Quatre germans de 110, 109, 103 i 101 anys il·luminen els gens de la longevitat

"Ningú t'ha recomanat que deixis de fumar?", li va preguntar a Nova York el metge Nir Barzilai a Helen Kahn. “Sí, és clar, però els quatre metges que em van recomanar deixar de fumar han mort”, va respondre ella. Kahn, a la qual tots anomenaven Happy (Feliç), va fumar durant gairebé 95 anys. Va morir, després d'una vida saludable, poques setmanes abans de fer 110 anys.

El seu germà, Irving Kahn, va ser una llegenda de Wall Street. Va començar a treballar a la Borsa de Nova York poc abans del Crac del 1929. I va seguir anant a treballar com a analista financer fins poc abans de la seva mort, el 2015, a l'edat de 109 anys. Abans van morir el seu germà Peter, als 103, i la seva germana Lee, als 101.

“Els germans Kahn demostren que tenim la capacitat com a espècie de viure fins als 110 anys de manera saludable", afirma el metge Nir Barzilai

"Els germans Kahn demostren que tenim la capacitat com a espècie de viure fins als 110 anys de manera saludable. Els quatre van tenir salut fins al final de la seva vida. I també mostren que existeix un factor genètic”, explica Barzilai, director de l'Institut per la Investigació de l'Envelliment de l'Escola de Medicina Albert Einstein, a Nova York.

Barzilai, nascut a Haifa (Israel) el 1955, va tenir una joventut moguda, com a metge de l'Exèrcit israelià. Va participar el 1976 en una missió de rescat de 102 jueus segrestats per palestins a l'aeroport d'Entebbe (Uganda), va treballar en un camp de refugiats durant la Guerra de Cambodja fins al 1980 i va ajudar a aixecar un poblet a la terra dels zulus, a Sud-Àfrica, el 1983.

Ara, Barzilai dirigeix el Projecte dels Gens de la Longevitat, un ambiciós estudi per investigar el material genètic de 670 persones que han viscut al voltant de 100 anys o més. Tots són jueus asquenazites, una població històricament homogènia que constitueix un laboratori perfecte per estudiar la seva genètica. El treball va començar el 1998. La majoria, com els germans Kahn, ja ha mort. Però el seu ADN segueix parlant.

“El 60% dels nostres homes centenaris i el 30% de les nostres dones van fumar durant un llarg període de temps. Gairebé el 50% eren obesos durant la seva vida i menys del 50% feien exercici. No fan res saludable. Tenen gens que els protegeixen. I els hem de trobar”, proclama Barzilai.

Els germans Kahn, relata, tenien una mutació en un gen associada a nivells més alts de colesterol bo. “I hi ha més proporció de persones amb aquesta mutació entre els centenaris que en qualsevol altre rang d'edat”, assenyala el metge israelià. Les persones que presenten aquesta mutació tenen, a més, menys probabilitats de patir alzheimer.

El 60% dels homes centenaris i el 30% de les dones van fumar durant un llarg període de temps: els seus gens, aparentment, els protegeixen

Al congrés de Madrid, el metge israelià va avançar una nova troballa. “Els ponis viuen més que la resta dels cavalls. I els gossos petits viuen més que els grans. Jo pensava que això no passava amb els humans, però estava equivocat. Més de la meitat dels meus centenaris no tenen una activitat correcta de l'hormona del creixement, per diverses raons”, detalla. Els seus resultats, afirma, es publicaran pròximament a la revista especialitzada Science Advances.

Aquests mecanismes són més habituals en les dones. “Una quantitat baixa d'hormona del creixement les protegeix de morir. Fins i tot les dones de 100 anys, si tenen molt poca hormona del creixement, viuran el doble de temps més que les dones de 100 anys amb nivells més alts”, subratlla Barzilai.

Al final d'aquest estiu, el metge pretén començar un assaig clínic que serà revolucionari si confirma les seves sospites. La hipòtesi de Barzilai, com la de molts experts, és que les malalties associades a l'envelliment —com el càncer, l'alzheimer, els atacs cerebrals i els problemes cardiovasculars— es poden retardar en bloc.

Barzilai creu que un fàrmac, la metformina, retardarà en bloc les malalties de l'envelliment

L'assaig, que costarà 70 milions de dòlars, reclutarà 3.000 persones d'entre 65 i 80 anys. La meitat d'elles prendrà metformina, un fàrmac molt utilitzat per controlar la quantitat de sucre a la sang en pacients amb diabetis tipus 2. Però, en aquest cas, ningú té diabetis. L'altra meitat dels participants no prendrà res.

L'equip de Barzilai creu que la metformina retardarà les malalties de l'envelliment respecte al grup de control. Proves en animals i dades epidemiològiques en humans associen la metformina a una major longevitat i a menys casos de càncer, alzheimer i malalties cardiovasculars.

L'assaig clínic, segons reconeix Barzilai, a més d'una prova de concepte en realitat és una excusa. En l'actualitat, l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) avalua els fàrmacs i els aprova per a una determinada indicació, però no posseeix cap indicació per al retard en bloc de les malalties associades a l'envelliment. Si la metformina funciona, i és un fàrmac genèric i barat la seguretat del qual està àmpliament demostrada, la FDA obrirà la porta a assajos amb altres fàrmacs més prometedors contra l'envelliment, però amb majors riscos, com la rapamicina.

Barzilai, conegut pels seus col·legues per encadenar un acudit rere un altre, és optimista respecte al futur. Al congrés de Madrid, va començar la seva xerrada explicant el cas d'un home de 100 anys que va anar a fer-se una assegurança de vida. “No fem pòlisses a persones de 100 anys”, li van dir. “Com que no? La meva mare s'acaba de fer una assegurança de vida aquí”, va respondre. Després de demanar-li disculpes, els empleats de l'asseguradora el van citar perquè signés els papers el següent dimarts. “Dimarts no puc. Es casa el meu avi”, va lamentar l'home de 100 anys. “El seu avi?”, van exclamar els treballadors. “Sí, ell no volia, però els seus pares l'han pressionat”, va contestar el centenari.