De rics cognoms

Tres planes novel·lades. És l’única llicència de ficció que s’ha pres Roger Vinton a La gran teranyina. I ho fa per intentar posar-se en la pell del fill d’un nou-ric del sector immobiliari, Juan Sanahuja, que va atropellar el 1958 de forma involuntària però mortal el jove membre d’una coneguda nissaga aristocràtica de Barcelona, Enrique Godó Muntañola, fill del comte de Godó. Són potser les úniques planes que groguegen d’un llibre que compila com fa temps que no es feia les nissagues que els últims decennis han remenat les cireres a Catalunya i dels nous adinerats que han sabut enfilar-se a l’ascensor social de l’aristocràcia econòmica catalana. És una descripció farcida d’unions matrimonials i de fusions empresarials, de nissagues emparellades i de baralles familiars. Històries on també s’hi encabeixen tràgics segrestos, assassinats o delictes perpetrats pels membres de les famílies il·lustres, en la gran majoria, òbviament, fiscals. Si la ficció de l’inici s’hagués traslladat a la resta del llibre, hauria sortit un clàssic best-seller on lliguen bé diners, sang i sexe.

LA GRAN TERANYINA

Roger Vinton
Edicions del Periscopi
400 pàgines. 19 euros

Però Vinton ha preferit optar per la formalitat, per les dades com a descriptores i per un llenguatge asèptic per dotar de més rigor el llibre, útil obra de consulta pel seu índex onomàstic. Una descripció que permet recuperar la història ja coneguda de com van caure les grans famílies vinculades al totxo (els mateixos Sanahuja o la família Figueras d’Habitat) i com han sabut mantenir-se altres fortunes, entre les quals destaquen les vinculades al sector farmacèutic, al de l’alimentació i al de les assegurances. I fins i tot el financer, convertit en l’històric cenacle del poder. Des del Banc Sabadell, malgrat que coneguts inversors com els Lara o els Andik han perdut quantitats de diners comprant accions, fins a la més còmoda posició al consell d’administració de La Caixa, passant pel que va ser el Banco Central, integrat després al Popular.

Una divisió permet fer-se una idea del que ha fet Vinton, pseudònim de l’autor, molt conegut a les xarxes socials i pel seu blog rogervinton.org, on ja havia publicat part dels capítols ara aquí recollits. Són uns 1.700 personatges els que deambulen entre les 330 planes. A vegades, Vinton aconsegueix desllorigar les nissagues amb destresa i revelar com han aconseguit mantenir el seu protagonisme social; d’altres, seguir-lo és un exercici difícil, laberíntic, que pot animar a fer una lectura en diagonal. Aquesta teranyina permet, no obstant, arribar a anècdotes vinculades a la crònica negra catalana. Des del segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu, filla d’un adinerat empresari d’Olot, fins a la història de John Rosillo, d’una de les famílies propietàries de l’antiga La Equitativa