “és l'important”.