La perillosa viralitat del joc ‘Balena blava’

El presumpte joc suïcida per a joves Balena blava és un exemple greu i macabre de viralitat global. L'alarma va començar al febrer. El patró és similar per a cada llengua i país, encara que la intensitat varia: comença un degoteig creixent de titulars, arriba al seu apogeu amb els presumptes casos i després l'atenció es dilueix a una velocitat similar amb què va arribar. La manera de mesurar l'impacte ha estat amb les recerques a Google de les paraules “balena blava”. Fora de Rússia —on va començar tot—, el Brasil i Xile han estat els dos països més afectats. El fenomen és un exemple extraordinari del perill innecessari que poden causar notícies exagerades i xifres sense comprovar.

No hi ha al món ni una sola víctima vinculada específicament a la Balena blava per les autoritats. A Espanya, els Mossos investiguen sis casos (cinc a Barcelona i un a Lleida), encara que a Catalunya podria haver-n'hi més. La Policia de moment no té oberta cap investigació per un presumpte cas a Palma. Segons fonts dels Mossos, la hipòtesi principal és que es tracta de joves que repliquen comportaments vistos en mitjans. No hi ha cap indici d'un instigador que promogui el joc.

La millor manera d'evitar-ne la propagació és, segons els experts, ometre l'alarma i la temptació: “Inflar la moda al voltant d'aquests grups porta els adolescents a aquest efecte predictible d'incrementar un interès insà per allò prohibit”, diu Evgeny Liubov, cap del Departament de Suïcidiologia de l'Institut Científic de Psiquiatria de Moscou.

L'aparent novetat de la Balena blava és que és un pretès joc en línia en comptes de casos més habituals com a pel·lícules, sèries o notícies: “Hi ha evidència científica que les notícies sobre suïcidis, els retrats de suïcides en sèries de televisió, han precedit pics de recerques a internet i un comportament similar alguns dies després”, diu David Gunnell, professor d'Epidemiologia a la Universitat de Bristol. I segueix: “No hi ha cap motiu per pensar que les notícies sobre un joc que inclou autolesions no puguin actuar de la mateixa manera”.

El recorregut complet de la notícia és un exemple diàfan de viralitat. A finals de gener, mitjans del Kirguizistan comencen a parlar de jocs de suïcidi que venen de Rússia, amb noms com Mares de balenes o Balenes blaves. L'1 de febrer, un jove se suïcida. No s'estableix cap vincle oficial entre tots dos fets, però la paranoia es dispara. Altres exrepúbliques soviètiques comencen a veure casos. A finals de febrer, després del pas per mitjans seriosos que cobreixen l'òrbita russa, com Ràdio Liberty, el britànic Daily Mail porta al titular, sembla que per primera vegada, el joc Balena blava: “Adolescents russos cometen suïcidi com a part ‘d'un joc estrany de xarxes socials anomenat Balena Blava', diu la policia”. El diari fa servir tots els recursos per causar alarma: font oficial, internet, víctimes en plural sense especificar. Es produeix llavors alguna cosa semblant al joc del telèfon: cada nou mitjà repeteix la història, però estira la realitat amb alguna nova dada fugaç que pot servir d'ham per a la seva comunitat. La realitat queda només a la borrosa llunyania.

En realitat els suïcidis juvenils han descendit en les últimes dècades

Malgrat l'origen anglès, en aquests països la notícia no s'enlaira. Al març la història apareix en webs i televisions espanyoles, sempre circumscrita a Rússia. Però no inunda encara els cercadors. El 31 de març s'estrena la sèrie de Netflix Por trece razones, la trama de la qual gira al voltant d'una estudiant que se suïcida. De seguida comença una reguera de notícies i recerques de Balena blava en portuguès al Brasil. Al principi les notícies es refereixen també a Rússia, però aviat parlen de casos locals. Les recerques arriben al seu apogeu a Google el 19 de març. Una setmana després el fenomen es repeteix en espanyol, a Colòmbia i a Xile. El primer petit repunt a Espanya coincideix amb l'emissió el 9 d'abril de Cuarto Milenio, centrat en Rússia. El clímax es retarda fins al dia 28, quan la SER informa del primer cas a Catalunya. És una nena ingressada a Sabadell i que ja ha rebut l'alta. Aquest dia les recerques toquen màxims a l'Equador i Portugal. Una setmana després creixen a Mèxic, l'Argentina o el Perú.

Bombolla en línia

És obvi que una notícia així atreu interès i, per tant, clics. Algunes de les notícies relacionades més compartides, segons Buzzsumo, són “Capturen el creador del joc la Balena Blava”, publicat a Colòmbia el 28 d'abril, en ple boom del fenomen. La detenció del presumpte creador, Filip Budeikin, va ser el 14 de novembre als afores de Moscou. Al Brasil va tenir gran rellevància aquesta notícia: “El creador del joc la Balena Blava està pres i serà condemnat a mort”, quan en realitat segueix pendent de judici i a la presó preventiva fins al 20 d'agost.

La bombolla a internet no l'inflen només mitjans, també webs que tenen centenars de milers de visites i deixen un fil de notícies exagerades o falses. L'esment de la Balena blava més compartida a Facebook és un acudit: “Atrapa el seu marit sent-li infidel. Ell diu que la balena blava l'hi va ordenar”, que va tenir 300.000 interaccions entre compartits, comentaris i likes.

En realitat els suïcidis juvenils han descendit en les últimes dècades, segons l'OCDE. La taxa de suïcidis per 100.000 adolescents ha passat de 8,3 el 1990 a 6,4 el 2013. La millora es va produir sobretot als noranta. Espanya té una de les millors estadístiques (una taxa de 2,6) i queda només per darrere de Portugal, Itàlia i Grècia. També milloren la mitjana el Brasil i Colòmbia. Apareixen per sobre Mèxic (7,5) i Xile (8,2), encara que encara per davant de països europeus com Finlàndia (10,1) i Irlanda (10,8). El cas de Rússia és més dramàtic: té una taxa de suïcidi juvenil sis vegades superior a l'espanyola i el 2011 era la tercera pitjor de tot el món.