Cap senyal de consens polític a Barcelona

El Govern i l'oposició han demostrat aquest dimecres en un debat a Betevé que el consens per a les grans qüestions de Barcelona sembla una quimera. La tinent d’alcalde Laia Ortiz, en representació de Barcelona en Comú (BEC), ha admès que van "pecar d’un excés d’ambició amb onze regidors". "El nostre projecte necessita més temps. Hem pecat per no arribar al consensos necessaris”, ha lamentat Ortiz, que ha demanat capacitat de diàleg als seus rivals, en especial al líder d’ERC, Alfred Bosch: “ERC avança massa la campanya electoral; encara queden dos anys per treballar junts”, ha dit Ortiz. Bosch ha insistit que el prinfcipal error del seu partit va ser facilitar la investidura de l’alcaldessa, Ada Colau.

Aturar les Glòries per un titular de premsa

El debat de Betevé ha durat dues hores durant les quals s’ha analitzat a fons la situació del turisme, de l’habitatge i els punts calents pel que fa a mobilitat. El PSC tampoc ha estat representat pel seu cap de files i l’ha substituït la regidora Carmen Andrés. Andrés ha estat la participant menys activa i ha cedit el gruix de la defensa de la coalició de govern a Ortiz. El líder del Grup Demòcrata, Joaquim Forn, ha estat el més bel·ligerant amb Ortiz i la discussió bilateral ha generat la majoria de moments tensos del debat. Tot i això, la situació més conflictiva l’ha protagonitzat Bosch quan ha assegurat que el conflicte per les obres de Les Glòries “demostra que Colau és capaç d’aturar mitja ciutat per un titular de premsa”. Bosch ha insistit que frenar la reforma de les Glòries, sota investigació del cas de presumpte finançament irregular de CiU, el que aconsegueix és fer patir la ciutadania: “Ho estan fent pagar als veïns”. Bosch ha trobat un aliat en la líder de Ciutadans, Carina Mejías, per insistir que les obres han de continuar i no tornar-se a licitar: “El que han de fer és obligar les empreses a complir amb les obres i no cedir al seu xantatge”. Ortiz ha subratllat que la millor opció és tornar a concursar la reforma de Les Glòries perquè si s’obre una negociació amb les empreses constructores, “les obres es poden empantanegar com a la Sagrera”. Ortiz no ha volgut mullar-se avançant una data aproximada per a la fi de la transformació de les Glòries. La representant de la CUP, Maria José Lecha, ha donat suport al govern i ha carregat contra Forn per les presumptes accions irregulars vinculades a CiU. Forn ha contraatacat argumentant que si bé el seu partit va licitar les obres, ha estat l’actual govern qui les ha executat, sense haver actuat al respecte malgrat que fa 13 mesos que tenien constància que es produïen problemes, segons Forn.

Tramvia, un projecte ideològic

Forn s’ha quedat sol durant el debat sobre la connexió de les línies del tramvia. El cap del grup Demòcrata ha estat l’únic que ha rebutjat la unió de Llobregat i Besòs amb el Tram i ha assegurat que els busos elèctrics són la millor opció perquè contaminen menys i tenen menys impacte en la mobilitat. Forn també s’ha mostrat convençut que el govern s’inventa la xifra de 12.500 vehicles privats menys que hi haurà a la ciutat si s’unifiquen els tramvies: “El tramvia és un projecte ideològic que no se sustenta tècnicament”, ha reblat Forn. El fons ideològic del tramvia també és la gran Barcelona. “És un projecte estratègic per connectar nou ciutats metropolitanes, i la manera més efectiva és fer-ho per la Diagonal”, ha dit Ortiz. La unió del tramvia per la Diagonal ha estat l’únic punt en què la posició de Bosch ha coincidit plenament amb la del govern. Mejías ha lamentat que l’Ajuntament estigui aturant obres cabdals per a la mobilitat de la ciutat com Glòries o la reforma del Paral·lel “per fer fora el cotxe privat però sense saber quina és l’alternativa”. El líder del PP de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, també ha apostat per la connexió del tramvia però no per la Diagonal. Fernández Díaz, que ha estat menys polèmic que de costum, ha afegit que per al PP el tramvia no és un punt d’acció més prioritari que acabar la línia de metro a la Zona Franca, i ha qüestionat que requereixi uns 200 milions d’euros d’inversió. Andrés, igual que Fernández Díaz, ha afegit a la discussió del tramvia la necessitat de comptar amb el finançament de la Generalitat.

