Som Ara Llibres aspira a ser de ‘classe mitjana’

És possible crear una editorial mitjana, prou potent i ambiciosa i amb personalitat, però amb els esquemes de l'edició independent, o sigui, amb un tracte proper al lector i llibres cuidats i amb voluntat de supervivència més enllà dels tres mesos que resisteix avui una novetat de les que ajuden només a facturar? Aquesta quadratura del cercle en el sector editorial en català és la que pretén aconseguir Som Ara Llibres, la branca llibresca de la cooperativa cultural Som, que no ha dubtat a incorporar des del novembre un nou director editorial, Joan Carles Girbés, i, des de fa tot just tres setmanes, un nou editor, Miquel Adam, tots dos bregats en l'edició independent.

La decisió per consolidar-se en un espai editorial pràcticament inexistent en català que avui ocupa tot just 9 Grup Editorial (format per Cossetània, Angle i Eumo) és tan clara que la primera decisió del nou equip director de Som Ara Llibres és tan dràstica com inèdita en el sector: passar dels 62 títols que van llançar el 2016 els diversos segells de la casa (Ara Llibres i Now Books, d'assaig en català i castellà, Ara Mini, de butxaca, i Amsterdam, de narrativa) a menys de 40 per al 2018. “No volem estar en aquesta cursa embogida a veure qui publica més; buscarem créixer en rellevància, no en xifres, fer llibres importants que tinguin vida com a títols de fons més enllà de les novetats; volem seleccionar més i millor i treballar molt l'editing: canviar amb l'autor pàgines o capítols sense pressa”, resumeix Girbés, que va deixar el segell valencià Bromera fa cinc anys per fundar el seu propi, Sembra Llibres, fins a saltar fa vuit mesos a Som Ara Llibres. “Amb la mirada i la manera de funcionar cooperativista podem donar algunes idees de com ha de ser una editorial mitjana independent”, apunta per la seva banda Adam, provinent d'Edicions de 1984, paradigma de l'edició indie en català que pilota l'editor Josep Cots, flamant Premi Nacional de Cultura de la Generalitat.

La nova filosofia retocarà forma i fons dels dos segells emblemàtics del grup: Ara Llibres i Amsterdam. “El 95% del nostre assaig ha estat fins ara reflexió d'autors catalans sobre temes catalans; això està esgotat i cal ampliar horitzons; seguirem publicant títols més mediàtics o de vendes, tipus Maria Kondo sobre l'ordre, però també més seriosos i amb voluntat de perdurar, com acabem de fer amb els del periodista Xavier Aldekoa sobre el Nil o l'Àfrica”, apunta Girbés sobre el nou gir d'un Ara Llibres que arriba als 15 anys de vida, amb 439 títols (i 102 a Now Books).

Més complexa es presenta la reorientació d'Amsterdam (151 títols), que va arrencar fa una dècada amb la intenció de cobrir un buit que deixava el lector en català sense les obres de Thomas Pynchon, Michael Chabon o Fred Vargas. Els dos primers estan “parats”, però de Vargas Amsterdam publicarà al març Quand sort la recluse, ara entre els llibres més venuts de França. “El panorama ha canviat radicalment i avui les editorials independents ocupen molts d'aquests espais; crec que hem de crear un catàleg amb diversitat per a un públic ampli i oferir-li una literatura de best-seller potencial, però de qualitat; una mica a l'estil del que ha aconseguit Seix Barral”, posa com a exemple Girbés.

La selecció dels 10 títols del fons que s'han recuperat per celebrar el desè aniversari (del best-seller negre de Camilla Läckberg a la Nobel Toni Morrison, passant per Joan Barril, Colm Tóibín o Jenn Díaz) donen una mostra d'aquesta heterogeneïtat, que en breu ratificaran l'últim Tóibín (La casa dels noms), el debut de la joveníssima holandesa Lize Spit (El desgel) o la primera traducció al català del noruec Lars Mytting (El setze arbres del Somme), celebrat autor de l'assaig El llibre de la fusta, i la versió catalana es repescarà també en una política d'autor que anirà a més a Som Ara Llibres.

Quatre de cada deu títols d'Amsterdam han respost fins ara a autors catalans, un percentatge que creixerà. “Hem de fer d'Amsterdam una casa acollidora per als escriptors d'aquí, buscant qualitat i sense descartar l'opció que ara ja estiguin publicant en altres segells”, llança Girbés. Una mostra de la política d'autor català seria Carme Martí: l'autora d'Un cel de plom (la vida novel·lada de Neus Català) ha treballat durant cinc anys a El camí de les Aigües; o en la recuperació de L’any de la plaga, obra clau en la trajectòria de Marc Pastor, que la va publicar a RBA-La Magrana i que ara repescarà Amsterdam arran de la versió cinematogràfica, prevista per a Nadal. La presència d'Adam reforçaria l'aposta pels autors en llengua catalana.

En paral·lel i d'obligada conseqüència amb aquesta estratègia, Som Ara Llibres vol créixer a València i Balears. A això se suma l'adquisició, fa tot just tres mesos, de la mítica col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Bernat Metge per una cooperativa cultural que també té una revista d'Història (Sàpiens), una productora audiovisual (Batabat), un setmanari (Contrapunt) i una empresa de serveis de gestió administrativa (Nova2003). Per a una editorial mitjana, de classe mitjana, per maquinària, gent i idees no quedarà.