Igualada va acollir el primer ‘bateig’ civil el 2004

Sara Hernández, líder dels socialistes madrilenys i alcaldessa de Getafe, va impulsar el passat 23 de desembre la proposta de Ahora Getafe perquè se celebressin els anomenats batejos civils al Consistori de la localitat. Aquest dimecres està previst que el Ple Municipal admeti la moció presentada per Ahora Getafe (Podem) i secundada pel PSOE de Madrid i IU. L'edil vol aprovar aquesta "Benvinguda a la ciutadania" i així complir amb l'acord del passat desembre d'"instar el Govern a realitzar els tràmits necessaris per tal de permetre la celebració de Cerimònies d'Atorgament de Carta de Ciutadania o Benvinguda Cívica". No obstant això, el municipi madrileny no serà el primer que oficiï aquest tipus de cerimònies laiques. El 2004 es va registrar a Igualada, municipi de la província de Barcelona, el primer bateig civil a Espanya. Dels 948 municipis de Catalunya, 67 oficien aquests "acolliments civils", que han batejat des del 2004 al voltant de 55 nens. 

Carmela Planell, veïna d'Igualada, va decidir el novembre del 2004 optar per una alternativa al bateig tradicional. Sota els valors de la igualtat, la llibertat i el respecte, Marcel Planell, que en aquell moment tenia cinc anys, va ser el primer nen d'Espanya a batejar de manera civil. "Es tracta d'una alternativa al bateig tradicional, un acolliment civil, un natalici, un imposició de nom, però no estic gens d'acord amb què s'utilitzi el terme bateig. El baptisme està associat a l'aigua i a la cerimònia del meu fill no se'n va vessar ni una gota", assenyala la Carmela. La mare de Marcel diu que no té res en contra de l'Església i que no vol desmerèixer la institució amb l'acte que es va produir fa 13 anys. "Em vaig posar en contacte amb nombrosos càrrecs eclesiàstics a nivell nacional per informar-los que no volia fer un baptisme, sinó un acolliment civil", explica Carmela, en un acte on va buscar "reivindicar i procurar des de les institucions els naixements per part dels consistoris". Durant la cerimònia, l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymaní, va llegir dos fragments de la carta dels drets dels infants de l'ONU de 1989 i un capítol de la Constitució espanyola sobre l'educació. "Va ser un acte molt celebrat per tota la població, on van acudir unes 100 persones i mai ningú li ha qüestionat res al meu fill", ha apuntat la mare del Marcel, i recalca que molts dels joves de l'edat del seu fill, que actualment té 18 anys, no han estat batejats, i han deixat la decisió a ells mateixos una vegada compleixin una edat en què siguin conscients de la seva decisió.

Altres casos de batejos civils a Catalunya

Després del cas del Marcel, el Consistori d'Igualada ha oficiat tres batejos civils més. Des de l'Ajuntament asseguren que cal estar empadronat al municipi per poder accedir a aquest tipus de cerimònies, tot i que l'acta lliurada no té cap tipus de validesa legal, sinó que es tracta més aviat d'un record d'un acte simbòlic. El 2008, Sant Feliu de Guíxols va ser la primera localitat a crear un registre d'acolliments civils, i el 2009, s'hi van sumar altres dues localitats catalanes a aquestes cerimònies simbòliques. L'alcalde de Salou, Pere Granados, va llegir un text i va lliurar als pares de l'Erik, el nen batejat, un diploma com a record de la incorporació del seu fill al registre civil del municipi.

D'altra banda, a Montcada, el regidor César Arrizabalaga, va oficiar la cerimònia de benvinguda per a l'Aleix, on va destacar que es tractava "d’un acte senzill i emotiu en el qual volem proclamar la garantia dels drets dels nens i les nenes com un símbol del progrés de la humanitat ". També a Berga, l'any 2011, qui llavors era l'alcalde, Juli Gendrau, va celebrar l’acolliment de l'Ona, un nadó de cinc mesos, i va seguir el mateix procediment que el seu homòleg del consistori d'Igualada. A més, la localitat de Sabadell també va aprovar una moció el 2010, i com s'espera demà al ple municipal de Getafe, amb els vots del PSC, Entesa per Sabadell (ES) i ERC, tot i que va disposar dels vots en contra del PP i CiU. El municipi de Sarrià de Ter també va aprovar el 2012 un reglament per regular el registre d'acolliment civil.

Ateus de Catalunya: "Un tancament institucional per pressions de l'Església"

Des de l'associació Ateus de Catalunya, el seu president Albert Riba assenyala que aquest tipus de cerimònies no ha tingut cap tipus de resposta per part de les institucions polítiques. "És un tancament institucional per pressions de l'Església" ha afegit Riba, que tampoc està d'acord amb la terminologia utilitzada. "Durant el mandat Joan Clos al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, l'alcalde va rebre una trucada de l'arquebisbe davant un possible acolliment civil que al final no va tenir lloc per les pressions promogudes des de l'arquebisbat". Segons el president d'Ateus de Catalunya, aquestes pressions per part de l'Església vénen donades per la pèrdua del nom de batejos tradicionals, i que es veuen amenaçats per aquest tipus de cerimònies.