La revolució industrial que arriba

La ciutat de Viena se sent tan orgullosa del seu compromís amb el medi ambient que la planta incineradora de Spittelau forma part dels recorreguts turístics que promociona l'Ajuntament, els de la Viena verda, la que construeix jardins verticals als edificis per millorar la qualitat de l'aire, la que promou el transport públic i la que s'escalfa en bona mesura amb l'energia que desprèn la combustió de les escombraries que els seus ciutadans reciclen i separen disciplinadament. “Aquí cremem unes 250.000 tones de brossa l'any. I amb això subministrem aproximadament un terç del consum elèctric de les llars vieneses”, explica George Baresch durant una de les visites d'un grup d'estudiants internacionals a la planta, decorada per l'artista Friedensreich Hundertwasser.

Spittelau proporciona calefacció a 60.000 llars en una ciutat de poc més de dos milions d'habitants i és capaç de refrigerar l'hospital més gran de la capital els mesos de més calor. La novetat que va suposar en el seu moment la planta, a més del seu disseny colorista i la seva ubicació al centre de la ciutat, és que va ser reformada després de patir un incendi el 1997 per minimitzar l'impacte ambiental al màxim. I la veritat és que la pudor de les escombraries i el fum de la combustió gairebé no es perceben des de l'exterior de l'edifici. “Fins al punt que la torre alberga una família de falcons”, assenyala divertit Baresch.

Però Spittelau no serà el model ambiental a seguir en el futur. Ara el que es busca és minimitzar la generació de residus i la seva incineració, que les plantes de reciclatge puguin separar el màxim nombre possible de components per reutilitzar-los i, fins i tot, introduir canvis en el sistema productiu per facilitar la reparació de productes i evitar que acabin a l'abocador.

“Davant del model tradicional d'economia lineal basat en l'extracció, la producció i els productes d'un sol ús, l'economia circular passa per reparar, reutilitzar i reciclar els nostres recursos”, en definició de Francesc Gambús, eurodiputat popular, durant un seminari organitzat a Logronyo per l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya. “Aquesta és la revolució industrial del segle XXI, la base de transformació de la nostra economia”, assenyala.

Un sistema circular on tot es transforma i s'aprofita exigeix canvis profunds en tots els àmbits de la societat, des de la indústria fins als governs, els jutges o els consumidors. I alguns d'aquests canvis ja estan en marxa. L'empresa química Borealis, el vuitè fabricant mundial de polietilè, amb seu a Viena, té un departament d'economia circular i, fruit d'aquest nou enfocament, acaba de comprar fa poc l'empresa alemanya de reciclatge MTM. “Tractem el plàstic com una matèria primera de gran valor”, explica Eugenio Longo, cap de sostenibilitat i afers europeus de l'empresa. “La integració de la nova companyia en la nostra cadena ens permet desenvolupar una tecnologia específica per tractar i reciclar els nostres productes, per poder reutilitzar la matèria primera en la nostra pròpia producció”, explica. “No és només un imperatiu empresarial, sinó que ens permet avançar-nos als nostres competidors i vendre després els nostres processos tecnològics”, sentencia.

El mateix Ajuntament de Viena ha reservat a les seves plantes de reciclatge uns espais perquè els ciutadans hi dipositin els productes que ja no utilitzen, com llibres, bicicletes o aparells electrònics. “Els reparem si cal i els venem a un preu molt baix en una botiga de segona mà que hem obert al centre de la ciutat. Tots els ingressos que obtenim es destinen a protectores d'animals”, explica Ulrike Volk, del Departament de Gestió d'Escombraries de la ciutat. És, sens dubte, un gest simbòlic però que intenta traslladar un canvi de mentalitat. “Volíem mostrar que els productes que creiem inservibles encara es poden utilitzar, que la gent pot trobar alguna cosa especial a un preu baix i atreure a aquest espai persones que normalment no va als mercats de segona mà”, apunta.

Encara són més importants alguns canvis que s'han produït a Àustria en l'àmbit judicial. En una sentència sense precedents a tot Europa, el tribunal administratiu federal austríac va rebutjar el passat mes de febrer els plans d'ampliació de l'aeroport de Viena amb l'argument que una tercera pista a l'aeròdrom implicaria un augment significatiu de les emissions del país. Tot això en un moment en què, segons l'acord del clima de París i els compromisos amb la Unió Europea, Àustria s'ha compromès a reduir les emissions de diòxid de carboni, de manera que l'ampliació faria més difícil complir aquests objectius. “El tribunal ha decidit que els objectius ambientals a llarg termini tenen més importància davant de la creació d'ocupació o el desenvolupament econòmic immediats”, assegura Sigrid Stagl, directora de l'Institut d'Economia Ecològica, de la Universitat d'Econòmiques de Viena. “La justícia llança un missatge molt important. Si inverteixes en una infraestructura que produeix elevades emissions de CO₂ i aquesta sentència crea jurisprudència, potser la teva inversió no tingui una vida útil d'aquí a 20 anys. És a dir, que en aquest moment invertir en infraestructures amb ús intensiu de carboni és una inversió d'alt risc”, recalca.

El seu company, el professor Stefan Giljum, insisteix en la necessitat d'introduir un marc polític i econòmic per impulsar aquest canvi de model. “I aquí hi juga un paper decisiu la política fiscal. Cal imposar una taxa ambiental que penalitzi el consum de matèries primeres i la utilització de recursos a canvi d'abaratir la fiscalitat i el cost de l'ocupació”, subratlla. “És més fàcil fer aquest canvi estructural si prenem les decisions adequades com més aviat millor, si permetem que les empreses adaptin la seva planificació, les seves infraestructures i les seves inversions aviat, si ens posicionem com un país al capdavant d'aquest canvi i desenvolupem la tecnologia que després podem exportar als altres”, afegeix la professora Stagl.

El Parlament Europeu, que finança aquest viatge, ha aprovat un paquet d'economia circular, que busca un enfocament integral al model, però que encara posa massa l'accent en els objectius de reciclatge, d'altra banda “molt ambiciosos i amb un gran potencial”, segons Giljum. “El que necessitem és un disseny amb enfocament ecològic des del principi i, en segon lloc, crear infraestructures i mitjans per a la reparació”, sentencia Stagl.