Quina és la comunitat amb més proporció de funcionaris? I la que menys?

Les últimes dades publicades pel Ministeri d'Hisenda reflecteixen que l'1 de gener del 2017 a Espanya hi havia 2.523.167 de treballadors a nòmina de l'Administració, entre personal funcionari i laboral. Suposa un 0,2% més que en el mateix període de l'exercici anterior. És un increment mínim, però que suposa el primer avanç en cinc anys.

Aquesta tendència es mantindrà i s'intensificarà en els propers anys després de l'aprovació d'una oferta d'ocupació pública per cobrir 28.249 vacants. D'aquestes, 20.451 són d'ingrés lliure i 7.798 corresponen a promoció interna.

L'ocupació pública té més pes a les comunitats menys desenvolupades econòmicament i amb més atur. A Ceuta i Melilla, el nombre de funcionaris representen més de la meitat d'assalariats. En el rànquing autonòmic, Extremadura és la comunitat amb més pes de l'ocupació pública sobre el total. Els treballadors que resideixen a Extremadura i estan a nòmina de l'Estat, de la Junta o de l'Administració local arriben als 88.886 efectius, el 28,6% del total d'assalariats. Tot seguit venen Castella i Lleó (23,1%), Castella-la Manxa (22,4%) i Astúries (20,2%).

Al costat oposat destaca Catalunya, on només l'11% dels assalariats cobra directament del sector públic. Balears i Madrid també registren xifres relativament baixes, del 12,2% i del 14,8%, respectivament. De mitjana, el 16,7% dels assalariats a Espanya té una nòmina vinculada a l'Administració pública.

En números absoluts, Andalusia és la comunitat amb més funcionaris, un fet lògic si es té en compte que també és l'autonomia més gran i poblada. Dels 2,5 milions de funcionaris, 458.371 treballen a Andalusia. La segueix Madrid, amb 388.344 funcionaris. L'efecte capitalitat beneficia la comunitat madrilenya, ja que incrementa el nombre de funcionaris a la regió.

Les comunitats autònomes i les universitats són els dos àmbits de l'Administració que han registrat un increment del nombre d'efectius el 2017. Així, les comunitats autònomes tenen 1.307.358 treballadors, un 1% més que fa un any. L'increment a les universitats va ser de l'1,7%, fins arribar als 150.287 efectius. En canvi, l'Estat central i l'Administració local van reduir la plantilla un 1%, fins als 522.410 i els 147.770 persones, respectivament.

Les comunitats autònomes, que són responsables de gestionar els pilars de l'Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials), sumen el 52% dels treballadors. De fet, bona part dels empleats que cobren de l'Administració autonòmica estan adscrits a àrees com la sanitat o l'educació.

El capítol de despeses de personal és un dels més rellevants dels pressupostos públics. El 2016, el conjunt de l'Administració va destinar 121.431 milions a pagar salaris públics, un 2% més que l'exercici anterior. Aquest increment s'explica en bona mesura perquè l'any passat es va retornar el 50% de la paga extra de Nadal suprimida el 2012. A més, el sou dels funcionaris es va mantenir congelat durant els anys més durs de la crisi econòmica. Per a l'exercici en curs, Hisenda va aprovar un increment de l'1% de la remuneració. Ara, el Govern espanyol ha iniciat la negociació dels Pressupostos per a l'any vinent i tot indica que s'inclourà un nou increment del sou dels funcionaris, que podria ser lleugerament superior a l'1%.