La Seguretat Social destapa un gran frau en la sanitat pública catalana

La Inspecció de la Seguretat Social ha detectat una gran bossa de frau entre les empreses que presten els serveis de rehabilitació i logopèdia en la sanitat pública catalana. L’organisme exigeix a les tres primeres empreses la inspecció de les quals ja s’ha tancat —n’hi ha mitja dotzena més encara obertes— més de vuit milions d’euros en cotitzacions no pagades i la regularització d’uns 300 fisioterapeutes, metges rehabilitadors i logopedes.

El focus de les irregularitats se centra en la pràctica, molt estesa en el sector, de prestar l’assistència domiciliària amb treballadors autònoms. La Inspecció considera que aquests professionals exerceixen la seva labor en unes condicions que “en realitat són de treballadors per compte d’altri” i, per tant, havien d’haver estat contractats laboralment. Les actes qualifiquen els fets d’“infracció molt greu”. Les empreses, per la seva banda, discrepen d’aquesta interpretació i han anunciat la presentació d’al·legacions i recursos.

La més recent i important de les inspeccions és la que ha dut a terme contra Fisioterapia SA, del grup Corporación Fisiogestión. Aquesta és l’empresa més important del sector i acapara més de la meitat dels 16 milions d’euros anuals que la Generalitat destina al servei. L’acta, tancada el passat mes d’abril, exigeix a Fisioterapia SA un total de 7,3 milions d’euros per les cotitzacions d’uns 230 professionals no pagades des del novembre del 2012. Com en els altres dos casos, la Inspecció també ha obert un expedient sancionador que acabarà amb una multa i obliga l’empresa a contractar els professionals.

Totes les inspeccions s’han produït per denúncies sindicals, que van arrencar després de la publicació per EL PAÍS, el desembre del 2014, del cas de l’empresa Codebi BCN. Entre altres irregularitats, aquesta companyia atenia pacients de dos districtes de Barcelona —una població de 250.000 persones— gairebé sense plantilla i recorrent a metges i fisioterapeutes autònoms.

El Sindicat Professional Sanitari de Catalunya va presentar llavors una denúncia contra Codebi BCN, que va acabar a l’abril del 2016 amb un acta de la Inspecció que exigia a l’empresa 445.000 euros en quotes no pagades i la regularització d’una trentena de professionals. Dos mesos més tard, i per una altra denúncia del mateix sindicat, la Inspecció va reclamar a una segona empresa, UTE Acerf, 318.000 euros i la contractació d’uns 20 treballadors.

Mentre la Seguretat Social tancava aquestes primeres inspeccions, el sindicat UGT va decidir estendre les denúncies a pràcticament tot el sector. “Era un problema generalitzat que s’arrossegava des de l’últim concurs del servei, adjudicat el 2012”, expliquen fonts del sindicat. “Havíem alertat la Generalitat diverses vegades de la greu precarietat que això suposava per al sector, però no va fer res. Al final vam haver de denunciar totes les empreses que tenien falsos autònoms. És a dir, gairebé totes les del sector”, afegeixen aquestes fonts.

UGT augura que, quan acabin les inspeccions en marxa, la xifra de professionals regularitzats podria ascendir al miler. “Fins i tot més”, afegeix el sindicat, “si tenim en compte que, tot i que el problema se centra en l’atenció domiciliària, també hi ha falsos autònoms exercint en l’ambulatòria”.

Totes les fonts consultades destaquen que la intervenció de la Seguretat Social “marca un abans i un després en la història del sector”. “Això és la fi d’un model de negoci que es recolzava en estructures lleugeres de personal i el recurs generalitzat a treballadors autònoms”, explica el responsable d’una empresa del sector.

Aquestes fonts destaquen que va ser Corporación Fisiogestión, per pes i estratègia empresarial, la gran impulsora d’aquest model, que es va veure definitivament consolidat en el gran concurs públic del sector celebrat el 2012, que va adjudicar el servei per 10 anys. “Era cridaner que les clàusules del concurs no posessin cap límit a la composició de les plantilles i el recurs als autònoms”, afirmen des de la UGT.

El director el 2012 del Servei Català de la Salut (CatSalut), organisme que va licitar el concurs, era Josep Maria Padrosa, que abans de ser nomenat per al càrrec era precisament director general de Corporación Fisiogestión. Padrosa va ocupar el càrrec entre el 2011 i el 2015 sota els governs d’Artur Mas (CiU) i amb Boi Ruiz com a conseller.

L’equip de l’actual conseller de Salut, Antoni Comín, assegura que, després de tenir coneixement de les inspeccions de la Seguretat Social, “ha activat la via de la inspecció pròpia per valorar l’estat de la situació i el seu abast”. Sense donar més detalls, Salut afegeix que després d’aquest primer pas “actuarà en conseqüència per assegurar la situació laboral dels treballadors afectats”.

L’Ajuntament de Barcelona, ciutat atesa en bona part per les tres empreses sancionades, advoca per “la rescissió immediata dels contractes vigents amb empreses sancionades per vulnerar els drets dels treballadors”, segons la comissionada de Salut, Gemma Tarafa. La posició de l’equip de l’alcaldessa Ada Colau és que “els dispositius públics assumeixin la rehabilitació ambulatòria i domiciliària de la ciutat, en un nou model de més integració dels diferents nivells assistencials”.

Investigacion@elpais.es