Els comuns ignoren Podem i no el conviden a l’assemblea fundacional
El nucli de Colau discrepa d'Iglesias i creu que la formació morada està en el seu nou partit
El nou partit que impulsa l'alcaldessa Ada Colau naixerà aquest dissabte entelat després de la renúncia de Podem a participar en el nou espai en al·legar que no pot acceptar les condicions marcades pels denominats comuns. El grup impulsor ha anunciat aquest migdia que convidarà a l'assemblea fundacional, que se celebrarà al pavelló de la Vall d'Hebron, dirigents de partits d'esquerra però no Podem. Els responsables han subratllat, per contra, que sí que han convidat Podem i que, a més, consideren que aquest partit forma part de l'espai incipient perquè hi ha quatre candidatures amb militants de Podem que han decidit participar a l'assemblea. La seva interpretació xoca frontalment amb la postura de l'executiva del partit de Pablo Iglesias que sosté que el seu partit, encara que sigui de moment, no integra l'espai.
Els comuns intentaran surfejar aquesta crisi –descarten en rodó una futura coalició amb Podem– en una assemblea que també naixerà coixa perquè els nous militants no triaran el nom del nou partit. L'argument oficial és que hauran de votar molts documents i que per això la selecció del nom es decidirà més endavant. El principal nus que suposa una construcció tan complexa, això és, la futura dissolució de tots els seus socis en una mateixa marca –Barcelona en Comú, Iniciativa i Esquerra Unida i Alternativa– s'ha ajornat fins d'aquí a dos anys.
De moment, s'han inscrit a la plataforma embrionària d'Un país en comú 8.687 persones de les quals al voltant de 5.915 han verificat el seu DNI i que, per tant, tenen dret a vot. Els afiliats votaran el document ideològic, disgregat en 16 punts –es vota a mà alçada– i els 32 membres de l'executiva –la votació telemàtica va començar el dissabte– que amb tota probabilitat dirigirà Xavier Domènech, el portaveu d'En Comú Podem.
La ponència original defensa la creació a Catalunya d'una "república social i democràtica"
Els documents ideològics han rebut unes 70 esmenes i la més cridanera és la referent al tipus d'Estat que propugnen els comuns. La ponència original defensa la creació a Catalunya d'una "república social i democràtica" que vol compartir sobiranies amb un Estat "plenament plurinacional". Una de les esmenes apel·la a la instauració d'un "estat" que pugui compartir aquestes sobiranies i és la impulsada per la branca independentista. La sensació és que són diverses modalitats d'Estat federal.
El nou espai d'esquerres, que voreja en el conclave el procés secessionista, sempre ha enarborat la bandera del referèndum i vol que sigui "efectiu, amb reconeixement internacional i amb garanties". Els secessionistes consideren que aquesta descripció és només una cadena d'eufemismes per no decantar-se o aclarir si estan a favor o no d'un referèndum unilateral o, en qualsevol cas, el seu paper en un dels debats eixos de la política catalana. No sembla que aquest interrogant s'hagi de resoldre en l'assemblea de la Vall d'Hebron.
