De Mozart a Beyoncé, a ritme de trompeta

Tocar un trombó amb els peus després d’olorar els mitjons. Desxifrar el mecanisme de com asseure’s en una cadira davant de centenars d’espectadors. Netejar-se les orelles amb una trompeta abans d’interpretar cançons de Mozart, Sinatra o Beyoncé. La banda de metalls Mnozil Brass fa 25 anys que combina la interpretació de tot tipus de música amb l’humor negre. En els prop de 130 concerts anuals que imparteix des del 1992, el grup austríac intenta que les rialles dels espectadors s’entremesclin per igual amb els aplaudiments. “Nosaltres el que volem sobretot és que la gent vingui als nostres concerts a passar-s’ho bé”, explica el trompetista Thomas Gansch, un dels set components de la banda. Aquesta nit comença la seva gira europea a Barcelona, on presentaran el seu nou espectacle, Cirque, a la Sala Barts del cèntric districte del Raval. “Un espectacle que barreja l’humor i la música per convertir l’escenari en un circ durant unes hores”, explica el trompetista.

És la primera vegada que el grup interpretarà un concert a Barcelona. S’estrenaran també a Madrid (Teatre Nuevo Apolo). “Partim des de la reinterpretació de la música clàssica fins al pop a través de l’humor visual. La nostra música és fonamentalment instrumental, encara que també interpretem cançons a capella”, afegeix el músic. El grup, format per quatre trompetes, tres trombons i una tuba, ha recorregut mig món des que el 1992 aquests set graduats de la Universitat de Música de Viena decidissin formar la banda en una cèntrica taverna de la ciutat. De la música clàssica al jazz o el pop, el grup utilitza instruments de vent tradicionals i altres de més desconeguts com “la trompeta amb vàlvula rotativa personalitzada” o un ukelele. “Amb el ritme que portem és molt complicat descansar, amb prou feines hem tingut una setmana de vacances després de la nostra gira pels Estats Units”, explica per telèfon el trompetista recentment aterrat a la capital catalana.

“De Barcelona esperem que vingui molta gent amb ganes de passar-s’ho bé, és la nostra primera actuació aquí i ens fa una il·lusió especial”, afegeix Gansch. “A més, soc un gran aficionat del Barça. És una pena que no pugui anar al clàssic amb el Reial Madrid el diumenge al Bernabéu”, explica. La seva música està caracteritzada amb elements de l’slapstick (‘pallassada’ en anglès), un subgènere de la comèdia que artistes com Charles Chaplin o els germans Lumière van desenvolupar a finals del segle XIX i que el grup versiona “amb sentit de l’humor austríac”.

A Internet, algunes de les seves interpretacions en directe superen els tres milions de visites. “No sé com poden tocar tan bé i fer tantes gràcies a la vegada. De vegades fa la sensació que estan tocant més dels que són”, escriu una seguidora anomenada Triana Tudela sobre un dels centenars de vídeos de la banda que circulen per la xarxa.

Després de desenvolupar espectacles com Smole, Ragazzi o Seven, el grup austríac pretén ara amb Cirque, transformar l’escenari en “un bonic circ durant unes hores”. En els seus directes, els intèrprets també es converteixen en actors sense grans posades en escena: en tenen prou amb el que pot donar de si una simple cadira, les seves habilitats musicals i la teatralitat dels seus gestos. Els gèneres que interpreten inclouen cançons populars austríaques i altres cançons més conegudes cantades a capella. Com la seva interpretació de “Bohemian Rhapsody” de Queen. O la seva particular versió de la banda sonora d’una de les pel·lícules de James Bond. Al grup l’esperen més de 40 actuacions a Europa durant set mesos. Al novembre, viatjaran al Japó per fer cinc concerts més. “Hauríem de perdre molts quilos després de cada gira, però esclar, arribes a Barcelona, beus vi negre, menges paella... i així no hi ha qui s’aprimi”, afegeix entre rialles Gansch.