“Vaig sortir corrent darrere seu sense saber que era terrorista”

“Mai oblidaré la cara del terrorista. El vaig tenir a un metre”. En Luis (nom fictici) és policia local d’un poble de Catalunya i té entre 40 i 50 anys. Prefereix no dir el seu nom real perquè vol mantenir-se en l’anonimat. Diu que no és cap heroi “ni res d’això”. Però en Luis, dijous passat, va sortir corrent amb les seves xancletes, el seu polo blau i les seves bermudes de quadres pel passeig marítim de Cambrils, Tarragona, per caçar l’únic terrorista que va fugir del cotxe després de l’atropellament –els altres quatre van ser abatuts–.

“Estava prenent-me un gelat amb la meva família i vaig sentir unes detonacions. En un primer moment vaig pensar que eren petards, així que vaig sortir a veure què passava. De sobte, vaig veure una estampida de gent. Centenars de persones corrent pel passeig marítim sense control. I aquí vaig observar un tipus molt estrany, amb una samarreta de color taronja salmó i una espècie d’armilla al pit. Vaig sortir corrent darrere seu sense saber que era terrorista. Es volia ficar per uns carrers, com cap al centre. Aquí va començar a llançar proclames en àrab i vaig dir ‘això no em quadra’”.

-Va pensar el que estava fent?

- Si ho penso no hi vaig.

En Luis explica per telèfon que quan va caçar el terrorista en un dels carrerons limítrofs al passeig marítim el va mirar a la cara. “El vaig tenir a un metre. No volia que se n’anés”. Cara a cara, li va cridar que era policia. “Havia d’acostar-lo a la via principal sí o sí. No tenia armes, bé les meves sabatilles”, afegeix amb ironia. “El meu objectiu era que tornés al passeig central i resar perquè al més aviat possible s’acostés algun cotxe policial”. I així va ser.

“Quan el terrorista va sentir que era policia ens va amenaçar. A mi i al noi que va córrer amb mi. Crec que era llatí, però no en sé res més. Tant de bo pogués tornar-lo a veure perquè junts ho vam aconseguir”.

Tot va passar molt ràpid. “Entre que el vam entretenir al carreró i el vam portar al passeig principal no van passar ni dos minuts. Un cop a l’avinguda vam veure com es dirigia cap a nosaltres un cotxe patrulla camuflat. Els vaig fer gestos amb les mans i els vaig cridar “policia, policia, soc policia”. I van baixar. Eren els Mossos. I després tot passa com apareix en el vídeo que va gravar un turista britànic que estava darrere meu”. En aquestes imatges, en Luis apareix d’esquena i amb bermudes amb els Mossos envoltant el terrorista: “A baix, a baix”, crida en Luis. A l’instant, els agents disparen i després d’uns segons abaten l’individu.

En Luis va néixer a Plasencia, Cáceres. Diu que als 22 anys va marxar d’aquesta ciutat extremenya per buscar-se la vida fora de la seva comunitat. I es va fer policia local d’un municipi de Catalunya. Explica que no para de rebre trucades de mitjans de comunicació i de polítics que volen posar-se en contacte amb ell. “Estic segur que el que vaig fer jo ho hauria fet més gent. Entre més de 300 persones corrent alguna li hauria sortit al darrere, no?”.

-Ha pogut dormir?

-(Silenci). No em considero cap heroi. Mira, ara mateix estic passejant la meva gossa pel passeig marítim i avui mateix he tornat a la platja amb la meva família, encara que també et dic que en arribar a casa el dijous vaig rebre una esbroncada tremenda de la família.