Dalí ‘torna’ a Barcelona

Tres de les quatre branques familiars del pintor Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989) eren barcelonines. La seva primera exposició individual es va organitzar el 1926 a les Galeries Dalmau d'aquesta ciutat. Molts dels seus amics de tota la vida eren de Barcelona. Durant dècades, sempre que Dalí anava i venia dels Estats Units passava uns dies per la capital catalana, allotjant-se a l'hotel més luxós de llavors, que era el Ritz —la seva base a la ciutat des del 1935—, a més de múltiples estades durant una o diverses jornades per impartir conferències, assistir a inauguracions, participar en actes públics, sopars o espectacles al Liceu o al Palau de la Música, però també en tablaos flamencs, places de toros, cabarets, circs, discoteques de moda o al zoo, on es va retratar amb el goril·la blanc, Floquet de Neu.

La geografia de Dalí és plena de referències a la capital catalana, però, fins ara, aquestes intenses vivències no s'havien recollit en cap publicació monogràfica. Dalí i Barcelona, de l'historiador i crític Ricard Mas, omple aquest forat amb un llibre, “un atles cartogràfic de vida”, ple d'històries i d'anècdotes protagonitzades per Dalí en aquesta ciutat. De fet, Barcelona va acabar convertint-se, amb Nova York i París, en un aparador on l'artista va donar a conèixer, la majoria de vegades de forma multitudinària, la seva obra i les seves vivències, mentre que Figueres, Cadaqués i Portlligat van ser els seus llocs de treball, el seu habitatge i el seu mausoleu.

Sense carrer ni plaça

“El setembre del 1975 un periodista de France Press li va preguntar a Salvador Dalí sobre les execucions franquistes de cinc presoners polítics i el pintor va acabar assegurant que, en realitat, calia triplicar les execucions. Això li va acabar reportant un allunyament definitiu de la intel·lectualitat catalana”, va explicar ahir Mas durant la presentació del seu enorme volum il·lustrat de 555 pàgines i més de 400 fotografies editat per l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta d'un llibre “d'artista” dissenyat per Jesús Galdón, que n'ha fet una relectura destacant frases, textos i imatges de la presència del geni de Figueres a la capital catalana. Les seves declaracions sobre el terror del franquisme i el fet que ignorés Barcelona i Catalunya en les seves últimes voluntats a favor de l'Estat segueixen pesant en la imatge negativa que encara es té de l'artista. Tant que, malgrat que han passat gairebé 30 anys de la seva defunció, Dalí no té cap carrer, avinguda o plaça a Barcelona. “Se li ha negat el pa i la sal de qualsevol distinció, per aquestes desagradables declaracions”, va explicar Mas.

“Barcelona és una ciutat infradalinitzada”, va assegurar l'autor, que ha enumerat l'escassa i poc coneguda presència de les seves obres en aquesta ciutat: menys de mitja dotzena d'obres al MNAC i una cúpula al Palauet Albéniz, per la qual l'Ajuntament va pagar tres milions de pessetes. “Un preu que fa riure comparat amb el que s'estava pagant per la seva obra”, explica Mas, malgrat la polseguera que l'import va aixecar quan va transcendir.

El llibre recorre “de manera detectivesca” i analitza, a partir de les publicacions de premsa, llibres i revistes i d'entrevistes a més de 50 persones que van conèixer i van compartir moments amb Dalí, la genealogia barcelonina del pintor, totes i cadascuna de les exposicions, les seves conferències, com les polèmiques del 1930 i el 1950 a l'Ateneu Barcelonès, les seves estades a Barcelona amb el seu gran amic Federico García Lorca, rastrejant els llocs que ells van visitar, com el Teatre Goya, on el granadí va estrenar el seu primer èxit teatral, Mariana Pineda, el 1927, amb decorats i vestuari de Dalí. També relata que Dalí era un gaudinià convençut i es va dedicar a reivindicar aquest arquitecte i el Modernisme en general quan gairebé ningú hi creia, i sempre que podia es retratava a la Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell.

Més de 50 entrevistes

També hi apareixen els espectacles, l'art, el comerç i la gastronomia, amb les seves rutes pels millors restaurants de la ciutat, acompanyat per una cohort de seguidors. Les persones entrevistades per Mas per reconstruir aquest puzle en el qual ha emprat més de dos anys i mig, són gairebé tan variades com els mons en els quals es movia Dalí: estilistes, cantants, xofers, neuròlegs i metges en general, pilots d'helicòpters, madames de prostíbuls, escultors, transvestits, editors, pintors, antiquaris, a més dels familiars del pintor. Tots aporten la seva experiència i les seves vivències amb Dalí. “Malgrat que han passat molts anys, tots els recorden com algú divertit, genuí i ocurrent”, va recordar Mas.

“El més curiós és que sempre sortia a les pàgines de Societat, mai a les de Cultura”, va puntualitzar l'autor, que creu que el seu llibre pot donar origen a noves publicacions desenvolupant cadascun dels 12 capítols. “O una tesi sobre Dalí i la premsa”.

Barcelona va ser dels últims llocs on es va veure viu el pintor. Va ser quan va sortir de la clínica Quirón el 1988, dos mesos abans de morir. L'epíleg del llibre explica com la ciutat va intentar compensar Dalí abans que fos massa tard, quan l'alcalde Pasqual Maragall va viatjar amb la Medalla d'Or de la Ciutat per col·locar-l'hi abans que l'enterressin, “per no quedar malament amb la història”. Després del seu treball, per Mas no hi ha cap dubte que el balanç entre Barcelona i Dalí és, “de moment, negatiu”.