Marcel Borràs: “El Lluís m’ha dut al límit com a actor”

Marcel Borràs (Olot, 1989) va saltar a la fama el 2011 amb la sèrie Polseres vermelles. Amb 27 anys ja ha participat en nou pel·lícules. Va debutar a la gran pantalla amb 16 anys, a 53 días, de Judith Colell. Es va consolidar com un actor de sèries amb Hospital central, La Riera i Cites. Ara, amb la interpretació de Lluís de Brocà a Incerta glòria [Lluís Sales a la pel·lícula], Borràs ha fet un salt de qualitat en la seva carrera.

Más información

Una guerra devastadora amb només dos trets

‘Incerta glòria’ (notes)

Pregunta. Havia llegit la novel·la abans que Agustí Villaronga li proposes fer la pel·lícula?

Resposta. Sí; el 2015 vaig fer una adaptació d’Incerta glòria amb el director Àlex Rigola al TNC. Em va proposar fer el personatge de Lluís de Brocà. Però vaig acabar interpretant el Cruells, un personatge que no apareix a la pel·lícula. Em vaig quedar amb moltes ganes d’interpretar el Lluís perquè era el personatge que més m’havia interessat. Per això, quan em van proposar fer-ho al cinema em va fer molta il·lusió.

P. Es va sentir identificat amb el jove tinent republicà Lluís?

R. Sobretot amb el seu pes de la responsabilitat i l’esperit moralista. Les seves contradiccions, els dilemes que apareixen a mesura que els successos de la guerra li passen per sobre el fan un personatge molt difícil d’entendre. M’ha portat al límit com a actor.

P. La novel·la de Sales és molt completa. Però Villaronga se centra en la història d’amor. Va trobar a faltar alguna cosa més?

R. Escenes de guerra. Per mi era important que el personatge entrés en combat, com passa a la novel·la, per expressar més bé com un jove amb ideals, amb una dona i un fill, és capaç d’enamorar-se d’una dona de 40 anys i fer coses molt reprovables. Però no hi havia diners suficients.

P. Amb Incerta glòria, Villaronga torna a la Guerra Civil. Creu que encara cal fer-ne pel·lícules?

R. Sí. La Guerra Civil és un període que defineix molt bé el nostre caràcter: el d’una societat religiosa que encara està molt dividida. Es poden seguir explicant moltes coses.

“La Guerra Civil és un període que defineix molt bé el nostre caràcter: el d’una societat religiosa que està molt dividida”

P. Què pensa de l’època?

R. Aquella guerra va ser una lluita entre antiguitat i modernitat. Uns volien mirar endavant i els altres lluitaven per unes idees que col·locaven uns éssers humans per sobre els altres.

P. A casa seva se’n parlava?

R. El meu avi sí. Ell era d’un poble de l’Ebre i va viure el front d’Aragó en primera persona. Però tot i ser republicà, no ho explicava des d’un punt de vista polític, sinó des de l’òptica d’un nen. Vaig rodar la pel·lícula amb un mocador seu que em va ajudar molt a ficar-me dins el personatge.

P. Vostè ha interpretat papers amb González Molina (Tres metros sobre el cielo) i Pau Freixas (Cites). Villaronga és el millor director amb qui ha treballat?

R. Sí, és el millor. M’agrada la seva manera d’entendre el cinema. No es queda a la superfície. Tot i així, és capaç d’arribar al gran públic.

P. Com veu la indústria del cinema en l’actualitat?

R. Dividit entre un cinema que vol arribar a tot el públic amb molt de pressupost i un altre més precari, el cinema d’autor, que respecta l’essència.

P. En aquest context, a Catalunya a més hi ha tot el debat del procés. El preocupa que pugui tancar portes al cinema català?

R. No, gens. No crec que tanqui portes; però penso que s’hauria de potenciar més la col·laboració entre Barcelona i Madrid.

P. Hi té un posicionament?

R. És difícil. Estem parlant de trencar un statu quo i això és complicat. Depèn de com em desperti. Hi ha dies que penso que és molt interessant. I d’altres que es podria trencar amb l’Estat sense haver d’arribar a la independència. El que tinc clar és que no deixar fer un referèndum és absurd.