“TV3 no pot influir sobre el procés amb un 11% de quota de pantalla”

Fa una mica més de cent dies que és al capdavant de la Televisió de Catalunya i Vicent Sanchis (València, 1961) diu que no troba a faltar participar en les tertúlies polítiques com a periodista de llarg recorregut que és. Només fa una excepció: li agradaria dir el que pensa del moment polític actual i, sobretot, del que vindrà a la tardor. Cosa que no pot fer pel càrrec que ocupa. Va assumir la direcció de la televisió autonòmica amb un dels registres més baixos d’audiència de la seva història –per sota del 10%– i va despertar suspicàcia per ser un periodista vinculat al pujolisme i al seu hereu, el PDeCat.

Pregunta. Tot just arribar ja va ser reprovat al Parlament per les circumstàncies de la seva elecció. Com li va caure?

Resposta. Des del punt de vista de l’orgull personal es porta malament, però s’ha de situar en un context de joc polític. És clar que no reprovaven la trajectòria professional del director, sinó la manera en què s’havia fet el nomenament. Jo ara m’atreviria a anar més enllà i diria que es reprovaven estratègies polítiques.

P. Li hauria agradat haver estat triat d’una altra manera, amb més consens polític?

R. El Consell són sis membres. Quatre em van votar a favor, un es va abstenir i un altre va votar en contra. Més majoria que això és difícil.

P. Però és una majoria que no reflecteix el Parlament.

R. La llei es va fer perquè el Consell de Govern de la Corporació estigués menys governamentalitzat i que no estigués sotmès a la lògica política de cada moment.

P. TV3 està prou protegida per informar sense ingerències en l’actual moment polític?

R. Qui decideix com s’ha d’informar?

P. El director?

R. El director té una part petita en aquestes decisions i és bo que sigui així. Hi ha un comitè d’empresa per al laboral. Un consell professional que es preocupa dels temes periodístics. Diferents graus de filtres i un sistema de contrapesos que poden agradar o no, però representen una garantia, a més de la llei de la Corporació. Aquí a toc de pito no treballa ningú. La majoria de les vegades que em diuen que actuem “al dictat” ho fan representants polítics que després no ho diuen als professionals d’aquesta casa. Jo crec que perquè creuen que és injust.

P. El procés ha perjudicat TV3?

R. Que jo sàpiga, no. Però seria bastant temerari que TV3 pugui actuar com si la realitat social o política fos una altra. TV3 ha de reflectir la societat i el moment. El que jo crec és que hi ha gent a la qual no li agrada la realitat i en culpa TV3.

P. El procés hauria tingut la mateixa trajectòria sense TV3?

R. L’audiència mitjana de TV3 ara no arriba a l’11% i amb aquesta quota de pantalla no es pot influir en el procés, ni tan sols amb els informatius que tenen algun punt més. De debò que algú pot pensar que la televisió catalana té un grau d’influència tan potent? Jo crec que és molt temerari dir una cosa així. La gent no és ximple i no es deixa manipular.

P. Quin paper hauria de tenir TV3 en aquest moment polític?

R: Reflectir la realitat amb prestigi i credibilitat. TV3 no és una empresa privada, és pública i la missió que tenim és guanyar-nos la credibilitat diària i mantenir el rigor. El dia que la gent pensi que TV3 no és un bon mirall de la realitat, canviarà d’opció.

P. L’audiència de TV3 ja està baixant.

R. A tots els canals.

P. Segons les últimes dades, a TV3, més.

R. El que ha passat és que han aparegut 30.000 opcions noves i aquestes opcions han perjudicat tothom. Sembla que només se n’ha beneficiat el líder, Tele 5. Hi ha una tendència social més frívola i més propera a l’espectacle i a la superficialitat.

P. Quines amenaces té actualment TV3?

R. TV3, com TVE, ve d’una situació de gairebé monopoli televisiu. Després van aparèixer les privades i després més i més opcions. L’amenaça és la fragmentació i una altra és que el consumidor ja no és de televisió, sinó de productes audiovisuals. Hi ha una franja d’edat enorme, entre els 10 i els 50, que no veu televisió, utilitzen el portàtil, el mòbil o la tablet.