Arran: “La gran majoria dels turistes són classe treballadora, com nosaltres”

Des de l'arribada al poder d'Ada Colau a Barcelona i el paper de la CUP com a soci del govern de Junts pel Sí, formacions que tradicionalment han liderat les protestes als carrers, la situació és de relativa calma. Ja no queda rastre de les renyides manifestacions que va provocar el desallotjament del centre ocupat de Can Vies. Tampoc s'han repetit vagues generals com les del 2012, que van acabar amb ferits, centenars de contenidors cremats, establiments apedregats i aparadors trencats. Ni tan sols el desallotjament de l'autoanomenat Banc Expropiat, l'estiu passat a Gràcia, va tenir el suport d'altres èpoques. En els últims mesos, l'única cosa que genera inquietud al carrer són les accions d'Arran, que alguns defineixen com les joventuts de la formació anticapitalista de la CUP. Ells ho neguen i asseguren que són una organització independent, amb uns 500 afiliats repartits en unes seixanta assemblees a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Illes Balears, que pertany a l'heterogeni conglomerat de l'Esquerra Independentista catalana, del qual també forma part la CUP.

Arran va donar el tret de sortida a la seva campanya al carrer, batejada com La Clau, al març, amb l'intent d'ocupació de la seu del PP a Barcelona. L'actuació va ser criticada per tots els partits, excepte la CUP, que hi va donar suport explícit amb la presència de la diputada Anna Gabriel i la de l'exdiputat David Fernàndez.

Després es van encadenar a l'edifici de la Borsa de Barcelona, sempre sota el mateix lema, i van repartir les seves accions per Lleida, València o Mallorca. A través del seu compte de Twitter, Arran ha reivindicat cadascun dels seus actes, que divideixen en els 10 eixos que consideren irrenunciables en una Catalunya independent, com poden ser el feminisme, l'anticapitalisme o les accions en contra del turisme massiu.

L'atac contra un bus turístic dijous passat, en què quatre persones encaputxades van aturar el vehicle, van pintar el vidre i van punxar les rodes, ha estat fins ara l'acció més criticada per la violència que comporta. Arran defensa que és un acte d'“autodefensa”.

“El debat de la violència està esbiaixat. Nosaltres plantem cara a la violència que vivim dia a dia”, defensa un portaveu de l'organització, que afirma que el carrer és un element clau per aconseguir la república independent, feminista i anticapitalista que busquen. “El carrer ha d'estar articulat i disposat a defensar els seus objectius”, insisteix, i qualifica de “gran fracàs” que es vegi la institució com “l'únic espai de batalla possible”.

La campanya del col·lectiu segueix activa, amb noves accions previstes, que ara com ara no revelen. I estan disposats a afrontar les conseqüències que se'n puguin derivar. “És obvi que si posem el sistema entre l'espasa i la paret, respondran amb repressió, ja sigui judicial, econòmica o en clau política o mediàtica”, explica. I afegeix: "Si hi ha un repunt de la repressió per part de l'Estat espanyol, no tindrem cap problema d'actuar d'acord amb això”.

Fins ara els Mossos d'Esquadra han viscut amb certa tranquil·litat aquesta última etapa, amb manifestacions amb poca violència comparades amb les que es van viure durant el mandat de Felip Puig com a conseller d'Interior, després que esclatés als carrers el moviment del 15 de maig del 2011, impulsat per les conseqüències de la crisi econòmica. Fonts policials assenyalen en general les persones més joves de les organitzacions anticapitalistes i llibertàries com els qui van protagonitzar part dels actes vandàlics a la ciutat. “Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció”, concedeix el portaveu d'Arran, parafrasejant Salvador Allende, i demana explícitament que no se'l citi pel seu nom. I repeteix, abans d'acabar, que el seu grup no està en contra dels turistes: “La gran majoria són classe treballadora, com nosaltres. Estem en contra d'un sistema econòmic, que ens converteix en esclaus”.