Les demores en els preparatius amenacen el referèndum

A la pressió judicial i les desavinences entre els socis de Govern a propòsit del referèndum ara s’ha unit un nou element: el temps. El rellotge corre també contra els interessos de l’Executiva de Carles Puigdemont, que ha reiterat la seva intenció de celebrar una consulta formal sobre la independència a finals de setembre “com a molt tard”. Falten, doncs, cinc mesos per a la data escollida. Un marge de temps que responsables polítics, experts en logística electoral i personal que va estar involucrat en la jornada de participació del 9-N consideren “insuficient”.

La Generalitat, expliquen aquestes fonts, ja “va tard al referèndum” o, almenys, arriba “molt justa” si vol que se celebri amb totes les garanties. La lupa judicial no ajuda, perquè paralitza qualsevol iniciativa en aquest sentit: la Fiscalia Superior de Catalunya manté oberta una investigació i estarà a l’aguait davant qualsevol indici que apunti a la preparació d’un referèndum. Les fonts consultades expliquen que, per preparar una votació d’aquestes característiques, calen “almenys sis mesos”. Cal activar mecanismes propis de les eleccions (cens, col·legis electorals) però, al mateix temps, diferents, ja que es tracta d’un procés “singular i no automatitzat”.

“Sorprèn que encara no hagin començat les tasques, perquè en aquest tipus de situacions es requereix un mínim de tres mesos per implementar i provar l’aplicació informàtica. Encara que l’ideal és que es pugui treballar en el projecte uns sis mesos, per la qual cosa al maig o juny haurien de donar el contracte”, van explicar fonts d’una empresa amb experiència en la preparació de consultes.

L’anterior Govern d’Artur Mas ja va anunciar la seva intenció de celebrar una consulta sobre la independència el 2014. El Tribunal Constitucional la va acabar prohibint i Mas va reconvertir la consulta en una “jornada de participació” amb voluntaris que s’havia de celebrar el 9 de novembre. Cinc dies abans, el Constitucional també la va prohibir. El Govern la va celebrar igualment i 2,3 milions de catalans van votar. El procés judicial que es va iniciar arran d’aquesta suposada desobediència ha acabat amb la condemna per inhabilitació contra l’expresident i dues de les seves conselleres.

A diferència del referèndum planejat per Puigdemont per al setembre, aquella consulta originària es va treballar a consciència. Els preparatius van començar un any i mig abans de la cita per part departament que dirigia la llavors consellera de Governació i vicepresidenta, Joana Ortega. Quan el Tribunal Constitucional la va prohibir, va haver de redefinir-se. El “procés de participació” era una mica més senzill i, per prudència, la Generalitat va deixar per a l’últim moment els contractes a empreses privades.

Les urnes, fabricades pel Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) de presos, van ser presentades el mes de maig del 2014. Però el sistema de recompte no es va encarregar fins a l’octubre, mentre que l’adquisició dels 7.000 ordinadors necessaris amb els quals executar el recompte es va efectuar amb contractes marc de col·laboració amb empreses privades que ja existien amb anterioritat.

Retrets pel ritme

El problema no és només logístic, sinó també polític. No fa l’efecte que cap dels actors implicats estigui posant tota la carn a la graella perquè el referèndum tiri endavant passi el que passi i malgrat les amenaces judicials. La velocitat amb la qual es gestiona l’organització del referèndum ha estat el centre d’una cadena de retrets entre Esquerra, responsable d’efectuar les tasques indispensables per fer-ho possible, i el PDeCat.

Els convergents qüestionen que l’equip que depèn del vicepresident Oriol Junqueras hagi estat diligent en l’organització i consideren que no ha desenvolupat les tasques necessàries. El vicepresident català, en canvi, sosté que aquests preparatius estaran a punt quan calgui.