La burocràcia frena que el cognom del pare deixi de ser preferent respecte al de la mare

El Senat aprovarà previsiblement aquesta setmana que l'entrada en vigor de la llei del Registre Civil es posposi fins al juny del 2018, la qual cosa suposarà que els nounats segueixin rebent per defecte el cognom patern abans que el matern durant almenys un altre any. El Congrés va aprovar al maig que aquesta priorització desaparegués a la fi d'aquest mes, emplaçant els progenitors a posar-se d'acord. No obstant això, els partits han pactat ara retardar l'aplicació d'aquesta Llei per així coordinar-la amb la de Jurisdicció Voluntària, “evitant disfuncions en el tractament de la informació registral i l'aplicació de la nova estructura organitzativa”. En conseqüència, i per tercera vegada, la igualtat en l'ordre dels cognoms ha estat la víctima col·lateral d'una dura negociació per canviar el funcionament de les oficines del registre civil.

“Si entrés en vigor la Llei de Jurisdicció Voluntària, que assigna noves competències a notaris i registradors, entraria en contradicció amb la Llei del Registre Civil, que estableix que els responsables d'aquestes matèries són els jutges”, resumeix Luis Calero, del sindicat Comissionis Obreres, que ha fet lobby davant del Ministeri de Justícia i els partits d'esquerres perquè es renegociï el text. “Seria un embolic legal de difícil encaix”, recalca aquest sindicalista, que també recorda que encara no s'ha engegat la plataforma tecnològica que ha de facilitar la nova organització del registre. “En la Llei del Registre Civil, com una gota en l'oceà, està el canvi de cognoms, al qual nosaltres no ens oposem, ni posem en dubte, sinó tot el contrari. Ens sembla un avanç en igualtat”, afegeix. I subratlla: “El problema és de servei públic i laboral. Hi ha 5.000 treballadors amb l'ànima en suspens des del 2011, perquè no saben si el seu lloc de treball es mantindrà, o si els traslladaran, si els interins seran destituïts o no… la nostra oposició a la Llei del Registre Civil es basa en el fet que no es privatitzi i es quedi en l'administració de Justícia”.

Els partits consideren que necessiten més temps per coordinar l'entrada en vigor dels canvis en l'estructura del Registre (amb un nou sistema de classificació dels tràmits i una nova plataforma tecnològica) amb les reformes que donaran competències a notaris i registradors en matèries com l'obtenció de la nacionalitat o els matrimonis. Per això han pactat una esmena en el Senat que previsiblement serà recolzada de nou per totes les formacions quan el text esmenat arribi al Congrés i que afecta l'article que corregeix la prevalença dels cognoms del pare.

"Més enllà que això tingui a veure amb una reforma més àmplia del registre, sembla que el que hi ha al darrere de les resistències a aquest tipus de canvis són un altre tipus de coses", opina Marisa Soleto, de la Fundació Dones, sobre els set anys de retard que acumula l'aplicació de la mesura (2011). "Estem molt acostumades al fet que moltes de les reformes en matèria d'igualtat hàgim de reivindicar-les durant molt de temps perquè es posin efectivament en marxa", afegeix. "Entenc la complexitat de canviar el funcionament d'un registre, però aquest canvi probablement podria ser perfectament deparat de la resta. Que deixin d'ajornar-lo".

El text original de la Llei del Registre Civil, elaborada en 2011 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i esmenada després pel primer Executiu de Mariano Rajoy, especifica la seva voluntat d'afavorir la igualtat de gènere. La reforma no només acaba amb la mort simbòlica dels cognoms d'aquelles famílies amb filles úniques, usualment postergats en favor de l'home. També possibilita que es pugui sol·licitar un canvi de cognoms de forma urgent en els casos de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents.

Com aquesta Llei no ha entrat en vigor, la norma segueix privilegiant els cognoms del progenitor tret que els pares indiquin el contrari (una possibilitat que existeix des del 1999). El nombre de parelles que han pres la decisió de prioritzar el nom de la família de la mare s'ha duplicat en l'últim decenni (d'1.547 en 2010 a 2.953 en 2016). Si la reforma no pateix un nou retard, dins d'un any totes les parelles hauran de debatre quin ordre de cognoms volen per als seus fills, o deixar-ho en mans dels funcionaris si no arriben a un acord.

La data de juny del 2018, en qualsevol cas, és orientativa. Res impedeix que es pacti una nova pròrroga. Ho demostren els retards previs i que el PP intentés convèncer la resta de formacions que l'ideal era esperar fins al juny del 2019.