Zoido accedeix a participar en la Junta de Seguretat de Catalunya

Les tensions entre el Ministeri de l'Interior i la Conselleria d'Interior, que es va sentir menystinguda després dels acords aconseguits pel Govern central i el basc en el marc de la Junta de Seguretat del País Basc, semblen diluir-se. El ministre, Juan Ignacio Zoido, va remetre ahir una carta al conseller, Jordi Jané, per convocar la Junta de Seguretat de Catalunya. Fonts del ministeri veuen en el malestar expressat per la Generalitat una sobreactuació per obtenir els diners que creuen que l'Estat els deu després d'ampliar la plantilla dels Mossos d'Esquadra.

Les fortes tensions polítiques del Govern espanyol amb la Generalitat de Catalunya pel desafiament independentista tenen conseqüències a una altra escala. Ara és en el delicat àmbit de la seguretat on han sorgit les discrepàncies, tot i que sembla que quedaran mitigades quan es convoqui la Junta de Seguretat —l'organisme creat per unificar les polítiques de seguretat a escala autonòmica—, que no es reuneix des del 2009.

El Ministeri de l'Interior, que s'ha afanyat —mitjançant una carta del ministre Zoido al conseller Jané— a buscar una data per una trobada consensuada “com més aviat millor”, insisteix que la seguretat està tan garantida per les forces i cossos de seguretat de l'Estat al País Basc com a Catalunya.

“És una irresponsabilitat intentar justificar la necessitat de la convocatòria al·legant la millora de la seguretat dels ciutadans o el nivell d'amenaça terrorista. Tots dos estan plenament coberts per les forces i cossos de seguretat de l'Estat i les seves freqüents reunions de coordinació operativa. La Junta de Seguretat tracta de les polítiques de seguretat, no de la seguretat operativa”, diuen fonts d'Interior. “Cal evitar que assumptes aliens a la seguretat interfereixin en la nostra convocatòria”, escriu el ministre en la seva carta.

El canvi del ministeri el va celebrar el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va afirmar que es modificarà la data que ja havia establert de forma unilateral el Govern —perquè Zoido no hi podria assistir aquest dia, el 3 de juliol— però va avisar que no es permetran més “dilacions” en la convocatòria. Des del Departament d'Interior asseguren que la trobada entre els responsables de la seguretat dels Governs central i autonòmic no pot anar molt més enllà dels deu primers dies de juliol.

El Govern té interessos en la convocatòria per partida doble. En primer lloc, per una qüestió econòmica, ja que considera que la trobada suposaria certificar un deute de l'Estat cap a la Generalitat d'uns 500 milions d'euros per l'ampliació d'efectius que ha tingut el cos dels Mossos d'Esquadra, que ha de ser assumit en part pels comptes estatals. Segons els seus càlculs, el deute inicial seria d'uns 264 milions, xifra que s'ha incrementat fins al doble pels “interessos de demora” acumulats en els últims anys.

Amenaça terrorista

El segon interès del Departament d'Interior és aconseguir que la policia autonòmica guanyi representativitat tant en fòrums espanyols com internacionals. El Govern considera que els Mossos d'Esquadra han de participar de manera permanent en la taula d'avaluació del nivell d'amenaça terrorista i en el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), i que se'ls ha de permetre accedir a la base de dades d'Europol, a més d'altres fòrums internacionals.

Per aquest motiu, la convocatòria de la Junta de Seguretat s'ha convertit en un vell i recurrent anhel de la Generalitat. Va ser una de les primeres demandes que l'actual conseller d'Interior, Jordi Jané, li va transmetre en assumir el càrrec al llavors ministre, Jorge Fernández Díaz. Aquesta exigència s'ha repetit en les dues reunions que ha mantingut posteriorment amb el seu successor, Juan Ignacio Zoido. I que la Generalitat ja havia expressat amb anterioritat.

La Generalitat ha apujat el to de les seves protestes en matèria de seguretat en considerar-se menystinguda en el tracte en comparació del que rep l'Ertzaintza, la policia autonòmica basca, que ja té permís per connectar-se a la xarxa de les policies europees i ha aconseguit el permís per ampliar la plantilla.