Junqueras busca l’ajuda dels assessors fiscals per culminar la Hisenda catalana

Els gestors fiscals tindran un paper clau per desllorigar l'enfrontament amb l'Estat un cop es proclami la independència. Així ho entén el Departament d'Economia i Hisenda quan exposa l'estratègia perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumeixi les competències de l'Agència Tributària estatal (AEAT) després del referèndum unilateral. Aquest és un dels fronts que s'expliquen al llibre I tot això com es paga? (Ara Llibres), un treball dels periodistes Ferran Casas i Roger Tugas que descriu els plans del Govern per desenvolupar l'ATC i substituir l'AEAT: “La relació i cooperació adient amb els intermediaris fiscals ha de ser un objectiu essencial per a l'ATC [...] La seva opinió pesarà molt en els contribuents, si en un moment determinat aquests han de decidir si ingressen els seus impostos a l'AEAT o l'ATC, en el cas que els dos organismes pugnin per un mateix espai tributari, en la fase entre la declaració d'independència i la consolidació del nou Estat”.

Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional, va subratllar aquest rol fonamental dels gestors fiscals durant la presentació del llibre de Casas i Tugas, dimarts passat a Barcelona: “És molt important la col·laboració dels contribuents, dels empresaris i dels intermediaris fiscals, els assessors fiscals. Si la ciutadania de Catalunya està disposada a pagar els impostos a la Generalitat, si els empresaris estan disposats a col·laborar-hi, crec que ens en sortirem fàcilment”. I tot això com es paga? informa que l'ATC manté “reunions periòdiques” per informar les associacions d'assessors fiscals sobre el desenvolupament de l'agència.

L'assessoria fiscal és un àmbit especialment atomitzat i poc definit gremialment, representat per nombroses associacions i col·lectius vinculats als experts tributaris, al dret o a l'administració d'empreses. Diverses entitats han preferit no valorar públicament aquest aspecte concret del conflicte polític a Catalunya. El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC) no ha volgut participar en aquest article al·legant que entre els seus membres hi ha opinions de tot tipus i una valoració de la presidència no representaria el conjunt. Els bufets d'advocats Cuatrecasas, Garrigues i la consultora Ernst & Young prefereixen “mantenir-se al marge d'aquesta qüestió”. Malgrat la multiplicitat de veus, la majoria de fonts consultades consideren que en l'àmbit tributari és primordial l'estabilitat i la claredat normativa. “El condicionant principal és la seguretat jurídica. En principi la legalitat vigent ha de ser una única legalitat, haurem de complir amb les normes vigents en cada moment”, afirma Xavier Masdeu, portaveu de l'Associació de Professionals Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB), ens que aglutina un miler de professionals. Masdeu no preveu, per la seva gravetat, l'existència de diferents legalitats: “Entenem que no es produirà el fet que dues administracions exigeixin el mateix compliment; l'administrat ha de conèixer sense cap mena de dubte quina és la legalitat vigent en cada moment”.

L'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (AEDAF) té 600 membres a Catalunya. El seu delegat, Jordi Baqués, explica que el desig de l'AEDAF és que “ningú pugui tenir dubtes de quina agència tributària és la competent. Des del punt de vista tributari és important que es respecti el principi de seguretat jurídica per a tots els contribuents, de manera que en cap cas els ciutadans de Catalunya puguin tenir conseqüències per haver complert i ingressat en una Administració o l’altra”. Baqués admet que l'AEDAF “està molt preocupada per la situació que es pot generar, si finalment esdevé aquest xoc de legitimitats”. Per això l'AEDAF està seguint molt de prop aquest tema”.

Josep Maria Paños, president de l'Associació Catalana d'Assessors Fiscals, Comptables i Laborals (ACAT), assegura que la majoria dels seus membres –l'ACAT té 235 associats– “creu que no hi haurà un referèndum i que tot això acabarà en unes eleccions anticipades”. Paños afegeix que “en les reunions que mantenim, comentem el tema més en to d'humor que amb preocupació”. Masdeu també opina que “en aquests moments no existeix una inquietud especial”. El president de l'ACAT apunta que és excepcional que algun client demani la gestió dels seus impostos a través de l'ACT: “El 99% vol continuar amb el sistema habitual. El contribuent vol tranquil·litat i no complicar-se la vida”, diu Paños. Masdeu i Baqués coincideix que el lliurament de les obligacions fiscals estatals a l'ACT “ha estat, a la pràctica, una via poc utilitzada”.

Els catalans poden realitzar gestions tributàries estatals a través de l'ATC; aquesta, després, ho tramita a l'AEAT. L'AEAT preveia per a la campanya actual de la declaració de la renda que les seves oficines a Catalunya atenguessin presencialment fins a 430.000 persones, mentre que l'ATC en rebria 30.000. Sobre el pagament d'impostos estatals a través de l'ATC, només 178 persones van optar per fer-ho el 2015 –la darrera dada que s'ha publicat.

En el cas que es produeixi l'anomenat “xoc de legitimitats”, Paños considera que els contribuents “seguiran pagant a l'AEAT si no hi ha més que una mera declaració d'independència i les reclamacions de la Generalitat no van acompanyades d'un poder coercitiu”. El plantejament de l'Executiu català és que un cop es proclami la independència, la pressió de la ciutadania i de la comunitat internacional obligarà el Govern espanyol a negociar la separació i forçarà els bancs i el món empresarial a treballar amb l'ATC. El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, va detallar aquest raonament durant la presentació del llibre I això com es paga?: “Guanyarem el referèndum per golejada i el 2 d'octubre començarem a fer aquest procés de divisió, de divorci. Podem ser absolutament escèptics sobre la resposta de l'Estat. Però el dia 1 d'octubre a les 12 de la nit, la fruita començarà a madurar, i molt, i començaran a tenir la percepció que és un procés de no retorn. I possiblement, uns dies després, si algun país ens reconeix, la fruita estarà molt més madura per ser collida. Aquell dia, l'Agència Tributària Catalana estarà preparada per fer un pas”. Una mancança reconeguda per la Generalitat és que per substituir l'AEAT, l'ATC necessita 5.000 empleats amb experiència. A finals d'aquest any, l'ATC espera tenir una plantilla de 800 treballadors.

Fonts de la Generalitat van assegurar que els intermediaris fiscals tindran un paper determinant en la Hisenda catalana del futur, tant si es consuma la independència com si no s'aconsegueix. Això es deu, van afegir aquestes fonts, al fet que la Generalitat vol dotar l'agència d'un caràcter més col·laboratiu amb els ciutadans i abandonar l'actual to punitiu. En aquest marc, van concloure, els intermediaris tindran un paper clau en la relació entre la Hisenda catalana i els contribuents.