“La ciutat també són conflictes”

El pla d’expandir les superilles ha obert aquesta setmana una divisió entre els socis de govern. El socialista Daniel Modol, regidor d’arquitectura i paisatge urbà, va mostrar-se partidari de no introduir noves superilles. Pressionada per l’oposició, la seva companya de partit, Andrés, s’ha limitat a dir que les superilles “s’han de fer bé, consensuades i on toca”. Mejías les ha abocat pel broc gros i ha assegurat que hi ha comerciants de la zona aïllada al trànsit que han perdut un 75% dels seus ingressos, sense concretar més. Forn també ha destacat que la superilla ha estat una desgràcia per al botiguers del Poblenou i ha deixat l’àrea “desèrtica” durant la nit: “Vostès amb la superilla han actuat amb el despotisme il·lustrat que tant els caracteritza”. Bosch s’ha sumat a Forn lamentant que el govern no atengui la consulta popular en marxa al barri per decidir si el projecte continua. Ortiz ha defensat vehement la iniciativa i ha assegurat que “la ciutat també són conflictes. Hi ha veïns que el cap de setmana fan activitats al carrer i d’altres que hi estan en contra”. Fernández Díaz ha ferit l’adversari quan ha assenyalat que si la superilla del Poblenou ha causat aquest conflicte, no es pot imaginar què podria passar si es trasllada el model a l’Eixample.

Més a prop d’Acapulco que de París

La pinça entre el Grup Demòcrata i el PP ha ressuscitat en el front del turisme. Fernández Díaz ha recordat que quan Colau va arribar a l’alcaldia, el turisme era la novena preocupació dels ciutadans, segons el Baròmetre de Barcelona, i actualment és la segona preocupació. “Cal un sistema eficaç de supervisió, mà dura contra allotjaments turístics irregulars i contra el turisme incívic. A un gamberro, a un jeta, no respectar la ciutat li surt gratis”, segons Fernández Díaz. Forn ha repetit en diverses ocasions que la moratòria per obrir hotels només beneficia el sector hoteler, que amb menys competència pot encarir preus, i ha carregat contra els comuns titllant-los de “demagogs”: “Van prometre coses que no podrien fer”. Forn ha disparat amb els apartaments de luxe que es construiran a l’antiga seu del Deutsche Bank malgrat que Ada Colau i la regidora Janet Sanz van exigir que s’hi fessin habitatges de protecció oficial. Malgrat les dècades de governs del PSC a Barcelona, Andrés no ha dubtat a acusar CiU de la massificació turística: “Tot es va descontrolar amb el govern del senyor Trias, això és així; tothom podia fer el que volia”.

Bosch ha carregat amb un dels seus assumptes estrella, el gran alberg turístic de la Vila Olímpica, i ha lamentat que l’Ajuntament no tingui en compte l’oposició veïnal. Ortiz ha replicat que retirar la llicència de l’alberg suposaria una despesa econòmica que ningú sembla tenir en compte. Bosch ha avisat que Barcelona hauria d’apostar per un model turístic com el de París, però “anem cap a Acapulco”. Mejías ha demanat a l’Ajuntament que elabori un estudi per saber quina és la capacitat d’absorció que té la ciutat de turistes que arriben en creuers o en vols de baix cost. Les representants del govern han reclamat a la Generalitat que Barcelona rebi el 100% que li pertoca de la taxa turística i Ortiz ha proposat un “acord de ciutat” amb la resta de partits per permetre que la recaptació de la taxa pugui ser invertida en necessitats no vinculades al turisme.

2.000 desnonaments aturats, 3.000 executats

El parc d’habitatge públic ha estat un front en el qual Ortiz i Andrés han estat especialment aïllades. Tots els grups de l’oposició han criticat el baix índex d’oferta de lloguers socials. Ortiz ha relatat que el govern ha evitat 2.000 desnonaments, ha recuperat 600 pisos en mans dels bancs i multiplicat per 4 la inversió a partir del Pla pel Dret a l’Habitatge municipal. Fernández Díaz ha criticat l’equip de Colau per no haver fet prou per aturar els 3.000 desnonaments que es van executar a Barcelona el 2016. Lecha també ha estat especialment dura amb Ortiz: “No hem recuperat pisos dels bancs, són cessions de 8 anys i pagant”. Lecha ha defensat que la solució no és construir més habitatges i ha reclamat que s’elabori el cens de pisos buits a tota la ciutat. Forn, que amb Ciutadans van donar suport al Pla d’Habitatge, ha afirmat que l’encariment residencial se soluciona apostant a fons per un parc d’habitatge públic.

Bosch ha volgut escenificar encara més el seu distanciament respecte dels comuns titllant de “conservador” el Pla d’Habitatge. En un debat que no va ser de campanya i sí un termòmetre del frontisme que pateix el consistori, Bosch va ser amb Mejías qui va aprofitar millor l’absència dels rivals directes a l’alcaldia –Forn probablement no serà el candidat del PDeCAT- per consolidar-se com a referent de futur a Barcelona.