El Congrés fa el primer pas per a la modificació de la ‘llei mordassa’

Només el PP s'oposa a modificar la llei mordassa, però davant l'inevitable, és a dir, una amplíssima majoria parlamentària que vol reformar-la, està disposat a negociar. Els populars han votat aquest dimarts al ple del Congrés en solitari davant de tots en contra d'admetre a tràmit les proposicions del PSOE i el PNB que modifiquen la norma de manera substancial, per eliminar els aspectes polèmics que estan recorreguts davant el Tribunal Constitucional.

“Aquest és un debat manipulat i recurrent, perquè aquesta llei no només no ataca els drets fonamentals, sinó que els protegeix”, ha assegurat a la tribuna el diputat del PP José Alberto Martín-Toledà per defensar el seu vot negatiu i la normativa que va aprovar el seu grup en solitari en l'anterior legislatura.

La reforma, en tot cas, ha superat el primer tràmit al ple del Congrés i ara s'iniciarà el procés d'esmenes parcials. El final, en el millor dels casos, arribarà a finals d'aquest any o principis del 2018.

Al novembre es va aprovar una moció del PSOE instant a reformar la llei, però aquella votació només tenia un valor simbòlic i polític, encara que mesurava la posició de la Cambra davant la norma. Afavoreix al PP i dificulta la modificació de la polèmica llei el fet que les diferències entre els grups sobre l'abast són substancials.

Així, el PSOE proposa eliminar aspectes polèmics i recorreguts i en la resta tornar a l'anterior llei de seguretat ciutadana, l'anomenada llei Corcuera de principis dels noranta. No obstant això, el PNB en el seu text manté gairebé tota la llei mordassa, però modifica fins a 44 articles per garantir drets i llibertats i eliminar també els apartats recorreguts. “Els seus textos són antagònics” els va dir el portaveu del PP a socialistes i nacionalistes bascos.

Podem, en l'altre extrem al del PP, ha votat a favor de la presa en consideració, però està en contra de la llei mordassa en el seu conjunt, però també de la llei Corcuera i de la reforma del Codi Penal que es va fer el 2013 per la qual es multen sancions de faltes que abans regulava aquest. Fins i tot, el portaveu de Podem, Eduardo Santos, es va referir expressament al seu rebuig al capítol del Codi Penal pactat en el seu moment per al PP i el PSOE per ampliar el concepte de terrorisme.

Aquesta mateixa posició de derogació total l'han defensat a la tribuna Gabriel Rufián d'ERC i Oskar Matute de Bildu. Especialment el primer ha parlat d'“una de les majors canallades de la maquinària reaccionària anomenada PP”.

I enmig de tots, Ciutadans que s'ha abstingut en la del PSOE, malgrat que en els seus pactes d'investidura amb el PSOE i el PP van incloure canvis a la norma, encara que amb diferent nivell d'intensitat i van donar suport a la del PNB. “El PSOE té un afany de derogar que busca més titulars que protecció efectiva de llibertats”, ha assegurat el diputat de Ciutadans Miguel Gutiérrez.

En defensa de la seva proposició, el socialista Antonio Trevín ha assegurat que la llei mordassa “limita drets de manifestació, de vaga, de reunió i d'expressió, entre d'altres”. Segons ha explicat, el Govern del PP va utilitzar com a “excusa la crisi per arrasar amb tot, per pacificar-nos a les braves i lligar fort a la ciutadania”. Segons ha dit, “aquesta llei és pura paranoia autoritària”.

Per al portaveu del PNB, Mikel Legarda, “l'actual llei es basa en el dret penal de la desconfiança”. La seva proposta inclou el que ha anomenat “reequilibri entre seguretat i llibertat”, dona “tres mesos per fer una normativa de rebot en frontera segons acords internacionals” i gradua les multes segons la “capacitat econòmica de l'infractor”.

El PSOE va encapçalar el recurs davant el Constitucional sobre els articles: 20.2 (registres personals); 36.2 i 37.1 (castiguen com a pertorbació greu de la seguretat els incidents en manifestacions enfront de les seus del Congrés, el Senat i les assemblees legislatives); 36.23 (considera falta greu l'ús no autoritzat d'imatges o dades de la Policia); 37.7 (per afectar el dret de reunió) i la disposició que legalitza per primera vegada les "devolucions en calent" a la tanca de Ceuta i Melilla.