Fantasia musical d’altura a Vic

Un italià nascut a Alemanya tocant amb uns catalans que enginyen i construeixen els seus propis instruments mecànics, fruit d'una imaginació maquinal. Un quartet de corda i un grup d'electrònica guanyen junts 10.000 euros del Premi Puig Porret per desenvolupar un muntatge que estrenaran el 2019 sobre León Theremin, inventor de l'instrument que porta el seu cognom i que es toca sense tocar. Un valencià de Port Sagunt que va portar a Vic la brisa del mediterrani en la seva versió més íntima.

Vinicio Capossela i Cabo San Roque, el Quartet Brossa i els Pinker Tones i, finalment, Alberto Montero van ser algun dels noms que ahir van il·luminar la capital d'Osona en la primera jornada completa de la 29a edició del Mercat de Música de Vic, que fins diumenge farà sonar a la ciutat les músiques més diverses.

Els escenaris del Mercat són nou: la plaça Major, el Sucre, la plaça Màrtirs (amb programació gratuïta) i el Teatre Atlàntida, l'Auditori Atlàntida, la Carpa Vermella, la Carpa Negra, el Jazz Cava i Pasternak (amb entrada de pagament).

Marc Lloret, director del certamen, no va voler apuntar-se a la moda de les programacions d'autor per defensar les propostes que acull el festival, i va declarar que “hem fet una programació desacomplexada que no defuig les propostes més comercials, que no presumeix d'artistes rarets, que, per tant, no jutja qualitats, cosa que correspon al públic i que, en definitiva, busca la varietat i la professionalitat per donar suport i enfortir unes propostes musicals que en un mercat musical tan fràgil com el nostre necessiten suport. I el necessiten gairebé totes”. La programació, que va arrencar dimecres i demà té el seu dia més ple d'actuacions, s'ha establert, va indicar Lloret, sobre unes 700 propostes presentades al Mercat, entre les quals hi ha l'actuació entre Capossela i Cabo San Roque que va obrir oficialment la mostra.

I va ser fascinant. James Whale no podria haver tingut millor escenografia i decorats per construir el laboratori del doctor Frankenstein en la seva pel·lícula dels anys trenta. En un escenari il·luminat per la penombra i només matisat per punts de llum dispersos que dibuixaven un clarobscur, una ingent quantitat d'instruments inventats, màquines sonores amb ànima de llauna i metall construïdes amb materials oficialment innobles que no van ser concebuts per crear música, van donar una nova vida, com de tendre autòmat, al repertori de Capossela. Ell estava tan feliç mentre cantava com un nen la nit de Reis, envoltat per aquells enginys d'ànima poètica i ossos rescatats de l'oblit que li permetien redescobrir les seves cançons, mirades pintoresques a la música popular mediterrània. Al Teatre Atlàntida no se sabia què feia més goig, si mirar o escoltar.

Poc després Alberto Montero va desplegar el seu cançoner de fràgils paisatges emocionals en el que era el seu primer concert amb trio de corda, bateria, piano i guitarres, un nou format per explorar les seves cançons més aptes per a aquest tipus d'arranjaments. Tranquil·les declaracions d'intimitat i introspecció personal, però gens abstretes. Per a la memòria, Ayer en la tierra, un tendre pessic. I pel que fa a la jornada d'avui divendres, la programació del Mercat ofereix espai perquè artistes com Christina Rosenvinge, Dani Nel·lo, Nuria Graham presentessin, entre d'altres, els seus nous treballs. De la mateixa manera, Tita Parra, neta de Violeta Parra, presentarà un espectacle que celebra el centenari del naixement de la il·lustra cantautora. Tot això combinant-se en escenaris distribuïts pel nucli urbà de Vic, uns de pagament i d'altres de caràcter gratuït, on la festa havia de ser protagonista. En una ciutat que des de fa 29 anys es fa música en el trànsit entre l'estiu i la tardor.