Els fonaments de la CUP

La CUP va aconseguir vetar la presidència d’Artur Mas per donar preferència a Carles Puigdemont. Des de llavors, la gravitació de la CUP ha anat afirmant-se, fins al punt que condiciona els Pressupostos de la Catalunya business friendly i matriu de tantes start-up, per anar amenaçant de deixar caure l’actual Govern perquè no convoca ja un referèndum il·legal. En fi, després d’Artur Mas, la CUP anirà darrere de Puigdemont. Representa un antisistema salvatge i amb gestos de kale borroka, com va succeir en els disturbis de Gràcia i recentment l’ocupació de la seu del PPC. Pels tacticistes més riallers, en unes eleccions anticipades Ada Colau va a engolir molts vots de la CUP, amb la incògnita del caos anticapitalista als carrers de Barcelona. Com diuen a la CUP, la primera línia és el carrer.

Significativament, la CUP ha implantat Lluís Maria Xirinacs com a pare espiritual. “El futur es construeix desobeint”, diu la CUP. Com es veu, és una desobediència que va des de l’abolició del capital i l’estalvi, escoles sense autoritat magisterial o curtcircuitar els semàfors. Anomenem-ho institucionalització del col·lapse. Xirinacs ve a ser, alhora, el faquir i el comissari. En publicar La traïció dels líders el 1993, va seleccionar una frase de Jacques Derrida: “Quan una responsabilitat s’exerceix en nom de l’ordre del possible, comença a fer-se irresponsable”. Per què matisar entre l’ètica de la convicció i l’ètica de la responsabilitat?

Perquè els Països Catalans –una inanitat històrica, política i econòmica– deixin de ser esclaus, segons propugna la CUP, l’exemple de Xirinacs és definitori. Va creure factible amalgamar la doctrina de Ghandi i el fervor cap a ETA. De fet, com fa la CUP seguint el seu exemple, a part de sentir-se esclavitzat per Espanya, Xirinacs va denunciar de forma repetida una gran conjura mundial de naturalesa jueva. Aquesta és una de les nocions predilectes de l’antisemitisme des de l’aparició fraudulenta d’Els protocols dels savis de Sió: la conspiració jueva per dominar el món, com va difondre industrialment Hitler abans d’enviar milions d’enemics de la raça ària a les cambres de gas.

Per Xirinacs, l’eix de la conspiració acabava sent Kissinger, “un hàbil jueu” a qui en La traïció dels líders es considera protagonista del suposat ultimàtum a Carrero Blanco en la vigília de l’atemptat teledirigit per agents nord-americans que feien els seus pagaments ni més ni menys que en una llibreria de Palma de Mallorca. Durant la història dels imperialismes, sempre ha existit un govern mundial a l’ombra, diu Xirinacs, citant El jueu internacional de Henry Ford, un clàssic –per dir-ho així–

de l’antisemitisme. Aquesta gran conspiració mundial –la mateixa que la CUP veu movent els fils de la diabòlica globalització– havia impulsat malèficament ni més ni menys que el Pla Marshall, la recuperació econòmica de l’Alemanya Federal, l’ONU, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

En una altra gran revelació de La traïció dels líders, el capitalisme nord-americà actuava a Catalunya per mitjà de Josep Tarradellas i dels tarradellistes. En aquest cas concret, Xirinacs no va especificar qui eren els “hàbils jueus” responsables de la macro-conspiració. És una pàgina per la psicopatologia. Al llindar del maragallisme al poder, l’exsenador Xirinacs va reaparèixer de nou del matí a nou de la nit a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Si la resistència passiva de Gandhi no va aconseguir impedir la partició del Pakistan, Xirinacs invertia els termes en l’intent que tot culmini en una “Assemblea dels Països Catalans, generadora de la declaració d’independència per vies únicament solidàries i estrictament no violentes”.

També l’Assemblea Nacional de Catalunya reivindica la figura de Xirinacs. De fet, segons diverses informacions, l’estratègia de protestes en cas d’inhabilitació de l’actual presidenta del parlament autonòmic, Carme Forcadell, es diu inspirada per l’actitud de Xirinacs. Ell ho va dir al Fossar de les Moreres, l’11 de setembre del 2002: “Declaro aquí, i ho dic ben alt per si hi ha policia o algun fiscal: em declaro enemic d’Espanya i amic d’ETA i de Batasuna. ETA no tortura. ETA mata els qui considera els seus enemics, però no tortura”. Pur Ghandi. Entre Els protocols dels savis de Sió i l’apologia fanàtica del terrorisme, Xirinacs ha buscat pòstumament un altre púlpit. És per dir: “El carrer és meu”.