Un tanc al Bruc

Per la porta d’una gran nau, a la localitat del Bruc (Anoia), un tanc en moviment apunta. Llisca sobre uns palets amb rodes fins que és embarcat en un contenidor amb el logotip del Liceu. El tanc i grans mapes formen part de l’escenografia de l’òpera La Fille du Régiment, de Gaetano Donizetti, que es representarà al Liceu de Barcelona entre el 16 i el 29 de maig. És un dels cinc camions que han transportat tot el necessari per a les funcions: des de l’escenografia, l’attrezzo i el vestuari. Dimecres passat van sortir tres contenidors amb destinació al teatre de la Rambla. Una complicada operació de logística que es repeteix amb totes les òperes que han estat produïdes pel Liceu, com és el cas de La Fille du Régiment que ja es va representar en la temporada del 2009.

El magatzem del Bruc es va construir al mateix temps que es va reconstruir el Liceu després de l’incendi. Són 5.000 metres quadrats que, en principi, també havien d’allotjar els espais per construir les escenografies, des de tallers de fusteria i altres seccions. “Això no va arribar a passar, entre altres coses perquè el Liceu ha optat per coproduir òperes però no produir-les directament”, explicava Xavier Sagrera, director tècnic del teatre. Així que la principal funció del magatzem és guardar les produccions compartides amb altres teatres d’òpera, principalment europeus, encara que també n’hi ha algunes amb el Metropolitan House de Nova York (MET). “En els acords es fixa tot, qui i durant quant de temps emmagatzema la producció i el circuit logístic de cada títol”, continua Alegret. A l’entrada del magatzem hi ha un gran croquis que situa les escenografies, en colors, i els buits que hi ha previstos per a les entrades i sortides de cadascuna.

“El divendres arriba Carmen”, apunta el responsable del magatzem. Es tracta de l’òpera Carmen que sembla que és molt viatgera. És una coproducció del Liceu, Palerm, La Fenice i Torí. Es va estrenar al Liceu el 2010 i un any després va viatjar a Palerm per tornar a finals del 2011 al Liceu. El maig del 2012 va ser a La Fenice de Venècia per tornar a la tardor i a principis del 2013 es va mudar a Torí i va enllaçar, de nou, amb La Fenice i recalar al magatzem del Bruc el desembre d’aquest mateix any. El Liceu la va reposar en la temporada 2014/2015 i l’any passat va ser primer a Palerm i des d’allà a La Fenice i aquest mes torna a Barcelona. En principi, la seva probable destrucció està prevista per al 2020. “Arriba un moment que ja s’ha esgotat la possible vida d’una escenografia i es destrueix. No hi ha un termini fix perquè depèn del que es programi en els diferents teatres d’òpera que comparteixin la producció o que es llogui per a altres”, detalla Sagrera.

Les escenografies de les òperes poden agradar més o menys. Però el que és clar és que no són barates. En el cas del Liceu, per exemple, diuen que per menys de 400.000 euros no es pot fer un muntatge –que inclou l’escenografia, l’attrezzo i el vestuari– amb qualitat. “Alguns han passat molt aquesta xifra, com La llegenda de la ciutat invisible de Kitege (Rimsky-Korsakov) que va costar 1.400.000 euros i en època de màxim ajust pressupostari muntem una Tosca (Giacomo Puccini) amb 340.000 euros”, afirma el responsable tècnic.

Un passeig pel magatzem és veure retalls d’escenografies que han passat per l’escenari del Liceu. Les grans escultures i elements d’Aïda (Verdi) ocupen una part important de la nau i és un dels muntatges més antics que es conserven, també hi ha el Turandot (Puccini) amb què es va reobrir el Liceu després de l’incendi el 1999 i la destrucció del qual està prevista ben aviat. També hi ha les plataformes d’Elektra, de Richard Strauss, que es va representar aquesta temporada i que d’aquí a uns mesos viatjarà a un altre teatre. La gran escala del Rigoletto (Verdi) que fa un mes era a l’escenari del Liceu ja ha viatjat al Teatro Real que la coprodueix amb el Liceu.

“Es destrueixen les escenografies però l’attrezzo es guarda perquè sempre pot ser útil”, apunta Sagrera. Per això, en les grans prestatgeries del Bruc es pot veure des del matalàs que es va utilitzar per a la caiguda (suïcidi) de Lucia, de Vincenzo Bellini, a unes immenses quadrigues que no s’han tornat a veure des de l’últim Juli Cèsar (Händel), passant per les cadires de Salomé (Richard Strauss), o uns norais de fusta de L’holandès errant (Wagner). Banyeres, cascos militars, carretons, tot tipus de mobiliari, espases, armes simulades –les que han estat inutilitzades són al Liceu tancades amb pany i forrellat–, baguls, una petita embarcació, sols i els objectes més inversemblants estan emmagatzemats a la planta superior de la nau com un attrezzo que en algun moment es pot tornar a necessitar. En unes prestatgeries hi ha alguns dels telons del vell Liceu amb els rastres d’alguna llengua del foc que els va deixar inutilitzats. Però són allà, en espera que es destrueixin. També es va rescatar l’ascensor del teatre; un gran habitacle de fusta, amb tots els comandaments i els miralls, que van col·locar a l’entrada del magatzem, un record del passat.