Un estudi atribueix al Picasso adolescent quatre dibuixos

Pablo Ruiz Picasso va ser un autor prolífic que va arribar a pintar diverses obres en un mateix dia, per la qual cosa en morir, el 1973, havia realitzat milers de pintures, gravats i escultures. També en la seva infantesa i adolescència, ja en la seva Màlaga natal o a la Corunya o Barcelona, on la seva família va anar a viure, el nen va pintar amb la mateixa profusió centenars d'exercicis per exercitar la mà i aconseguir dominar el dibuix, les proporcions i les ombres; unes petites obres que no sempre s'han conservat. Un estudi realitzat pel Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, que fa 17 anys que investiga i aprofundeix en el coneixement d'obres d'art, ha permès atribuir a l'artista quatre dibuixos realitzats entre 1894 i 1896, durant l'etapa en què la seva família vivia a la Corunya. Els dibuixos, a tinta, llapis de carbó o llapis de grafit, capten l'ambient domèstic del nen, en el qual predominen escenes familiars amb el seu pare, la seva mare o la seva tia en estades de la casa.

Durant una mica més de dos anys, els tècnics del CAEM han analitzat el tipus de paper, i han comprovat que és el que s'utilitzava en totes les escoles d'arts d'Espanya de finals del segle XIX i començaments del XX; s'ha comparat el nivell estilístic d'aquests dibuixos amb altres obres que Picasso va pintar llavors, la majoria conservades al Museu Picasso de Barcelona. També la grafia de la firma, que és idèntica a la de les obres signades i atribuïdes, sens dubte, al pintor. Tot ha portat els responsables de l'estudi a assegurar que estem davant de quatre noves obres de Picasso.

"Estic convençut que són del 1895, moment en què la família Ruiz Picasso està a la Corunya, però això és accidental, podrien estar ja a Barcelona. Després dels primers dibuixos que va començar a realitzar amb el seu pare pintor, Pablo va començar a anar a classes a la Corunya amb Isidoro Brocos, que l'instrueix en el realisme naturalista, en les escenes costumistes preses del seu propi mitjà i entorn familiar", explica Ximo Company, director del CAEM. De jove i adult, Picasso era capaç de pintar 10 o 12 dibuixos mentre es prenia un cafè o una cervesa a Els Quatre Gats. Veient aquests quatre dibuixos podem imaginar-lo prenent anotacions alhora que la seva mare o la seva tia cosien o planxaven, mentre la família estava reunida al saló de casa o el seu pare pintava a l'estudi.

"Les obres són d'un període de formació, d'un període maduratiu, que, curiosament, és una mica fosc, ja que sorprèn les poques que es conserven d'aquest moment, de les moltes que va haver de fer", assegura Company. Segons la hipòtesi del CAEM, això és així perquè "en aquest moment, Picasso és un de més, encara no s'ha revelat tota la grandesa del creador que després va ser i aquests dibuixos els podrien haver realitzat altres joves companys de Picasso". "Estic convençut que hi ha d'haver molts més dibuixos seus d'aquest moment, el que passa és que la crítica n'ha dubtat perquè no són el que s'espera de Picasso, confonent un geni amb un aprenent de geni".

En aquest cas no hi havia dubte perquè estaven signats "Pablo Ruiz", ja que "Picasso" no apareix fins molt més tard. Encara que la firma està realitzada, explica l'investigador, "amb una cal·ligrafia d'un nen d'escola", va poder posar-se posteriorment. "És normal i passa amb altres artistes com Sorolla, Rembrandt o Vermeer, que les seves famílies les signen després perquè no hi hagi dubtes de l'autoria". Del que no hi ha dubte, reitera Company, és que qui signa els dibuixos també signa les obres contemporànies del Museu Picasso barceloní.

Els propietaris dels dibuixos, "una família cordial i d'una educació altíssima", segons Company, que no dona més dades per la confidencialitat al fet que estan obligats, es van posar en contacte amb el CAEM per "confirmar si els dibuixos eren o no de Picasso". En acabar se'ls va lliurar un informe privat de diversos centenars de pàgines. "Estem convençuts, però per humilitat i sentit comú en el títol assegurem que és possible que siguin de Picasso, intentant que la comunitat científica opini i aporti noves dades, perquè nosaltres no hem de tenir l'última paraula. Seria una benedicció que els experts en Picasso es pronunciessin".

Des del Museu Picasso de Barcelona asseguren que no tenen constància de l'existència d'aquests dibuixos, ni del treball realitzat pel CAEM, encara que és la Picasso Administration, empresa amb seu a París vinculada als hereus del pintor, la que té l'última paraula, des del 1996, per acceptar reproduccions i exposicions, atorgar llicències per comercialitzar productes, usar el nom de l'artista i verificar que una obra està feta pel pintor.