El Barça fa millor el Madrid

El Barça va reanimar el Madrid en vigílies del clàssic del Bernabéu. Així ha estat des que va començar la Lliga. N'hi ha prou amb visualitzar l'itinerari en què vacil·len els blaugrana per constatar el desconcert de l'afició amb el seu equip: Villamarín, Riazor, Rosaleda o, si es vol, Màlaga, Betis, Deportivo o Alabès. Ja només queda la Reial abans de viatjar a Chamartín. A cada mal resultat de l'equip de Zidane, el de Luis Enrique ha respost amb un marcador encara pitjor. Als barcelonistes els ha faltat de vegades grandesa, altres cops no han tingut joc, gairebé sempre han pecat de falta d'autoritat i en ocasions no han tingut fortuna, una mica de tot, com va passar a La Rosaleda. Han anat sempre a remolc del contrari i del Madrid, incòmodes amb els àrbitres, hipotecats per una qüestionable planificació esportiva que penalitza els fitxatges i enlaira davanters acomiadats com Munir i Sandro, el futbolista del partit a Màlaga. Cap jugador va reflectir més el desballestament blaugrana com Neymar, expulsat quan Luis Enrique s'havia corregit sobre la marxa, disposat a convertir el partit en una nit èpica, com si la Lliga fos la Copa o la Champions.

Acostumat al fet que el trident marqui la diferència, es menysprea en excés l'alineació del Barça, sobretot en els partits d'entretemps, com si no importés que jugués, per exemple, Mathieu o Sergi Roberto. Hi ha una diferència notable entre els titulars i els suplents i, per ser més expressius, entre André Gomes o Denis Suárez i Iniesta. Luis Enrique va arriscar massa amb les rotacions davant un rival exigent per als blaugrana com és el Màlaga, igual de difícil amb Juande que amb Javi Gracia o Michel.

Absents per sanció Piqué i Rakitic, van descansar de sortida Sergi Roberto i Iniesta i van reaparèixer com a interiors Denis Suárez i André Gomes mentre formava com a lateral dret Mascherano. Encara que no va aprofundir pel costat del Jefecito, l'equip no va barrejar malament el joc amb el 4-3-3, va tenir un cert domini del partit i va aconseguir l'àrea de Kameni amb dos desmarcatges de Luis Suárez. L'àrbitre li va treure un gol per un fora de joc que no era i Kameni va estar esplèndid en un mà a mà com ja és costum en el camerunès en els seus partits contra el Barcelona.

En canvi, el Màlaga va necessitar un xut per disparar al marc de Ter Stegen. Atacaven els blaugrana, nou jugadors en pista dels blanc-i-blaus, i la pilota va sortir disparada en un rebuig que va confondre el desconcertant Mathieu. El francès va voler tirar la línia de fora de joc sense adonar-se que Sandro partia des d'una posició correcta en la divisòria, travessava el camp contrari, es plantava davant la meta barcelonista i definia sense que li tremolés el pols malgrat la seva condició d'exblaugrana: 1-0.

El Màlaga havia estat més poderós a les àrees que el Barcelona. Michel va saber desconnectar a la davantera del Barça i André Gomes va tornar a caure quan tenia una rematada franca davant Kameni. Tampoc se sabia res de Denis i no entrava en joc Neymar.

No li va quedar més remei a Luis Enrique que recórrer a Sergi Roberto i Iniesta. Tampoc van reaccionar els blaugrana, desballestats amb la tebiesa de l'àrbitre davant les faltes del Màlaga i vulnerables en el replegament, molt exposats en les transicions, com va quedar clar en una contra clarivident que no va saber acabar Juanpi. Fins i tot Luis Suárez va sortir del partit: a l'uruguaià li va donar per tocar i assistir en lloc de rematar les jugades que de forma intermitent armava l'esforçat Messi.

El partit convidava a prendre decisions dràstiques des del punt de vista blaugrana i l'entrenador va treure André Gomes per posar Alcàsser. Calia recuperar el 3-4-3 per intentar la remuntada a La Rosaleda. I llavors, quan el guió girava a favor del Barça, Neymar es va fer expulsar i la trobada es va convertir en un rosari de calamitats per al Barça. Messi no encertava amb els tirs lliures, l'àrbitre no xiulava un penal a Sergi Roberto i Joni sentenciava pel Màlaga. L'equip blanc-i-blau s'ha convertit el domini en persona per al Barça de Luis Enrique. No ha escarmentat el Barça, reiteratiu en les pifies, amable amb les errades del Madrid, erràtic i irrecognoscible com a campió de Lliga.