Les empreses emergents de videojocs punxen en gestió empresarial

Any rere any Barcelona es va consolidant com a capital del videojoc. Catalunya ha passat d’acumular un 42% de la facturació estatal del sector (217 milions d’euros) el 2015, a registrar un 47% l’any passat, segons dades de l’Associació Espanyola d’Empreses Productores de Videojocs DEV. El valor absolut de les últimes xifres, fetes públiques aquesta setmana coincidint amb el congrés Gamelab, es coneixerà a l’octubre. Malgrat un creixement anual indiscutible i un ambient de desenvolupament prolífic, la part de negoci continua sent l’assumpte pendent de les empreses emergents que volen fer-se un lloc en la indústria cultural més flamant. Al voltant d’un 25% de companyies catalanes no factura, i la part més important l’aporten una minoria: un 2% de les empreses concentren el 60% de la facturació.

“Els vostres clients són a Vancouver, al Marroc, a Malta”, exemplifica Antonio Fernández, secretari general de DEV, davant un auditori, el de la Sala Barts, ple de gom a gom d’estudiants de l’escola de videojocs de la Universitat de Barcelona (UB), ENTI. Acaben de presentar els seus projectes de final de curs. Fernández els felicita pel seu “gran potencial” i dona una xifra per defensar la seva frase: un 72% de la facturació en videojocs de Catalunya prové de l’estranger. Els joves han exposat detalls de programació, il·lustració i texturització, entre d’altres. No obstant això, cap no ha fet referència a la internacionalització ni a les seves aspiracions de negoci, elements que Fernández defineix com a essencials per a l’èxit.

Un 28% dels estudis de videojocs espanyols són a Catalunya, segons les primeres dades de DEV centrades exclusivament en aquesta comunitat autònoma. El pol d’atracció de la zona és indiscutible. Ho demostra també la gran quantitat d’estudis reglats centrats a formar especialistes en videojocs que proliferen a les universitats. Però “l’ecosistema és fràgil”, reconeix Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital del Institut Català de las Empresas Culturals (ICEC), ens de la Generalitat que promou un ventall d’ajudes per als desenvolupadors independents. La seva recomanació davant els nois: “La tècnica la teniu, però el boca-orella no funciona. Heu de pensar en el màrqueting i la comunicació per aconseguir visibilitat”.

Les botigues virtuals de jocs electrònics per a mòbils, consoles i ordinadors són globals. La competència és brutal. “Vam tenir sort, perquè jo vaig estudiar Empresarials”, assegura el conseller delegat i desenvolupador de l’estudi indie Pixel Cream, David Garcia. “Un 90% dels estudis no incorporen una persona de negoci, ho enfoquen tot a la producció, però no pensen a vendre”, afegeix. A més, lamenta que els programes acadèmics especialitzats continuïn ignorant, segons ell, la part de gestió empresarial.

Garcia apunta que la gestió del capital humà i el fet de no treballar en més d’un projecte alhora han estat factors fonamentals en el seu èxit inicial. Way of Redemption, el prototip de videojoc de Pixel Cream, va ser guardonat com el millor del 2015 segons PlayStation Espanya. Sortirà a la venda a partir de setembre gràcies al treball de l’estudi, a un grup petit d’inversors i també als estalvis familiars. L’estudi de Garcia es va crear el 2012 i l’any passat va facturar 25.000 euros. El 2017 ja freguen els 100.000. Malgrat això, continuen sense tenir beneficis per la venda de videojocs.

Antonio Fernández reconeix que les empreses emergents ho tenen difícil per recuperar les seves inversions. Tanmateix assegura que, quan comencen a fer-ho, ho aconsegueixen de pressa. Moltes es queden pel camí. Segons ell, cal “una estratègia comuna per ser competitius” i apel·la a una implicació més gran de les administracions catalana i espanyola pel que fa a la fiscalitat, la formació i la visibilitat internacional.

La notorietat barcelonina en el món dels videojocs té molt a veure amb el fet que diversos gegants del sector hagin nascut a la capital catalana o l’hagin triada per instal·lar-hi les seves oficines. Ubisoft, Social Point, King i Digital Legends són els grans responsables que els videojocs ocupin 1.678 professionals a Catalunya i uns 3.000 més de manera indirecta, segons DEV. El mateix informe apunta que, si el ritme actual de creixement es manté, la facturació catalana en videojocs creixerà un 30% anual. D’aquesta manera, el 2019 podria superar els 600 milions d’euros.

El llibre blanc català de DEV s’ha presentat la mateixa setmana que Barcelona ha acollit el congrés internacional Gamelab, que juntament amb Barcelona Games World, que celebrarà la seva segona edició a l’octubre, conformen un aparador global de les novetats més destacades en l’àmbit mundial. Tots dos esdeveniments busquen, entre altres coses, ser inspiradors i exercir un efecte trampolí en la indústria local.