Corea del Sud respon al Nord amb exercicis amb míssils balístics
Seül decideix completar la instal·lació del polèmic sistema antimíssils nord-americà THAAD al seu territori
Corea del Sud va respondre a la sisena prova atòmica del seu veí, la més potent fins avui, amb exercicis militars amb foc real que van simular un atac a la base de proves nuclears de Corea del Nord. Segons va informar l'Exèrcit aquest dilluns, la demostració de força es va basar en el llançament de míssils de curt abast a una distància similar, encara que en direcció al mar, cap a la sitja nuclear nord-coreana de Punggye-ri, situada a uns 300 quilòmetres al nord de la frontera entre tots dos països.
El projectil "va encertar amb precisió l'objectiu marcat" al mar, segons va informar l'Exèrcit sud-coreà, que va desplegar diversos caces F15K durant l'exercici. "Les maniobres demostren que l'Exèrcit té capacitat no solament de destruir l'origen de les provocacions, sinó també el lideratge enemic i les forces que li donen suport si amenacen la seguretat de la nostra gent", va sostenir el coronel Roh Jae-cheon, citat per l'agència oficial Yonhap.
Corea del Nord va dir que el diumenge havia detonat amb èxit una bomba d'hidrogen, un artefacte molt més potent que una arma nuclear convencional. El règim va assegurar a més que era capaç d'equipar-la en un dels seus míssils balístics de llarg abast, que segons els experts poden arribar al territori continental dels Estats Units. Seül va assegurar aquest dimarts que l'explosió va ser d'una potència d'unes 50 quilotones, menys de les entre 80 i 100 quilotones que han estimat altres investigadors estrangers. Després de l'assaig, els Estats Units van prometre una resposta militar "massiva" si el seu territori o el dels seus aliats són amenaçats.
L'avanç del programa nuclear de Kim Jong-un ha fet replantejar algunes qüestions al Sud relacionades amb la seva seguretat. La primera ha estat l'anunci per part del Ministeri de Defensa que es completarà "molt ràpid" el desplegament del sistema antimíssils nord-americà THAAD, un procés que el nou president, Moon Jae-in, va decidir paralitzar per sotmetre'l a un estudi d'impacte ambiental pocs dies després de guanyar les eleccions. La instal·lació d'aquest escut genera fortes divisions en el si de la societat sud-coreana i va provocar la ira de la Xina, que recela del seu potent radar capaç d'interceptar comunicacions militars.
A més, Seül està analitzant la possibilitat que els Estats Units desplegui a la península coreana un portaavions amb armes nuclears, bombarders estratègics i "altres poderosos actius" com a resposta a l'última prova. Washington va retirar de Corea del Sud les seves armes nuclears a principis dels noranta del segle passat, quan Seül i Pyongyang van arribar a un acord per desnuclearitzar tots dos països. Un nou desplegament, al qual el president Moon s'ha negat de moment, incrementaria de forma significativa l'escalada armamentística a la regió. Al Japó, el primer ministre Shinzo Abe va assegurar també que el seu país farà "tot el possible, en cooperació amb els Estats Units, per defensar-se dels míssils disparats per Corea del Nord i augmentar les seves capacitats de defensa".
L'assaig nord-coreà va suscitar la condemna unànime de la comunitat internacional. El Consell de Seguretat de Nacions Unides es reunirà aquest dilluns per analitzar la situació i plantejar, com han demanat el Japó i Corea del Sud, noves sancions econòmiques al règim. L'última condemna a l'assaig ha estat dels caps d'estat dels BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica), que participen aquests dies en una cimera a la ciutat xinesa de Xiamen. Segons l'esborrany del comunicat final, avançat per Reuters, els cinc països "lamenten profundament" la prova atòmica realitzada per Pyongyang i insisteixen a buscar "una solució pacífica i diplomàtica" al conflicte nord-coreà.
Res de tot això sembla influir en els plans de Pyongyang. El Ministeri de Defensa sud-coreà va assegurar que "continuen veient senyals i indicis" de possibles llançaments de míssils balístics, incloses proves de coets d'abast intercontinental. Es tractaria, segons els serveis d'intel·ligència, d'un tret cap al Pacífic nord, similar al que es va dur a terme fa just una setmana que va sobrevolar el Japó.
