Mojitos i crestes amb restes fecals en la venda ambulant de les platges de Barcelona

Fa cinc anys, explica la Guàrdia Urbana de Barcelona, un venedor ambulant il·legal de cervesa es va plantar a la sorra amb una safata, gel a cabassos, menta i rom. Va passar d'ingressar un euro per llauna a cinc per un mojito improvisat. Des de llavors, les platges de la capital catalana s'han convertit en un supermercat de venda il·legal de begudes i menjar. EL PAÍS ha portat a analitzar a un laboratori una mostra de cadascun dels productes que es venen (sangria, mojito, entrepà i cresta). En totes les mostres, excepte en les de sangria, s'han trobat restes d'E. Coli, és a dir, de restes fecals en proporcions molt més elevades de les permeses. Aquests bacteris poden provocar infeccions alimentàries, sobretot en persones que ja tinguin problemes de salut.

Al migdia, la platja de la Barceloneta ja és plena a vessar. EL PAÍS compra un mojito servit en un got de plàstic i un got de sangria. Les begudes són traslladades immediatament al passeig Marítim, on Carmen García Anglada, directora del laboratori d'anàlisi d'aliments MicroBac, i la tècnica de seguretat alimentària del laboratori, Lourdes Petitpierre, esperen per analitzar-les. Aquí fan les seves primeres apreciacions amb un termòmetre. “El mojito està a una temperatura de 15,6 graus i en qualsevol local autoritzat l'exigible és que se serveixi a entre tres i quatre graus”, apunta García. Les tècniques traslladen les mostres a recipients estèrils i les introdueixen en neveres portàtils amb una temperatura controlada.

Totes les mostres analitzades, excepte la sangria, presenten restes d’‘E. coli’

A la nit, a la platja apareixen venedors amb caixes de plàstic plenes d'entrepans i samoses (unes crestes típiques de l'Índia i el Pakistan amb patata i pèsols). Les venen també per cinc euros. Petitpierre comprova que la samosa està a 29,3 graus. “Està molt per sobre de la temperatura a la qual s'hauria de consumir en fred, que rondaria els 8 graus, i si es consumís en calent, hauria de ser a 70 graus”, diu.

Deu dies més tard, Carmen García ja té els resultats. “Hem analitzat totes les mostres seguint el reglament europeu 852/2004 relatiu als productes alimentaris, una normativa d'obligat compliment per a totes les empreses que serveixen aliments, fins i tot les parades de fira o similars”, destaca.

Aquests bacteris poden provocar infeccions alimentàries

Només les anàlisis sobre la sangria proporcionen uns resultats adequats al consum humà. “L'alcohol emmascara els resultats”, adverteix García. Segons explica, el mitjà en el qual els bacteris es reprodueixen millor és l'aigua, el sucre i les altes temperatures. La sangria té tots els factors però també té alcohol, que és “un desinfectant”. També ha entorpit els resultats el fet que, amb tota probabilitat, la sangria era de cartró i el fabricant ja havia aportat substàncies per prevenir la proliferació de bacteris.

La resta de mostres donen resultats positius d'E. coli. “Hem analitzat diferents indicadors: els aeròbics mesòfils i els coliformes totals, que indiquen com s'ha elaborat l'aliment. Els Staphylococcus aureus i Escherichia coli (E. coli) són indicadors de la higiene amb la qual s'ha manipulat. Finalment, hem comprovat la presència de Samonella s.p., i Lysteria monocytogenes que són microorganismes que podrien provocar-nos infeccions alimentàries”, documenta.

Al mojito, el valor de referència de les coliformes hauria de ser inferior a 10 i les anàlisis marquen 720. “Els bacteris creixen exponencialment i la temperatura és fonamental. El mateix mojito comprat una hora més tard a més temperatura tindria milions de coliformes”, ressalta. El més preocupant és la presència d'E. coli al combinat. “Pot ser que el manipulador no s'hagi rentat les mans i hagi contaminat gel i envàs”, raona. A la samosa també hi ha matèria fecal, igual que a l'entrepà de pernil amb formatge, que presenta un valor de coliformes de 6.000 quan no hauria de superar el miler.