Arrimadas constata el fracàs de la seva moció de censura

Amb prou feines uns segons després que el Parlament aprovés la llei del referèndum de l'1 d'octubre, Inés Arrimadas va aparèixer amb presses a la sala de premsa per anunciar que pensava explorar la possibilitat de presentar d'una moció de censura contra Carles Puigdemont. Des del primer moment es va aventurar una idea de difícil concreció davant l'aritmètica parlamentària i la presidenta de Ciutadans a la Cambra va constatar aquest divendres de primera mà que la seva iniciativa està condemnada al fracàs: els líders del PSC i del PP es van desmarcar i van dir que no la recolzarien.

Arrimadas va argumentar des del primer moment que la seva intenció no era altra que poder convocar eleccions autonòmiques de manera immediata per “fer sortir Catalunya d'aquest mal pas” i “posar les urnes de debò” davant del desafiament sobiranista. Miquel Iceta i Xavier García-Albiol subscriuen el diagnòstic que les eleccions serien la millor manera de sortir d'aquest mal pas en el qual es troba la política catalana, però consideren que les hauria de convocar Carles Puigdemont, no la líder de l'oposició convertida en presidenta de la Generalitat.

Perquè Arrimadas arribés a la plaça de Sant Jaume no només faria falta que sumés els vots de tota l'oposició (PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot) als seus (63 en total), sinó que hi hagués unes quantes desercions de diputats al seu favor en les files de Junts pel Sí o de la CUP (72 parlamentaris). Certament, la política genera escenaris inimaginables, però el que reclamava Arrimadas era gairebé impossible i des del primer moment va semblar més una idea amb intencionalitat mediàtica i electoralista per a benefici propi, que no pas política.

Iceta va declinar comentar la trobada amb Arrimadas i ho va resoldre amb una escarida nota de premsa. Albiol no va deixar passar l'ocasió per fer declaracions i assegurar que la proposta de Ciutadans “neix morta” i “no té utilitat”. El raonament del líder del PP és que dubta que la moció de censura sigui “el més intel·ligent i més convenient sabent que no tindrà el suport necessari per tirar endavant”.