El Parlament blindarà la sanitat universal

La norma que blindarà l'accés universal a la sanitat finalitza el seu recorregut burocràtic. El Parlament aprovarà en el ple d'aquest dijous la llei d'universalització sanitària, que permetrà l'accés al sistema sanitari públic de totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva condició econòmica o administrativa. Només s'exigirà estar empadronat i als col·lectius específics amb dificultats per accedir a l'empadronament, els servirà acreditant criteris d'arrelament. La norma esquiva així el decret estatal que limita, des del 2012, l'assistència als immigrants en situació administrativa irregular.

El 2012, el Govern de Mariano Rajoy fulminava, a través del Reial decret 16/2012, la universalitat de l'assistència mèdica a Espanya, deixant sense targeta sanitària unes 900.000 persones. Per contenir la despesa i evitar el turisme sanitari, va dir en aquell moment l'Executiu central, es lligava el dret a l'assistència a les rendes de treball (estar assegurat a l'Institut Nacional de la Seguretat Social). Només hi havia tres excepcions: urgències, dones embarassades i menors d'edat. No obstant això, la majoria de comunitats autònomes van intentar esquivar el polèmic decret estatal amb instruccions i normatives autonòmiques que en flexibilitzaven l'accés. Catalunya, amb Boi Ruiz com a conseller de Salut, va treure una instrucció que obria l'accés a l'assistència sanitària a l'empadronament, tot i que demanava tres mesos de carència: als 90 dies de l'empadronament, es podria accedir a l'atenció primària i, a partir dels sis mesos, ja es garantia també l'atenció especialitzada.

Però la mesura de Boi Ruiz va ser insuficient. Entitats socials com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat) informaven sobre casos d'exclusió sanitària que emparava fins i tot el mateix Reial decret (com les urgències a nens). A més, segons alertaven, alguns col·lectius tenien problemes per empadronar-se, entre altres coses perquè no tenien un habitatge fix o un contracte d'arrendament. El llavors conseller va tornar a modificar la instrucció per rebaixar el temps de carència i va signar un acord amb la Creu Roja per facilitar l'accés a persones en risc d'exclusió que tinguessin problemes amb el padró. Però malgrat les mesures per suavitzar el Reial decret, els casos d'exclusió sanitària s'han seguit produint, alguns, en bona mesura, per desconeixement dels equips d'admissió dels hospitals, que no s'havien assabentat dels canvis autonòmics.

L'any passat, després del canvi de govern a la Generalitat, el nou conseller de Salut, Toni Comín, va engegar la maquinària burocràtica per desplegar una llei que blindés definitivament l'accés universal. La norma, que dijous s'aprova al Parlament, assegura l'accés a tota la cartera de serveis pública a les persones residents a Catalunya que acreditin empadronament o criteris d'arrelament —aquests criteris, que la llei no concreta, es desgranaran en un reglament que acompanyarà la norma i que estarà a punt en menys de tres mesos—. “Entenem que un dret com el d'accés gratuït a la sanitat havia de ser regulat amb una llei, no amb una instrucció”, expliquen fonts del Departament de Salut.

La llei també preveu que el Servei Català de la Salut (CatSalut) es farà càrrec del cost de l'assistència urgent de persones no residents a Catalunya sempre que acreditin que no tenen els recursos econòmics per fer front al pagament d'aquesta atenció mèdica. En aquest punt, fonts del departament reconeixen que, a mesura que es configurava la norma, hi va haver un intens debat sobre els riscos d'afavorir el turisme sanitari en obrir la porta a assumir els costos de l'atenció urgent a persones no residents. “Som conscients que en un món globalitzat, universalitzar la sanitat augmenta el risc de pràctiques fraudulentes, però no podem minimitzar aquest dret per aquests riscos. El que cal fer és posar més mecanismes per detectar aquestes pràctiques fraudulentes”, resolen les mateixes veus.

La llei inclou també un apartat per instar el CatSalut a formar els professionals i evitar que, com ha passat en altres ocasions, els professionals d'admissió no estiguin actualitzats pel que fa a la normativa vigent.

Suspensió de l'Estat

Amb la llei aprovada, el Departament de Salut també té sobre la taula la possibilitat que el Govern central recorri contra la norma i el Tribunal Constitucional l'acabi suspenent, com ja va fer amb la seva homòloga valenciana el 2015.

“Sabem que l'Estat també va recórrer contra la nostra instrucció del 2015, però després no va seguir endavant amb el procés i, a més, la relació amb el Ministeri de Sanitat és molt propera i se'ns fa estrany pensar que presentin un recurs”, indiquen fonts de Salut.