Barcelona recordarà les víctimes de la Rambla com París

“La Rambla és el carrer de Barcelona més vital, popular i un lloc de passeig per antonomàsia; per descomptat que ha d’haver-hi alguna expressió de record, però no crec que hàgim de col·locar aquí un monument funerari, no podem convertir aquesta artèria en un lloc mortuori”. No hi haurà monument, doncs, per a les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost passat a l’idiosincràtic carrer barceloní, però sí una sentida remembrança cap als 16 morts que va provocar, evocació que molt probablement passarà pel mateix pel que va optar l’Ajuntament de París després dels atemptats del 15 de novembre del 2015, que van tenir com a epicentre la sala de festes Bataclan: plaques commemoratives. Almenys d’aquesta opinió és el comissionat de Programes de Memòria del consistori barceloní, l’historiador Ricard Vinyes.

Si bé l’Ajuntament no prendrà una decisió en ferm “fins d’aquí a un parell de mesos”, els experts prenen en consideració el model francès. El mateix Vinyes va intercanviar parers amb els seus homònims a l’alcaldia francesa, que el 13 de novembre del 2015 van haver d’afrontar un dels atemptats més cruels de la història de la capital gal·la, que es va saldar amb 137 morts i 415 ferits. “De moment, hem coincidit: primer, era necessari documentar el fet i, després, abordar-ne la senyalització, si escau. No han fet cap monument, ni a París ni a l’àrea de Saint Denis, l’altre focus dels fets; han optat per posar plaques en tots els locals de la zona on va haver-hi atemptats, amb la llista dels morts al lloc”, constata Vinyes. En l’atemptat a París van ser quatre els restaurants i bars afectats, i als carrers on estan situats són visibles les plaques de record a cadascuna de les víctimes.

Una solució similar està considerant el consistori barceloní, que tampoc voldria donar la sensació amb un monument de prioritzar o fer ressaltar unes víctimes sobre unes altres: “No ens agradaria, segons la senyalització per la qual optem, donar supremacia a uns fets o unes víctimes sobre les moltes que ha viscut la Rambla al llarg de la seva història”, aclareix el comissionat.

Vinyes, que avui assistirà a la col·locació d’una senyalització memorial al carrer Tallers pels 40 anys de l’atemptat mortal a la revista El Papus, té previst prendre’s “amb calma” algunes carpetes obertes sobre memòria històrica de la ciutat, com el misteriós incendi del 1978 a la sala de festes Scala, que es va saldar amb quatre morts i del qual es va acusar els anarquistes (“cal pensar-ho bé: és un episodi encara molt fosc”), així com l’actuació a la comissària de Via Laietana o, fins i tot, la temuda txeca del carrer Sant Elies durant la Guerra Civil. “Encara no hem abordat cap lloc de tortures de la dictadura franquista; a la Via Laietana es torturava des dels anys 20, i això de Sant Elies no és descartable, si bé falta molt per documentar... Però és curiós que s’exigeixi a la república el que no es demana a altres règims democràtics”.