PSOE i PSC pacten les propostes per fer front al secessionisme

El PSOE i el PSC retreuen des de fa mesos a Mariano Rajoy la seva passivitat per fer front al secessionisme català i han decidit passar de les paraules als fets. Les permanents de les executives de tots dos partits es reuniran divendres a Barcelona per aprovar una sèrie de propostes que podrien ajudar a desbloquejar la situació política que viu Catalunya, amb un referèndum d'independència anunciat per a l'1 d'octubre que el Tribunal Constitucional ja ha advertit que suspendrà.

La sintonia entre els dos partits socialistes és absoluta i es dona per fet que les propostes s'aprovaran conjuntament. A més dels plantejaments a mitjà i llarg termini que els socialistes ja fa temps que expliquen, el PSOE i el PSC tenen interès a proposar mesures legislatives concretes que es poden aprovar abans del referèndum i que pretendrien combatre el discurs secessionista segons el qual el Govern central no té alternativa més enllà del no reiterat i de la via judicial.

D'altra banda, tots dos partits comparteixen el diagnòstic que la situació catalana necessita anys per reconduir-se amb mesures que impliquen una llarga negociació política, com una reforma constitucional que permeti, entre altres coses, reconèixer Catalunya com a nació i estableixi un marc clar de competències entre l'Estat i la Generalitat per posar fi a la llista de recursos davant del Tribunal Constitucional.

La necessitat de revisar el sistema de finançament, caducat des de ja fa tres anys i mig, és una altra proposta irrenunciable del PSC per incrementar els recursos econòmics del Govern català, així com la necessitat d'augmentar les inversions de l'Estat a Catalunya, especialment en infraestructures.

No tot seran mesures amb traducció legislativa, encara que en aquest apartat l'activitat de les dues formacions socialistes serà intensa. La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, considera urgent que hi hagi pedagogia: “Cal intentar que tots els catalans siguin prou conscients que se'ls està explicant el referèndum com una expressió democràtica, quan en realitat no té les garanties que hauria de complir”.

Els exemples d'algunes resolucions de les Nacions Unides que els independentistes citen sobre “el dret” dels ciutadans a ser consultats en referèndum “no s'assemblen gens al que passa a Catalunya”, i en aquest sentit Narbona ha citat aquest dret per a territoris que han sofert ocupacions militars o per a minories ètniques. També cal explicar als catalans “que no pateixen espoli fiscal”, ha dit. Narbona ha donat per descomptat que els 122 alcaldes del partit germà a Catalunya no contribuiran a fer que se celebri la consulta.