_
_
_
_
entrevista mariona carulla

“No gosaria posar la mà al foc per ningú”

La presidenta de la Fundació del Palau de la Música evita mullar-se sobre el finançament de Convergència després del judici del 'cas Palau'

Mariona Carulla, al Palau de la Música.
Mariona Carulla, al Palau de la Música.JOAN SÁNCHEZ

No ha canviat gens la decoració del despatx de qui va ser el seu antecessor, Fèlix Millet, en el qual destaca un retrat del fundador del Palau de la Música, Lluís Millet, avi de l'autor confés del desfalc. El que sí que va fer va ser tapiar una porta corredissa que separava el despatx de la sala on es fan les reunions de la Fundació. Explica que Millet s'hi incorporava tard des del seu despatx al·legant trucades molt importants. Mariona Carulla va assumir la presidència del Palau immediatament després de l'escàndol (juliol del 2009), ha viscut molt de prop el procés del cas Palau, va declarar com a testimoni i va escoltar com alguns acusats intentaven involucrar-la.

Pregunta. L'advocat de Millet la va assenyalar com a responsable financera directa. Va dir que coneixia els pagaments i els encobria, inclosos els de Convergència.

Resposta. Poques coses podia dir, perquè el seu client va confessar. Per això es va dedicar a culpar uns altres, a dir mentides.

“No vaig arribar a saber si a Millet li agradava la música. Als concerts no hi anava”

P. Creu que Millet es va sentir traït per vostè?

R. Crec que no li va fer cap gràcia que hi hagués algú que amb rigor, com Joan Llinares i jo, ho anéssim destapant tot.

P. Creu que no van ser diligents respecte a les decisions que prenia Millet al Palau?

“Era impossible que jo sabés alguna cosa del desfalc. Tot semblava anar bé”

R. Ningú de la junta de l'Orfeó Català se li va encarar, tampoc del patronat de la Fundació ni les administracions. Es feien auditories i el resultat era que tot estava bé. I, a més, hi havia una aparent realitat que es feien concerts bons, perquè era així, teníem un edifici nou... Però si hi ha tres persones que ocupen els llocs clau i es posen d'acord per fer una comptabilitat paral·lela... és molt difícil.

P. Però vostè era la vicepresidenta...

R. L'obligació que tenia per estatuts era substituir Millet en la seva absència i això va passar dues vegades. Jo només venia quan hi havia junta. No vaig estar mai a les dependències de comptabilitat i ni tan sols al seu despatx. Era impossible que en sabés res. Coneixia els comptes mitja hora abans, amb el tresorer i el comptador.

P. Per què el Palau no ha acusat CDC en el procés?

R. Ho vam deixar al parer dels advocats penalistes sense cap criteri a priori. Van ser ells els que van sostenir des del principi que els diners que presumptament van finançar CDC sortien de comptes del Palau i a les mans de Millet i Montull i, per tant, l'acusació es dirigia contra ells.

P. Creu que CDC es va finançar de manera irregular a través del Palau?

R. Crec que hi ha una possibilitat. Però també crec que Ferrovial, per cert, molt ben defensat, està molt segura que tot el que van donar era mecenatge. I això és un fet. I veig els tres acusats que, per un acord amb el fiscal, van acusar CDC però sense aportar dades. Les dades importants van sortir de l'auditoria profunda que es va fer i d'altres indagacions.

P. Però no s'ha format una convicció personal?

R. No gosaria posar la mà al foc per ningú.

P. La seva família ha estat donant de CDC a títol individual.

R. Sí, i també a altres partits polítics.

P. Això ha pogut influir en la seva posició personal de no acusar CDC?

R. No, en absolut. M'he sentit molt lliure i crec que difícilment hauria pogut imposar alguna cosa en una junta de l'Orfeó o al patronat de la Fundació perquè les decisions es prenen per consens i amb majoria.

P. Quan va esclatar el cas, va témer una fallida del Palau?

R. Llinares va dir que hi havia un gran perill d'entrar en una intervenció judicial. Però va anar a veure el fiscal per explicar-li les intencions que teníem per seguir amb l'activitat del Palau. I això va ser molt important. També ho va anar a parlar amb tots els mecenes perquè hi confiessin.

P. Quines coses destacaria del canvi del Palau de l'època de Millet al d'ara?

R. El més important va ser la reunificació de les tres entitats, l'Orfeó, la Fundació i el Consorci en una única, que és la Fundació del Palau. S'ha fet per poder evitar que mai més pugui tornar a passar el que va passar. Una altra cosa important ha estat la incorporació dels mecenes a la Fundació. Els cors tornen a ser el centre del Palau i ara hi ha un criteri artístic que abans no existia.

P. En l'època de Millet, com es decidia la programació de la temporada?

R. S'esperava a veure l'oferta que feien els promotors i programadors i ells (Millet i Montull) se'n fiaven. De vegades s'escollien les propostes tapant la llista dels artistes i orquestres i escollint pels preus. Això s'ha arribat a explicar de Montull.

P. Millet hi intervenia?

R. Jo no vaig arribar a saber si a Millet li agradava la música o no. Als concerts no hi anava, ell era aquí al despatx i entrava a la sala quan acabaven.

P. En el judici va dir que li van robar la bossa a les noces d'una de les filles de Millet.

R. Sí, però no va ser al Palau, sinó a l'església, a Santa Maria del Mar. Hi entren molts visitants. Em vaig aixecar per veure la núvia i me la van robar.

"Seria fantàstic un centre cívic on havia d'anar l'hotel"

Pregunta. Van tenir coneixement de l'operació de l'hotel que Fèlix Millet va tramar als edificis propers al Palau de la Música?

Resposta. Vam saber que es feia, però Millet ens va enganyar perquè ens va dir que era el Palau el que ho impulsava i no vam saber que li havia venut a un tercer. Això no ho va dir, com tampoc que havia cobrat una comissió. Tot això ho vam descobrir després. La idea que es fes un hotel aquí al costat, amb tants músics com venien, llavors no ens va semblar desencaminada.

P. I ara?

R. En teoria, hi ha un acord del ple de l'Ajuntament que diu que no es construirà l'hotel.

P. Quina és la situació del Palau ara en aquest assumpte?

R. No tenim res a veure, perquè ja no som propietaris de l'edifici. Les parts que estan directament afectades són l'hoteler que va comprar els edificis i els germans de La Salle. El Palau, segons el conveni al qual van arribar, té la responsabilitat subsidiària de pagar cinc milions per compensar la pèrdua patrimonial de la Generalitat si no ho fa l'hoteler. Però això, posant-nos en el pitjor dels escenaris...

P. Al Palau li convé ara un hotel?

R. Ara ja no, perquè hi ha molts hotels. El que sí que ens aniria bé seria tenir aquest carrer ordenat i que aquests dos edificis, que estan caient, tinguessin un ús; el que es vulgui, però algun. Si l'Ajuntament hi decidís fer un centre cívic, seria fantàstic.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_