David Lang rebutja les etiquetes musicals

La balsàmica música del nord-americà David Lang, presentat habitualment com una de les figures del corrent musical del postminimalisme, s'encarregarà de posar la cirereta al Sónar, a l'Auditori de Barcelona aquest diumenge. Death Speaks són cinc singulars cançons compostes per Lang que dona veu a la mort. Una obra que s'estrena a Espanya de la mà del col·lectiu berlinès Stargaze, liderat per André de Ridder. I serà una veu, la de Nora Fischer, la que donarà vida a una selecció de diversos textos de Franz Schubert. Un dels compositors que ha inspirat creacions de Lang: “Realment és molt difícil que pugui escollir entre els clàssics. Els estimo a tots! Tinc molt respecte per tots els compositors de qualsevol gènere musical o estil o període de temps. Cadascú té alguna cosa en la seva música que no es pot obtenir de ningú més. Encara que si realment hagués de quedar-me amb un, seria Bach”, explica Lang en una entrevista amb aquest diari.

Defineix Death Speaks com una peça íntima “i l'ideal és escoltar-la en una sala petita. És curiós pensar que la majoria de les cançons de Schubert que estimem van ser estrenades en una petita habitació, amb poques persones escoltant”. Lang creu que és molt important el contacte visual amb el cantant, veure el seu gest i expressions facials. Una proximitat fàcil d'aconseguir a la sala Oriol Martorell de l'Auditori on s'ha programat aquest concert dins de la programació de la Sampler Sèries.

Veus solistes i cors que pràcticament redueixen la música instrumental a un mer acompanyament són alguns dels senyals d'identitat de part de les composicions de Lang molt presents, per exemple, en la banda sonora de la Grande Belleza, de Paolo Sorrentino, -en els moments d'introspecció de Jep Gambardella, el personatge que interpreta Toni Servillo- i a Youth, del mateix director italià amb el qual Lang té més plans en cartera: “Estem parlant d'un nou projecte del que no puc avançar gaire però serà molt interessant”.

La mare del músic, jueva alemanya, es va refugiar a Barcelona quan Hitler va ascendir al poder

Membre fundador del col·lectiu Bang on a Can, un polifacètic grup de música contemporània, Lang és un compositor capaç de transitar entre l'òpera, inspirar-se en la Passió segons Sant Mateu de Bach per crear The Little Match Girl Passion amb la que va guanyar el Premi Pullitzer el 2008 o fer la música per a una coreografia. Tal vegada per aquesta varietat de registres, a Lang no li agrada que l'etiquetin com a figura del postminimalisme: “No crec que a cap compositor li agradin molt les etiquetes. Tots fem coses individuals, per això no ajuda gaire donar la sensació que els compositors estem agrupats. I no m'agrada el terme postminimalisme perquè dona la sensació que el minismalisme va ser alguna cosa important i ja va passar”, afegeix.

La música va irrompre en la seva vida molt ràpid: “em vaig interessar quan tenia 9 anys i una vegada la vaig descobrir em va semblar que tota la música era genial i em volia dedicar a la música tot el que podia. A la meva escola tocava a l'orquestra, a la banda de jazz, a la de marxa, cantava en el cor. Després de l'escola tocava la guitarra elèctrica amb els amics. El que més em va agradar va ser la música experimental que venia de la tradició clàssica occidental com la de Cage, Stockhausen, Steve Reich o Philip Glass. Després vaig anar a la universitat per estudiar medicina encara que la major part del meu temps el vaig dedicar a escriure música. Finalment vaig obtenir el doctorat en composició musical de Yale, on ara ensenyo”.

Diu Lang que per a ell significa molt que la seva música tanqui el Sónar a l'Auditori de Barcelona. Una ciutat amb la qual té una especial relació perquè la seva mare – el músic és jueu-, alemanya de naixement, es va refugiar a Barcelona amb l'ascens de Hitler al poder a Alemanya. Va créixer a la capital catalana com a refugiada durant tres anys fins a l'esclat de la Guerra Civil quan se'n va anar als Estats Units: “estic molt agraït al Sónar que programi la meva música però, a més, estic convençut que sense Espanya, jo no estaria aquí”.