El regidor més cotitzat

L’Ajuntament de Barcelona va començar el mandat amb el ple més fragmentat de la seva història. Set grups i el del govern en minoria, amb només 11 regidors de 41 (15 després de l’entrada del PSC a l’executiu). Per arribar als 21 vots necessaris per a la majoria, l’alcaldessa Ada Colau ha buscat suport fins ara en els partits d’esquerres, ERC (5 regidors) i la CUP (3). Amb els seus vots o les seves abstencions ha tirat endavant modificacions pressupostàries o el pla d’hotels. Però en temps de política convulsa, a mig mandat l’aritmètica pateix una sacsejada.

La sortida de l’antic grup de CiU del regidor Gerard Ardanuy, de Demòcrates (l’escissió independentista d’Unió), al consistori des del 2007, provoca un doble efecte. Primer, la simple aritmètica: el grup que presideix l’exalcalde Xavier Trias es queda amb nou regidors. I segon, Ardanuy emergeix com el regidor més cotitzat del ple. Amb el seu vot i els cinc d’ERC Colau tindria majoria absoluta sense necessitat de pactar amb la CUP.

Ho saben els anticapitalistes, que si de vegades s’han sentit menyspreats pel govern de Colau, ara perden pes. Algunes fonts asseguren que la nova situació els preocupa. Ells diuen que no. I ho sap el Govern, que ja s’ha assegut amb Ardanuy per indagar quins temes estarà disposat a parlar. A mitjà termini, serà determinant el seu vot en qüestions com l’empresa funerària pública o la unió del tramvia per la Diagonal, temes sobre els quals encara no s’ha posicionat.

Ardanuy vol centrar la seva acció en quatre eixos: “Barcelona, capital d’Estat, sostenibilitat, persones i model econòmic, ambiciós en salaris i creixement”. El regidor també estarà molt al damunt d’educació, la seva responsabilitat amb Trias, quan també va ser regidor de l’Eixample. Demòcrates, que a Barcelona té 570 “voluntaris”, presumeix de nova política i per decidir el vot han ideat un sistema de consultes exprés que els permetrà conèixer el posicionament de la seva gent en 48 o 72 hores. Ho anomena “codecisió”.

En espera d’instal·lar-se en un despatx de la segona planta de l’edifici annex a l’històric de l’Ajuntament, Ardanuy segueix treballant des del que té a la seu del districte de Gràcia, del qual és president. No sap què passarà amb el càrrec ni quants assessors tindrà. Encara que la tibantor amb els seus antics companys de grup és clara, ningú ha fet sang en públic malgrat mesos de desacords.

Renúncia a l’escó

Tots van mantenir les formes. Fins al dia que es va materialitzar la ruptura, quan la militància de Demòcrates va decidir que Ardanuy se n’anés. Trias li va exigir que renunciés a l’escó, però Ardanuy manté que es va presentar a les eleccions amb CiU per l’extinta Unió. Al gener del 2014, Ardanuy va protagonitzar un episodi que va centrar l’atenció dels mitjans, quan amb els altres tres regidors d’Unió va abandonar el ple en una votació que demanava la retirada de la Llei de l’avortament.

El regidor de Demòcrates –que té consellers, alts càrrecs, alcaldes i regidors– afirma que concorreran a les eleccions. I no fa cas als qui diuen que els faltarà musculatura per anar sols i acabaran en una altra candidatura, com ERC. Subratlla el seu “compromís” amb el partit i recorda que hi va haver els qui van augurar que després de sortir d’Unió s’integraria a Convergència.