Barcelona protesta contra el terror entre esbroncades al Rei i estelades

Els catalans han sortit aquest dissabte al carrer a Barcelona per demostrar que no tenen por al terrorisme islàmic. Desenes de milers de persones -mig milió, segons la Guàrdia Urbana- van ocupar el passeig de Gràcia per exhibir el seu rebuig als crims de la setmana passada a la Rambla i a Cambrils. La convocatòria es va veure enrarida per una constant esbroncada al rei Felip VI i al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. També va destacar una significativa presència d'estelades i pancartes que vinculaven el Govern espanyol i la corona amb la violència al Pròxim Orient. Malgrat això, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van ressaltar la unitat que la ciutadania va demostrar contra els terroristes.

Els lemes dels cartells més recurrents durant el recorregut, repartits per entitats independentistes i per col·lectius pacifistes, oferien missatges com "Felip, qui vol la pau no trafica amb armes", "Mariano, volem pau, no vendre armes" i "Les vostres polítiques, els nostres morts". Gran part dels sectors crítics amb la presència del cap d’Estat es van reunir en una concentració paral·lela que la CUP i altres col·lectius de l'esquerra alternativa van convocar dues hores abans de donar inici la manifestació oficial. Les prop de 3.000 persones que es van reunir en aquesta marxa paral·lela es van fusionar després amb la convocatòria oficial.

Polítics i representants de les institucions de l’Estat van esperar al Palau de la Generalitat el moment per incorporar-se a la manifestació. L'ambient al Palau va destacar pel cordial diàleg entre representants de la política catalana i de Madrid, segons testimonis consultats per EL PAÍS, una situació diferent del que es va viure al carrer. Presidents autonòmics, ministres, líders de partits, diputats o regidors, tots van ser transportats en autobusos directament de Palau a l'anomenada "càpsula d'autoritats", a l'encreuament amb Gran Via, a un quilòmetre del punt d'inici de la manifestació. L'arribada dels representants de l’executiu espanyol ja va ser rebuda amb esbroncades i crits a favor de la independència. Les xiulades contra el Rei i Rajoy es repetien cada vegada que les pantalles gegants distribuïdes pel passeig de Gràcia mostraven la seva imatge. Héctor Fernández, un barceloní que va assistir amb la seva filla i la seva dona a la protesta, era un dels molts presents que van escridassar Felip VI. Fernández va justificar el seu rebuig perquè "el Rei no pot venir a una manifestació pacifista i vendre armes a Aràbia Saudita". Fernández va afegir, repetint informacions aparegudes en mitjans digitals independentistes, que "el govern espanyol va ocultar informació sobre els terroristes als Mossos d’Esquadra i no permet que aquests es reforcin". Prop d'ell, un altre pare de família apuntava que és "punyetera hipocresia que sigui aquesta la primera manifestació a la qual acudeix el Rei".

En les seves primeres paraules després de la manifestació a TV3, ni Colau ni el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, van comentar les escridassades al Rei i als membres del govern espanyol. Tots dos van destacar la unitat que va aconseguir la marxa. "És d'agrair que el mes d'agost hi hagi hagut aquesta resposta admirable de la ciutadania". Colau va destacar: "avui més que mai ens sentim capital orgullosa de Catalunya, perquè ha vingut gent de tot el país". Puigdemont va remarcar que, malgrat les "legítimes discrepàncies polítiques en democràcia", la coordinació entre les administracions enfront dels atemptats ha estat digna d'elogi.

Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Batutta, i l'actriu Rosa María Sardà van llegir el manifest de la marxa. "Quan els terroristes colpegen, en comptes de dividir-nos, ens troben més units que mai en la llibertat i la democràcia des de la nostra diversitat de cultures i creences", va dir Hatibi. Sardà va afegir que "no aconseguiran dividir-nos, no estem sols; som molts milions de persones que rebutgem la violència i defensem la convivència a Manchester i a Nairobi, a París i a Bagdad, a Brussel·les i a Nova York, a Berlín i Kabul".

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) havia cridat a participar a la manifestació amb estelades marcades amb un crespó negre per protestar per la presència de Felip VI. Malgrat això, la gran majoria d'assistents va optar per no lluir banderes de cap tipus. L'alcaldessa de Barcelona va haver de recordar divendres que no era el dia per manifestar-se amb banderes nacionalistes. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va treure ferro a la polèmica i va assegurar que assistir amb banderes no era incompatible amb el sentit de la manifestació. Durant la mobilització, Colau també va relativitzar la presència d'estelades i la va considerar legítima. "En una manifestació tan gran hi ha llibertat d'expressió i molta gent surt amb els seus símbols i amb qüestions complementàries", va afirmar Colau, segons declaracions recollides per Europa Press.

La presència de banderes espanyoles era excepcional i sobretot destacava amb el petit grup que desfilava sota la pancarta del col·lectiu Societat Civil Catalana.

El distintiu més comú entre els participants van ser les cartolines que va repartir l’Ajuntament amb el lema 'No tinc por' i samarretes blaves que la gent portava de casa. Es va triar el blau com a color per tenyir la mobilització perquè simbolitza la travessia de dolor dels refugiats que fugen de la guerra cap a Europa creuant el Mediterrani.