De malfactor a home llop

Els temuts germans Collins arriben a un poble perdut de l’oest llunyà. Volen atracar el banc. El sergent i els seus soldats, preparats per combatre els malfactors, han de salvar la noia indefensa. La pols seca es mastega en l’ambient i la tensió creix i creix. Però una cosa surt malament...

Javi Cornelio (Granollers, 1987) és un dels dolents i se sap el final de la història a la perfecció. Fa el paper de malfactor quatre vegades al dia durant sis dies a la setmana al Far West de Port Aventura. La seva especialitat són les caigudes a l’aigua, les acrobàcies i la lluita escènica. No es pensa ni dos segons si vol posar fent alguna cosa estranya per a la foto. “Per descomptat!”. Ell no passa per la vida, hi salta al damunt.

“Has de mentalitzar-te que la gent ve de vacances i a passar-s’ho bé i tu has de currar. És un xip que costa ficar-se a dins al principi. Però t’acostumes a tot i sempre hi ha els avantatges de fer viatges a l’hivern, amb menys gent”, explica en una terrassa del poble on viuen molts treballadors temporals del parc temàtic, Vila-Seca (Tarragonès). En realitat, els seus estius duren nou mesos –el que marca la temporada alta del parc, entre març i novembre–, però els més intensos són amb diferència juliol i agost. Entre les 12.00 i les 20.30 de la tarda –“el millor és que no es matina”, diu tot rient–, fa quatre passis cada dues hores i una animació de carrer enmig. Cada xou dura 25 minuts d’acció i trets intensíssims enmig de la xafogor estiuenca de la costa catalana. Encara que això per ell no és el pitjor. Una vegada acabat, toquen els cinc minuts de rigor de fotos amb el públic. “Hi ha dies que no et ve de gust res”, confessa.

“No em veig recitant un Shakespeare i plorant”

Tot i així, Cornelio matisa. Té el seu públic fidel, els repetidors del passi de temporada que el segueixen i l’afalaguen. Se saben el seu nom i quan tenen la confiança suficient, fins i tot l’ajuden a millorar. Això li agrada i és el que el va portar fins a la seva feina. L’acció de carrer no deixa lloc a enganys, no hi ha tanta distància amb el públic com en el teatre i molt menys en el cinema. “És molt exigent. Si el xou no agrada, es nota”, explica. També està acostumat al fet que li preguntin per l’espectacle amb cavalls que hi havia abans del seu. I això ja que fa tres anys que no es fa.

Entre passi i passi ha de preparar l’escenografia per al següent torn i per si no en tingués prou, encara treu un parell d’hores per entrenar. Diu que, sobretot, per provar coses noves dins del marge que els deixa el guió: “Fem 930 passis per temporada. D’aquests, 620 són iguals. Si a això no li intentes treure un punt diferent, alguna innovació, seria molt avorrit”.

L’acció és el que el mou. Encara que cada vegada es va deixant anar més amb els textos, diu que no l’atreuen gèneres dramàtics: “No em veig recitant un Shakespeare i plorant”. Els mesos que no és al parc, fa d’especialista en rodatges de pel·lícules. Efectivament, ell és dels que posen al cos dels famosos quan tenen alguna escena mogudeta. De les últimes, Quim Gutiérrez a Anacleto. Assegura que té algunes rascades perquè el ritme és tan trepidant que un mal cop de vegades dura més del que es pot permetre reposar.

Va passar cinc anys com a dissenyador en una oficina, però la cadira li sobrava

De formació és dissenyador gràfic. Va passar cinc anys en una oficina i òbviament, la cadira li sobrava. Va decidir canviar d’ofici, es va fer autònom i durant un temps va combinar les feines que li sortien de disseny amb les d’especialista. Després va arribar al seu actual lloc; amb aquest ja és el tercer estiu a Port Aventura. A la companyia que s’encarrega del seu xou, In extremis, ja és responsable. Ell s’ocupa a més de reclutar la resta de l’equip que l’acompanya en el llunyà oest.

Quan s’acosta el final de setembre, tot canvia. Passa del barret i els texans al maquillatge de caracterització a gogó. Toca fer por per Halloween. “Tot és una mica més boig, més canalla i interactuem més amb el públic”, explica. Ha estat des d’home llop fins a vampir, passant pels personatges clàssics del gènere del terror.

Sigui el paper que sigui, la seva principal eina de treball és el seu cos, que ha de tenir sempre en forma per poder seguir treballant un any més. Sobreviure al Far West és dur. Amb tot, el contracte es renova per temporada i sempre hi ha el moment de pànic. “El parc comptarà amb nosaltres? Això cal tenir-ho en compte sempre. Ningú és imprescindible a Port Aventura”.