_
_
_
_

Una illa a Montjuïc

L'Espai 13 de la Fundació Miró reflexiona sobre aquests espais paradigmàtics

José Ángel Montañés
Imatge del projecte d'Irene de Andrés.
Imatge del projecte d'Irene de Andrés.Fundación Joan Miró

Autonomia i autosuficiència, però també segregació i confinament. Paradís, però també explotació turística. Objecte de domini cultural o lloc d'utopies socials i, per descomptat, indret idoni per al recolliment, la solitud i la introspecció. L'illa representa tot això i molt més, un lloc que l'imaginari col·lectiu omple de significats simbòlics. La Fundació Joan Miró de Barcelona ha decidit que el nou cicle expositiu del seu Espai 13, dedicat a les pràctiques artístiques emergents, se centri en aquests espais paradigmàtics, segons va explicar ahir dilluns Martina Millà, responsable de programació i projectes de la Miró. “No es parteix de l'illa com un accident geogràfic, sinó com una idea, amb el seu potencial poètic”.

És per això que els projectes, exposicions monogràfiques, que s'han programat i que comissaria i coordina Alexandra Laudo s'engloben sota l'evocador enunciat de La possibilitat d'una illa, títol d'un dels llibres del francès Michel Houellebecq.

I precisament a això remeten els cinc projectes que s'apropen a la temàtica de l'illa des de diverses perspectives. El cicle s'obre, aquest mateix divendres, amb Reserva, l'exposició de Gerard Ortín (Barcelona, 1988) en la qual presenta diversos casos d'estudi per analitzar la incidència sobre certs entorns naturals a partir de l'estudi d'un femer per a aus carronyaires dins d'un parc natural, els paranys construïts per caçar llops, un campionat de tir amb arc 3D i l'ús de l'orina de llop a les carreteres per dissuadir que els animals s'hi apropin.

Imatges del projecte de Bàrbara Sánchez.
Imatges del projecte de Bàrbara Sánchez.Fundación Joan Miró

Irene de Andrés (Eivissa, 1986) reflexionarà (17 de novembre) sobre les tensions entre el colonialisme i la pressió turística actual a partir d'un exemple real, com és la troballa del galió espanyol San José, que es va enfonsar fa 300 anys carregat d'un valuós tresor, prop de les illes d'El Rosario, a Colòmbia. Per Andrés el naufragi és com una “càpsula del temps que, en emergir, s'introdueix abruptament en el present”.

Per la seva banda, Lucía C. Pino (València, 1977) desenvolupa unes escultures partint del documental La isla de las flores, de Jorge Hurtado. Un lloc inhòspit en el qual les persones viuen i s'alimenten de les restes que deixen sense menjar els porcs, uns animals omnívors que arrasen amb gairebé tot. “L'artista treballa la idea de toxicitat i residu”, segons Laudo. Més tard, a partir del 23 de març del 2018, s'inaugurarà l'exposició Odissea, creada per Bàrbara Sánchez (Lleida, 1987) a partir de l'experiència personal de recerca dels propis orígens; en concret, un viatge per mar en solitari, a la recerca de la cova en la qual se suposa que va ser concebuda.

El cicle es tanca amb el treball del duo suec Gideonsson/Londré, que explora la idea de verticalitat i els efectes físics i psicològics que afecten les persones en altituds elevades i com l'aïllament potencia nous estats mentals.

Durant la roda de premsa de presentació, Rosa Maria Malet, la directora de la Fundació durant 37 anys, no va voler donar detalls de l'última reunió del patronat que ha d'escollir qui la substituirà al capdavant de la institució: “No és el moment. Ara cal parlar del cicle de l'Espai 13”, va assegurar, i va afegir a continuació: “Aviat tindreu notícies”, una cosa que fa pensar que al llarg d'aquesta mateixa setmana se sabrà qui agafarà el relleu.

Malet tampoc es va voler pronunciar sobre el fet que els responsables culturals de Barcelona, amb Jaume Collboni al capdavant, hagin pactat amb Fira de Barcelona l'ús del pavelló de Victòria Eugènia a partir de finals del 2018 per organitzar grans exposicions del MNAC, però també d'altres centres, com el Museu Picasso, el Macba o la mateixa Fundació Miró. “Tampoc toca avui parlar d'aquest tema”, va sentenciar Malet.

El que sí que va explicar la directora és que si dijous, dia previst per inaugurar la mostra d'Ortín, la fundació està afectada per la vaga del personal subcontractat de l'empresa Ciut'art, "s'habilitaran uns recorreguts perquè les persones que hi vagin entrin directament a l'exposició". El personal d'aquesta empresa, que ha fet diversos dies de vaga des de fa més d'un mes, té convocada una nova jornada per a aquest dia que afecta l'obertura i vigilància de les sales.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_