“La Rambla és per a qui la rambleja”

El diccionari barceloní té dos termes propis del centre de la ciutat: ramblejar i ravalejar. Younes Abouyaaqoub els va robar dijous passat: primer amb l'atropellament a la Rambla amb una furgoneta blanca, que va deixar 13 morts i un centenar de ferits, i després amb la seva fugida pels carrers del barri del Raval. Una setmana després, veïns i comerciants intenten recuperar aquestes paraules.

La Rambla, fa anys un punt de trobada, és ara un lloc de pas per als barcelonins. No obstant això, molts s'apropen ara a aquest carrer, ple de turistes, per veure amb els seus propis ulls l'escenari de l'atemptat. A la intersecció amb la plaça de Catalunya, al costat d'un gran punt d'homenatge ple de flors i missatges, Manel Navarro, de 81 anys, s'asseu en una de les cadires del carrer. "He vingut a veure com estava la situació, i està com sempre, hi ha molta gent. Ha de ser així, la Rambla ha de renéixer", diu, recolzat en el seu bastó.

Al llarg del carrer hi ha més de deu altars improvisats. El més gran se situa damunt del mosaic de Joan Miró, davant del Liceu, on Abouyaaqoub va abandonar la furgoneta. "Hem volgut venir, perquè fins que no ho veus no ho entens", afirma una parella que fa fotos amb el mòbil a les flors.

L'associació de comerciants Amics de la Rambla va voler sumar-se ahir a aquesta voluntat de recuperar el carrer. En un comunicat, defensava que aquest carrer "és un punt de trobada universal. L'atemptat terrorista va voler acabar amb aquest model de convivència del qual la Rambla és un exemple". L'associació va demanar als ciutadans un últim esforç: "No deixeu de ramblejar".

"Hem de tornar a gaudir de la Rambla, però la gent encara està molt emocionada. Avui mateix, una dona m'ha comprat una flor per a l'ofrena i m'ha abraçat, i no la coneixia de res", explica Juanjo Díaz, que treballa en una de les floristeries del carrer. "La Rambla és de tots, dels d'aquí, dels de fora... la Rambla és per a qui la rambleja", afegeix.

A l'altura del Teatre Principal, Mehmood Bassarat atén les taules de la terrassa d'un restaurant. El dia de l'atropellament massiu, Bassarat va veure baixar corrents pel carrer una multitud de gent. "Hi havia molts turistes plorant, jo em vaig tancar amb els meus clients al bar, vam estar tres hores fins que la policia ens va permetre sortir". "Aquesta setmana ha estat dura, la gent no vol asseure's a la terrassa perquè té por, però espero que aviat torni la normalitat", afirma. Aquesta sensació la comparteix Xu Sufen, una caricaturista que treballa prop de l'estàtua de Colom: "Aquests dies la gent no està venint gaire a fer-se caricatures".

Al final del carrer, Josep Cardona descansa de la feina: disfressat de Cristòfor Colom, és una de les estàtues humanes de la Rambla. "Aquests dies hi havia tristesa pel carrer, ara comencen a sentir-se veus que ja no parlen tan fluix, però encara falta perquè torni la festa que sempre hi ha". Fa set anys que Cardona fa d'estàtua humana, i de jove va estudiar a l'escola d'art Massana, situada a prop. "La Rambla forma part de la meva vida", diu abans d'acabar-se el cigarro i tornar a la paràlisi del seu personatge, que amb el dit índex assenyala el final d'un carrer inacabable.