Els productors de ‘Despacito’: “És un orgull veure la validesa de la música llatina”

Els cantants colombians Alejandro i Mauricio Rengifo Pérez, populars com Cali i el Dandee i productors de la cançó d'èxit 'Despacito', de Luis Fonsi, diuen que és "un sentiment d'orgull i d'emoció molt gran veure la validesa de la música llatina". "Despacito' és la prova que si una cançó funciona no importa l'idioma en el qual s'està cantant. Si funciona, funcionarà a tot arreu i la música es converteix en l'idioma", han reivindicat en una entrevista d'Europa Press.

Preguntats sobre la consideració actual de la música llatina, han lamentat que qualsevol cosa que funciona es critica molt, i "quan triomfava el rock, es criticava el rock, i ara és el reggaeton, que sens dubte és la música que està movent el món". "No hi ha tendència més poderosa que el reggaeton i la música urbana i llatina", han reivindicat els cantants, que se senten orgullosos del gènere, i de fet pronostiquen una difuminació cada vegada més gran de la línia entre música anglosaxona i la llatina.

Els músics han defensat que Llatinoamèrica, artísticament, sempre ha estat supremament important, malgrat que als ulls del món era música local: "Però ara ja no és música per a la gent que parla espanyol, sinó que és la tendència dels artistes al voltant del món".

Per exemple, han defensat que els senzills del britànic Ed Sheeran tenen a veure amb la música llatina: "Ens encanta que estigui passant tot això perquè ens ajuda a seguir creixent, i ens inspira que una persona aliena al gènere ho abordi".

Sobre el seu nou single, 'Lumbra' (Universal Music), han celebrat el seu acolliment entre el públic quan han anat interpretant aquesta cançó: "Sentim l'energia de la gent", han explicat. Han considerat que aquesta cançó "se surt de la línia" habitual del duo, a causa de l'expansió del gènere urbà i del reggaeton, amb un so més americà i europeu, de la mà de l'internacional Shaggy, que ha aportat un segell distintiu a l'hora de gravar.

"Volíem allunyar-la del llatí", han assegurat els germans, disposats a untar el seu tema d'influències més globals, sense deixar de costat les seves arrels, i han reivindicat haver-se aproximat a altres ritmes més afins a Europa i els Estats Units.

Fusió colombiana

Com a ambaixadors de Colòmbia, els germans asseguren haver volgut sempre allunyar-se una mica "del folklore i de la forma tan autòctona en la qual es fa música", abordant-la des d'un altre punt de vista amb música d'altres països. Precisament, estan convençuts que es poden vendre els valors culturals del país sense necessitat de ser locals, i al seu judici la part folklòrica i d'arrels, com la cumbia i el vallenato, ja va tenir un boom en el seu moment: "Ha arribat l'hora de fusionar per a aquells que no entenen les arrels".

Amb 28 i 23 anys, aquests germans deuen a les xarxes socials la seva projecció internacional, i són conscients que existeixen "gràcies que uns nens els van passar la cançó de YouTube als seus companys de col·legi", fins a aconseguir, per exemple, 245 milions de reproduccions en el seu vídeo de 'Yo te esperaré'.