La Generalitat carrega contra la falta d’inversió al Prat tot i el col·lapse

La gestió de l'aeroport del Prat sempre ha estat al llistat de greuges de la Generalitat amb el Govern central. I avui, quan queda menys d'un mes per a l'1 d'octubre, el Govern l'ha tornat a treure per denunciar la suposada deixadesa en què l'ha deixat Aena en comparació del seu gran competidor, Barajas. L'argument esgrimit pel conseller de Territori, Josep Rull, és clar: les instal·lacions de Barcelona han arribat al 87% del seu sostre teòric de capacitat i no té cap inversió assegurada per revertir aquesta situació en els propers quatre anys.

L'Executiu català ha analitzat avui la situació de l'aeroport després de les dues crisis que l'han afectat en els últims mesos: les cues provocades per la falta d'efectius policials als controls de passaports i la vaga dels vigilants dels controls de seguretat, que va obligar la Guàrdia Civil a assumir les seves funcions durant uns dies. La conclusió que n'ha extret Rull és que hi ha una "gestió ineficient, lluny de l'anticipació i amb incapacitat clara a l'hora de planificar".

Rull ha reprès el discurs crític amb la gestió d'Aena, que acusa d'"enfortir una xarxa amb un únic aeroport de referència", l'aeroport de Madrid, basat en una decisió "de base política". Aquesta teoria se sustentaria en la planificació inversora d'Aena recollida al Document de Regulació Aeroportuària per al període 2017-2020. Segons aquest document, Barajas sumarà 445 milions d'euros d'inversions (20% del total), mentre que el Prat només en captarà 157,1 milions (7,2%).

El conseller de Territori ha denunciat que aquest mateix document mostra "una planificació mal plantejada", ja que recull com a previsions de passatgers del Prat per al 2021 una xifra inferior a la xifra amb què es tancarà aquest exercici (uns 48 milions de passatgers).

Quan es va concloure l'última ampliació de l'aeroport del Prat, que va suposar l'engegada de l'actual terminal 1, estava previst crear en el futur una terminal satèl·lit (que va arribar a dissenyar Ricardo Bofill). Però no hi ha hagut nous moviments respecte a la possibilitat d'engegar-la.