El laude arbitral, la mesura amb la qual Foment vol posar fi al conflicte del Prat

El Govern espanyol estudiarà aquest dimecres la proposta de designar un arbitratge per desencallar el conflicte entre els vigilants dels controls d'accés als embarcaments del Prat i la seva empresa, Eulen. Quan arribi la seva decisió, el laude, no serà legal fer vaga en contra. El reial decret llei preconstitucional del 1977 —podat i interpretat pel Tribunal Constitucional el 1981— és clar en el seu article 11: “La vaga és il·legal quan tingui per objecte alterar, dins el seu període de vigència, els pactes en un conveni o l'establert per laude”.

Per establir l'arbitratge, l'Executiu es recolza en aquest mateix decret de fa quaranta anys. Justament el seu article anterior, el 10, faculta el Govern “per instituir un arbitratge obligatori”, segons la interpretació de l'alt tribunal, si la vaga causa un “perjudici greu de l'economia nacional”. La condició que haurà de respectar el Ministeri d'Ocupació, que és qui ha de proposar al Consell de Ministres formalment el nom de l'àrbitre, és respectar “el requisit d'imparcialitat”.

No serà aquesta la primera vegada que es recorre a l'arbitratge. Diferents governs ja ho han fet en ocasions anteriors, per exemple en els últims xocs entre els pilots i Iberia el 2012. També va haver-n'hi —l'exministre de Treball, Manuel Pimentel— en el conflicte entre Foment i els controladors aeris el 2011. Normalment, quan s'ha recorregut a aquesta figura, alguna cosa gens usual, ha estat per conflictes laborals relacionats amb el sector del transport.

Seguint els fets en el cas dels pilots d'Iberia i l'aerolínia, quan el Govern va designar Jaime Montalvo com a mediador, el Consell de Ministres fixarà un termini perquè s'emeti el laude. Llavors van ser 10 dies. També va ordenar a Montalvo que escoltés totes dues parts abans de resoldre.

Que no es pugui fer vaga contra un laude arbitral no significa que no es pugui recórrer. Precisament els dos laudes que intentaven posar fi a la disputa entre Iberia i els seus pilots van ser anul·lats pel Tribunal Suprem dos anys després de la seva emissió, el 2014.

Control de la Guàrdia Civil

Sobre el que no hi ha consens és si el desplegament de la Guàrdia Civil en substitució dels vigilants en vaga és legal o no. Els sindicats han acusat el Govern de vulnerar aquest dret. L'Executiu, en canvi, el considera ajustat a dret.

El raonament que porta a considerar desproporcionat el recurs a l'institut armat és que en els controls del Prat ja s'han dictat serveis mínims per atenuar l'impacte de la vaga ja que la seguretat és un servei essencial per a la ciutadania. Una vegada fet aquest pas seria responsabilitat de l'empresa —Eulen en aquest cas— garantir-ne el compliment. Si això no passés per l'actitud dels vaguistes, llavors la companyia podria contractar treballadors per complir amb aquesta obligació. La Guàrdia Civil apareix al final d'aquesta cadena si no s'han pogut complir les baules precedents.

Una altra interpretació recorda que una sentència recent del Tribunal Suprem, sobre una empresa d'instal·lació de bastides, permet recórrer a tercers per substituir els vaguistes. Aquests tercers en aquest cas serien la Guàrdia Civil.