Els detinguts per terrorisme islamista a la UE es quadrupliquen en cinc anys
El 2012 es van arrestar 150 persones mentre que el 2016 en van ser 700; més de la meitat de detencions es van fer en territori francès
La xifra d'arrestats per terrorisme islamista als països de la UE s'ha quadruplicat en els últims cinc anys: d'aproximadament 150 el 2012 a més de 700 el 2016. Un de cada quatre detinguts són dones. Més de la meitat de les detencions s'han fet en territori francès, on 9 de cada 10 són per terrorisme, de les 450 detencions que s'han fet vinculades amb accions islamistes. França és el país on les forces de la lluita antiterrorista van dur a terme més detencions durant l'any passat.
Les dades procedeixen d'Europol i la Unitat de Cooperació Judicial de la Unió Europea (Eurojust), un organisme de cooperació entre països que s'encarrega dels grans delictes que transcendeixen les fronteres. No obstant això, no detallen quants d'aquests detinguts han estat finalment declarats culpables per la justícia.
El segon país amb més arrestats ha estat Espanya, amb 69 detinguts vinculats al gihadisme, que representen un 60% del total de les detencions per terrorisme. Bèlgica, la capital on es van produir uns atacs que van deixar 35 morts, va arrestar 62 persones per terrorisme. Totes, excepte tres, estaven vinculades a accions delictives de tipus islamista.
En les estadístiques i gràfics d'atacs d'aquest compendi europeu no es tenen en compte les xifres del Regne Unit, ja que l'Administració britànica no ha publicat les dades.
L'any passat hi va haver a la Unió Europea 13 accions de terrorisme gihadista, entre les executades (10), les fallides i les frustrades. La xifra és inferior a la del 2015, en què se'n van recollir 17. Cinc atacs es van registrar a França, i quatre a Bèlgica i a Alemanya. 135 persones van morir en territori comunitari en aquest tipus d'atacs el 2016, un any en el qual la Unió va patir els grans atemptats de Brussel·les, Niça i Berlín.
Eurojust també recopila la durada de les penes de presó imposades en les sentències judicials referides a tots els tipus de terrorisme. La mitjana de temps, quan es dicta una condemna, és de cinc anys.
En l'últim any, els veredictes més durs s'han imposat a Grècia (28 anys de mitjana) i Suècia (28 anys), que van dictaminar diverses cadenes perpètues. A Espanya, el 25% de les sentències relacionades amb terrorisme han estat vinculades amb el gihadisme, el 74% amb ETA i la resta (tres sentències) van ser per delictes de la ultradreta.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.