El Codi Ètic de Colau no aconsegueix el suport de l’oposició

Un any i mig de feina. Tres períodes d'exposició pública i vint versions del text. Divendres que ve arribarà al ple el text definitiu del Codi Ètic impulsat pel govern de l'alcaldessa Ada Colau. Un text pioner, perquè és d'obligat compliment, en el qual, a més dels partits, hi han participat sindicats, la Síndica i la Comissió de Garanties del Parlament. El codi afecta gairebé 500 empleats municipals (electes, directius i càrrecs de confiança) i preveu un règim sancionador. Però encara no té el suport de l'oposició. Ahir a la comissió de Presidència els grups es van reservar el vot per al ple (el dia 30), a l'espera de poder polir detalls.

Un dels punts que han centrat bona part de les discussions ha estat la designació com a càrrecs de confiança de parelles dels regidors del Govern. Els eventuals finalment sí que estan inclosos al codi, però no els afecten els conflictes d'interessos que afecten la resta de contractacions (com el parentiu amb els directius o electes) perquè, com a càrrecs de confiança que són, no es contracten, sinó que són nomenats. El PP i ERC, tot i això, esperen aconseguir que una disposició addicional al·ludeixi a la revisió dels nomenaments del govern Colau.

“Aquest text no és d'un govern ni d'un partit, és de tots”, va celebrar el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, que va apuntar que “a força d'incorporar matisos i correccions, el text ha perdut una mica la coherència inicial”. “Ara és més ric i legítim”, va apuntar Asens, que va celebrar aportacions com la presència de dos juristes independents al Comitè d'Ètica (gràcies al PP), que haurà de passar pel Plenari, o la transparència sobre les dietes que cobrin els càrrecs per participar en òrgans aliens a l'Ajuntament (ERC).

L'alma mater del text ha estat el gerent de Recursos, Joan Llinares, que se'n va a València a dirigir l'Agència contra el Frau. "És un document molt important", va defensar. I pioner perquè és obligatori, "és norma legal", per "l'àmbit tan ampli que abasta", perquè preveu sancions si s'incompleix i perquè preveu la creació d'un comitè independent de seguiment.

El PDeCAT va augurar que serà difícil d'aplicar, perquè s'ha complicat, i va insistir que en “si el codi garantirà que no es contractin persones molt properes al govern”. ERC va insistir que, per més que els eventuals no es contractin, sinó que es designin, la seva elecció hauria d'estar subjecta al codi per evitar que es fitxin familiars.

Especialment dur va ser el regidor republicà Jordi Coronas durant una proposició del seu grup que va aconseguir suport per demanar la retirada d'un decret del govern que permet fitxar directius que no siguin funcionaris. El regidor de Presidència, Eloi Badia, va defensar el decret i que “si alguna cosa s'ha fet en aquest mandat és posar fi a l'opacitat, només 13 de 186 direccions estan ocupades per no funcionaris”.

Però Coronas no es va conformar amb aquests arguments i va assegurar que “Colau inventa processos públics per cobrir places que sempre guanyen els seus”. El regidor va citar casos de directius vinculats a Barcelona en Comú per acabar afirmant que l'executiu “va arribar dient que ho canviarien tot i són la nova casta municipal i sectària”. “Han fet un decret per nomenar amics i afins”, va etzibar.