Espia els correus de la seva exdona per obtenir avantatge en el divorci

Andrés G. va arribar a la vista de divorci amb la lliçó ben apresa. Sabia per endavant el que la seva exdona i l'advocada d'ella plantejarien, la qual cosa li va permetre obtenir "una posició d'avantatge". L'home havia accedit de forma il·legal al compte de correu de la dona i havia llegit amb deteniment els correus que va intercanviar amb la seva lletrada, en els quals ambdues "detallaven l'estratègia a seguir en el judici", segons es llegeix a la sentència que ara –vuit anys després d'aquest espionatge matrimonial– l'ha condemnat a dos anys i mig de presó per un delicte de descobriment de secrets.

La vista de divorci estava fixada per al 25 de novembre del 2009. Durant els mesos previs, Andrés va tornar a viure a casa de la seva mare i la seva germana, a Badalona. L'home va aprofitar la connexió a internet d'aquest habitatge per espiar el correu de la seva exdona durant una setmana. "Sense que consti com va obtenir les claus", diu la sentència, va accedir al compte de Yahoo del seu ex i, una vegada dins, va canviar les contrasenyes. Com ha demostrat un informe pericial, Andrés va llegir els correus sobre el procés de divorci, però va aprofitar també per fer un cop d'ull a altres 26 missatges privats entre la dona i la seva nova parella; alguns d'ells, de "contingut sexual", va admetre la dona a la seva declaració.

La dona es va adonar que algú (llavors no sabia amb certesa qui, encara que s'ho imaginava) havia accedit al seu correu perquè la seva contrasenya de sempre no funcionava. L'hi va explicar a la seva nova parella, que és informàtic. Aquest la va ajudar no només a accedir de nou al compte, sinó també a apreciar que alguns correus de la seva safata d'entrada constaven com llegits. La dona no va dubtar que havia estat cosa del seu marit i així ho va explicar al judici penal. Va dir que volia "fer-li mal" i "assabentar-se dels detalls del divorci". En aquesta ruptura, va agregar la dona, "es va veure perfectament" que Andrés "estava al corrent de tot i coneixia detalls" que només havia parlat amb la seva advocada.

I què va replicar l'home, que va demanar ser absolt del delicte? Doncs que "no recorda gairebé res" i que "pateix una malaltia mental" de la qual no ha aportat cap prova, recull la sentència dictada pel jutjat penal número 25 de Barcelona. Tampoc sap on vivia llavors. Va admetre que a casa de la seva mare hi havia connexió a internet. I que com ella "no sap utilitzar aquestes coses", la persona que va poder haver accedit a la xarxa era... la seva neboda. La jutgessa retreu a l'acusat que la citi en el judici per primera vegada, la qual cosa "no ve sinó a confondre i embolicar els fets". La seva declaració, conclou la resolució, "resulta del tot menys concloent i veraç".

La germana d'Andrés també va declarar i vi a tirar més llenya al foc. Va negar que la seva neboda hagués enviat correus a la seva tia política, una hipòtesi que la sentència rebutja de plànol: la noia era menor i no tenia cap interès en el tema. La germana va admetre que no es portava bé amb Andrés, que el divorci era "conflictiu" i que la relació entre les parts era "complicada i dolenta".

La víctima de l'espionatge –defensada per l'advocat penalista Jordi Bertomeu– va anar més enllà i va assegurar que Andrés va arribar a "extorquir-la" amb el contingut dels correus sexuals, perquè estava disposat a ensenyar-los al fill de tots dos "quan fos gran". Va explicar, a més, que li va enviar una carta on es podia entreveure que els faria "mal". La dona va assegurar que estava embarassada quan van ocórrer els fets i que el succés la va alterar i la va obligar a agafar la baixa mèdica.

La dona va insistir que Andrés vivia al carrer Sant Rafael de Badalona amb la seva mare, perquè era allí on li lliurava i recollia el nen. Malgrat que va assegurar que no recordava on vivia, la burocràcia el va delatar: va donar aquesta adreça de Badalona per rebre les notificacions del jutjat. A més de la presó –amb l'agreujant de "parentiu"– la sentència li ha imposat el pagament d'una multa de 3.600 euros.