“La gent se’n recorda de nosaltres quan torna a casa”

Seran els tòpics del pencaire d'estiu, però jo esperava que el conductor de Trixi, els bicitaxis que passegen turistes per Barcelona, fos un xaval. També suposava que a la pregunta què tal això de treballar amb turistes i calor?, respongués que si cal treballar a l'estiu es fa, perquè cal pagar el lloguer. La sorpresa és Roberto Pertíñez: 46 anys i tot entusiasme. “Treballes amb gent que està de vacances, contenta i amb ganes de passar-ho bé, tens l'oportunitat de compartir-ho”. Ni buscant, troba cap pega a la feina que fa de març a novembre. “A mi també m'agrada viure la ciutat en el millor moment”. Ni tan sols està cremat, i això que fa deu anys que treballa en el sector. I quan aquí arriba el fred, se'n va de vacances a buscar un altre estiu.

Explica que sempre s'havia dedicat a la feina comercial en el sector turístic i que li agrada l'esport. L'empresa Movilidad Eco City-Trixi va ser un dos en un. “Havia treballat en una empresa de lloguer de motos, m'agradava la bici i aquí vaig veure un projecte en el qual em podia involucrar”, diu. Va començar sent empleat i ara és també soci de la firma. “El Trixi és com un imant, és atractiu i et potencia, si ets obert i comunicatiu, aquí ets l'amo del tour. Com a Trixista intentes ser el millor amic del turista a la ciutat”. N'està encantat.

Els Trixi són bicitaxis i van arribar a Barcelona fa catorze anys. Homologar-los va ser una odissea: “Suposava autoritzar un vehicle que no existia i portava publicitat. Va costar dos anys que ho entenguessin”, recorda Pertíñez, que lamenta “la falta de suport i reconeixement de les administracions públiques a negocis emergents”.

“Ara no pedalejo, però sí que porto un Trixi tots els dies en algun moment”, explica. El client tipus que porten Pertíñez i els seus companys és una família, locals o estrangers, moltes vegades amb nens o persones grans. “Que potser volien anar amb metro o taxi però ens paren perquè el vehicle és atractiu, comentes el trajecte, els expliques la història de la ciutat i de cada lloc… és molt gratificant”. La clau és el vehicle: “Té un efecte d'atracció, moltes vegades és una venda compulsiva”, assegura, encara que també és veritat que guanyen pes les reserves en línia. No tenen rutes fixes, les tria el client: el litoral, l'Eixample, la ruta de Gaudí, la plaça d'Espanya i les fonts…

I no és molt cansat? Entre el vehicle i els passatgers, la cosa no baixa de 250 quilos. Afortunadament és un bon estri, de fabricació alemanya: set canvis, tres plats i pedaleig elèctric assistit, seient ergonòmic: “L'impacte físic és zero”, assegura Pertíñez. Això sí, les ampolles d'aigua o begudes isotòniques cauen a raó de dues al dia per conductor. Que per cert, descansen entre tour i tour.

El nostre trixista col·lecciona anècdotes. Un dia va fer una ruta per a un emir d'Aràbia Saudita i en acabar el va fitxar “perquè li fes de driver els quatre dies següents”. “Fins i tot em va convidar al seu iot, quaranta metres d'eslora!”. O una parella d'americans que el van convidar dues setmanes a casa seva, “a Chicago, davant del llac Michigan”. “Això fa que t'adonis de la bona química que generes, la gent se'n recorda de nosaltres quan torna a casa seva”, somriu. Entre els clients també acostuma a haver-hi nuvis o comiats de solter (o soltera). “Ja t'ho pots imaginar: disfressats, amb les nines inflables ells, les gorres elles…”.

Una última pregunta. I si plou? “Nosaltres decidim si treballem. En qualsevol cas, quan plou també baixa la demanda”. I una altra cosa, que Pertíñez demana que surti en el text: és “el compromís de l'empresa, amb el barri i la ciutat, per això descansem en temporada baixa. I amb entitats de tota la ciutat, amb les quals col·laborem”.