“Ves amb compte amb el teu fill perquè l’estan escaldant”

Una trucada des d'un número ocult va despertar una nit Guadalupe Cabanillas. “Ves amb compte amb el teu fill perquè l'estan escaldant”, li va dir una veu desconeguda. En aquell moment aquesta mare es va adonar que el comportament del seu fill, que es passava el dia a la seva habitació ficat al llit, devia tenir una explicació diferent de l'habitual “són coses d'adolescents”. El jutjat de menors de Badajoz va reconèixer al desembre l'assetjament escolar a què havia estat sotmès el seu fill, que ara té 16 anys, i va condemnar un dels seus companys d'escola per un delicte contra la integritat moral a un any de “tasques socioeducatives” i a pagar una indemnització de 3.000 euros, amb el col·legi Salesianos Ramón Izquierdo com a responsable civil subsidiari.

El menor va patir vexacions, tant físiques com psicològiques, durant quatre anys al centre educatiu, segons explica la mare. Arribava a casa amb esgarrapades, marques a la pell i amb la roba i els llibres estripats. Les agressions van passar de ser al pati a colar-se a l'aula quan a quart d'ESO li va tocar compartir classe amb l'agressor. La sentència diu que aquest tenia una conducta d'assetjament escolar que tendia a ridiculitzar, intimidar i aïllar la víctima. “De manera sistemàtica l'insultava, humiliant-lo amb el sobrenom d'Acoplao, cada vegada que intentava relacionar-se amb altres companys, en els quals l'agressor influïa per aconseguir aïllar-lo”.

“El meu fill s'inventava motius per no anar a l'escola. Un dia li feia mal la mà, un altre el cap, i s'emprenyava molt quan el metge li deia que no li passava res i que podia anar a classe”. Mai els va dir als seus pares que tingués problemes. “Ell ho tapava. Potser per por o per vergonya”. Finalment, li van diagnosticar un trastorn ansiós depressiu. Després de la trucada que va rebre, Guadalupe Cabanillas va parlar amb els professors. “Aquesta trucada em va obrir els ulls. Si no l'hagués rebut, no sé si ara tindria fill”.

La sentència reconeix la culpa del centre per no haver adoptat “cap mesura de vigilància, control o seguiment”. I li retreu: “La víctima és un alumne que feia més de deu anys que anava a l'escola, amb un bon comportament i un expedient acadèmic encara millor, que havia estat mostrant un rendiment inferior a l'habitual, cosa que va unida a tots aquests petits incidents que el centre sembla voler reconèixer a mitges, són un senyal d'alarma i mereixen tota l'atenció, perquè el contrari és susceptible de produir al menor un dany moral que, tot i que es pugui reparar, no és admissible en els qui són allà per garantir la seguretat psíquica i moral en substitució dels pares”.

El menor va passar de ser un bon estudiant a arribar sempre tard i a rebre càstigs. Després de denunciar l'agressor i el centre, el menor va canviar d'escola el març del 2016 i, encara que no li ve de gust parlar del que va viure, reconeix que ja està bé. Va ser llavors quan es van acabar els crits o les reaccions desproporcionades. “El primer matí que el vaig sentir cantar a la dutxa em va sorprendre. Després em vaig sorprendre que aquest fet tan quotidià m'hagués xocat”, explica la mare.

Mirar cap a una altra banda

José Vicente Pacheco, de 47 anys, és el pare de la víctima i professor d'un institut públic. Recrimina a l'antiga escola del nen les poques ganes d'ajudar. “La falta d'acció dels professionals, de vegades per restar importància a la situació, com sembla que ha passat aquí, fins al moment en què ja s'havia causat el dany, o bé per l'actitud de mirar cap a una altra banda i així no existeix el problema que danyi la imatge del centre escolar, afavoreix la llei del més fort”, reflecteix la sentència judicial. La violència i l'assetjament entre menors té per a María Teresa Cap, advocada de la família, una gran similitud amb la violència masclista. “Abans deien que eren coses del matrimoni i en aquests casos que són coses de nens. La necessitat de conscienciació sobre aquest problema encara és molt gran”.

Tot i que el procés judicial va ser dur, els pares recorden que el seu fill sempre es va mostrar disposat a ajudar. No vol, com li va reconèixer a la seva mare, “que cap nen passi pel que ha passat ell”.