Crit de dolor a Torroella

Interessant, original i ambiciosa és la proposta del grup Soqquadro Italiano, que lidera el ballarí i contratenor Vincenzo Capezzuto i el dramaturg i director d’escena Claudio Borgianni, que la nit del divendres passat va oferir la seva personal versió de l’Stabat Mater de Vivaldi al Festival de Torroella de Montgrí. Un espectacle que fusiona harmoniosament música, cant i dansa que globalment resulta atractiu i convincent, però que individualment de les seves parts en surt vencedora la música i el cant per sobre de la dansa. El colpidor crit de dolor de l’Stabat Mater va agafar gran actualitat a Toroella quan els intèrprets i el Festival van dedicar l’espectacle a les víctimes i familiars dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Soqquadro Italiano basa el seu treball en l’experimentació cultural amb l’opció de desconstruir i reconstruir com a principi fonamental. Amb l’Stabat Mater de Vivaldi prenen com a inspiració el quadre de La crucifixió de Masaccio, que és al Museu Capodimonte de Nàpols. Claudio Borgianni, a més de dirigir l’espectacle, es responsabilitza dels arranjaments musicals per a saxo, clarinet, melòdica, clavicèmbal, percussió, piano de joguina, contrabaix i electrònica en directe fet que dona a la música de Vivaldi una inusitada contemporaneïtat molt convincent.

La veu del ballarí Vincenzo Capezzuto és molt particular, inclassificable. No és un contratenor comú, la seva veu aguda és natural i d’una gran bellesa. Els fragments de l’Stabat Mater que va cantar van enlluernar el públic. Els fragments de dansa són, no obstant això, més discutibles. Capezzuto té una sòlida formació tècnica adquirida a l’Escola de Ballet del Teatre San Carlo de Nàpols on es va graduar i una llarga experiència en companyies com el Ballet Argentí de Julio Bocca, l’English National Ballet o Aterballeto, però la coreografia de Mauro Bigonetti, director del Ballet de la Scala de Milà malgrat el patetisme amb què impregna el seu gest, no aconsegueix emocionar.

Al llarg de l’espectacle, Capezzuto alterna cant amb dansa en un ball inspirat per moments en el gest de Maria Magdalena en el quadre de Masaccio, a la qual es veu d’esquena, agenollada i en actitud compungida amb els braços amunt, actitud que el ballarí va repetir una vegada i una altra. En nombrosos fragments del seu ball utilitza una tela vermella, que ara és un sudari, ara un drap de llàgrimes i que penja dels pantalons a manera de cua. Segons paraules del mateix Capezzuto, la tela vermella simbolitzarà l’amor, l’amor d’un home que va morir pels altres.